Les lesions oculars, és a dir, les que afecten els globus oculars i els annexos, són relativament freqüents en tot tipus d’accidents, ja que els ulls es troben relativament poc protegits. Segons el mecanisme de l’accident, poden ésser de diversos tipus.

Traumatisme tancat

En els ulls es produeixen sovint contusions, és a dir, lesions per impacte directe que no arriben a trencar la superfície del globus ocular ni de les parpelles que el cobreixen.

La conseqüència més comuna i evident de les contusions oculars és la tumefacció de les parpelles, i sovint es forma també un hematoma, que dóna lloc al característic ull de vellut. Si la contusió ha afectat el globus ocular, se sol formar un embassament hemorràgic sota la conjuntiva ocular, que dóna lloc a un enrogiment de l’ull molt evident, però que es resol sense ocasionar complicacions.

A més d’afectar directament les estructures més superficials, quan la contusió és potent, la força de l’impacte es pot transmetre a les estructures internes de l’ull i ocasionar diverses alteracions, com és ara luxació parcial o total del cristal·lí, hemorràgies en l’interior de l’ull, o despreniment de retina. Aquests trastorns produeixen alteracions de la visió, que de vegades no es presenten fins al cap d’algunes hores o dies del traumatisme.

Els trastorns esmentats també poden ésser causats per una concussió ocular, és a dir, una contusió potent contra una altra part del crani, o un moviment brusc, la força del qual és transmesa a les estructures oculars.

Les lesions visibles immediatament després de l’accident no sempre indiquen les conseqüències reals del traumatisme. Per aquest motiu, és convenient que qualsevol persona que hagi sofert una contusió ocular, o que presenti alteracions visuals després d’un traumatisme cranial, rebi assistència mèdica. Fins que no hagi estat avaluada la importància del traumatisme, és convenient que la persona afectada estigui en repòs, preferiblement ajaguda. A més, és beneficiosa l’aplicació de fred, en forma de compreses fredes o d’una bossa de gel, sobre l’ull afectat, ja que en redueix la inflamació, alleuja el dolor, i facilita l’aturament de les hemorràgies.

Ferida i cos estrany

Els traumatismes oculars poden causar diversos tipus de ferides, és a dir, lesions amb ruptura de la superfície del globus ocular o de les parpelles.

Les ferides més freqüents són les erosions cornials, caracteritzades per una pèrdua de teixit superficial de la còrnia, que es poden produir per una rascada de l’ull amb els objectes més diversos, com ara una branca, una ungla, un gra de sorra o un full de paper. Causen una sensació de dolor o de tenir alguna cosa dins de l’ull afectat, i de vegades una certa alteració de la visió. Com que la còrnia és transparent, les erosions en la seva superfície són generalment difícils de veure si no es fa un examen mèdic especial amb l’aplicació d’un colorant.

Els traumatismes causats amb objectes tallants poden causar laceracions, que poden ésser ferides penetrants, si l’objecte és punxegut. La gravetat d’aquestes lesions varia molt, segons llur localització i profunditat.

En qualsevol cas, davant una sospita d’erosió cornial o una ferida ocular evident, cal anar a un centre mèdic. Prèviament, per tal d’alleujar les molèsties i de reduir el risc de complicacions, pot ésser útil aplicar tòpicament, en forma de col·liri, un antibiòtic i un anestèsic local; i un cop que s’ha absorbit bé, efectuar una bona rentada de l’ull al raig de l’aigua o amb sèrum fisiològic. A continuació és convenient tapar l’ull, perquè d’aquesta manera s’evita el parpelleig, que agreujaria les lesions, i es redueixen les molèsties que pugui ocasionar la llum. La millor manera de tapar l’ull és col·locar una gasa enganxada amb esparadrap, però si no es disposa d’aquest material, es pot col·locar un mocador net i subjectar-lo amb suavitat amb la mà sense fer compressió.

En alguns casos, l’objecte lesionant o una part del mateix queda retingut dins de l’ull, i hi constitueix un cos estrany. Generalment, això ocasiona una molèstia que és referida com una sensació de tenir alguna cosa a l’ull. Sovint els cossos estranys són difícils de veure, perquè queden retinguts en el fons de l’angle intern, entre la parpella i la conjuntiva. En molts casos, si l’objecte és petit i no ha quedat enclavat, n’hi ha prou a parpellejar unes quantes vegades seguides per tal que l’objecte sigui desplaçat per les llàgrimes fins a la vora de la parpella, d’on podrà ésser extret sense dificultat amb la punta d’un mocador. Si no és així, cal evitar fregar l’ull, perquè en fer-ho es provoca un fregament del cos estrany contra l’ull, que pot ocasionar una inflamació de la conjuntiva o fins i tot una erosió. Tampoc s’ha d’intentar mai extreure un cos estrany que estigui enclavat, perquè podrien agreujar-se les lesions si no es disposa dels mitjans i dels coneixements necessaris. En aquests casos, és preferible anar a un centre mèdic, per tal que facin el tractament adient. Abans, però, per tal d’alleujar les molèsties, es poden efectuar les mateixes mesures indicades en qualsevol ferida.

Cremada i lesió química

L’ull és una de les estructures més sensibles a qualsevol dels agents capaços de causar cremades, tant cremades tèrmiques com lesions per productes químics càustics, o cremades per càustics. Si no s’efectua un tractament immediat adequat, aquestes lesions poden deixar seqüeles irreversibles que alteraran la visió. Per tal d’impedir-ho, cal aturar com més aviat millor l’acció de l’agent lesionant, ja que els teixits afectats queden a temperatura elevada, o bé impregnats pel càustic, per la qual cosa les lesions encara es poden escampar i aprofundir. Per tal d’evitar això s’ha d’efectuar immediatament una rentada amb aigua freda a raig, que es mantindrà uns 20 minuts. A continuació, es pot fer la mateixa cura que en cas de ferida, amb la instil·lació d’un antibiòtic i un anestèsic en forma de col·liri i tapar l’ull. Un cop feta aquesta primera assistència, cal anar a un centre mèdic per tal de realitzar el tractament definitiu.