Resultats de la cerca
Es mostren 617 resultats
Santa Maria de la Quar
Art romànic
Situació El santuari de Santa Maria de la Quar es troba emplaçat a la punta d’un cingle, a 1 069 m d’altitud, al costat nord-oriental del terme, encimbellat damunt una gran mola rocosa, en una esplanada delimitada per un cingle que és tallat verticalment i deixa una altura de més de 100 m damunt el coll de Jovell Des d’aquí l’indret es converteix en un excellent mirador que domina tota la vall de Merlès, la comarca del Berguedà i el Pirineu No n’indiquem el camí puix que del santuari no en resta cap vestigi romànic i la imatge romànica que n’ha pervingut es conserva actualment a l’església de…
Criptorquídia
Patologia humana
Definició És anomenat criptorquídia un trastorn que es caracteritza per l’absència d’un testicle o de tots dos a l’escrot a causa d’una alteració en la seva davallada des de la cavitat abdominal fins a la bossa escrotal que normalment s’esdevé durant el desenvolupament fetal El terme criptorquídia procedeix del grec, llengua en què significa testicle amagat Causes i tipus La criptorquídia es produeix a conseqüència d’una anomalia en el procés de davallada dels testicles durant el desenvolupament fetal En condicions normals, els testicles romanen a l’interior de la cavitat abdominal durant la…
la Vall de Lladrons
Antic terme del municipi de Montblanc (Conca de Barberà), esmentat al segle XIV, que comprèn la vall del riu de la Vall (l’antiga vall de Lladrons), que davalla dels contraforts nord-orientals de les muntanyes de Prades, vora Rojals, i després d’un curs profundament encaixat (congost de la Vall), on hi havia el molí de la Vall, s’uneix al Francolí, per la dreta, fent de termenal dels termes de Montblanc i Vilaverd.
Pontós
Pontós
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Empordà, estès a l’esquerra del Fluvià.
Situació i presentació El terme municipal de Pontós, d’una extensió de 13,62 km 2 , és situat a l’interfluvi del Fluvià i de la Muga, en les serres de poca elevació altituds màximes inferiors als 160 m que marquen la terminació de la plana alluvial S’estén entre el Fluvià, límit meridional amb Bàscara, i la riera d’Àlguema, afluent del Manol, que fa de divisòria septentrional amb el terme d’Ordis Altres municipis veïns són Borrassà, al N, Garrigàs, a l’E, i Navata i Vilademuls el Pla de l’Estany, a l’W El territori és drenat, a més, per petits cursos torrencials, com la riera de Pontós, que…
Olesa de Bonesvalls

L'hospital de Cervelló
© Jaume Ferrández
Municipi
Municipi de l’Alt Penedès.
Situació i presentació El municipi d’Olesa de Bonesvalls, o d’Oleseta, d’una extensió de 30,79 km 2 , és situat a la part sud-oriental de la comarca de l’Alt Penedès, al límit amb el Garraf, on anteriorment havia pertangut, i el Baix Llobregat El terme és molt accidentat, ja que es troba emplaçat en ple massís de Garraf-Ordal les cotes més altes del terme corresponen a la part oriental, que confronta amb el municipi de Vallirana puig del Bosc Glaçat, de 501 m, i Puig Bernat, de 606 m i amb el de Begues Montau, de 653 m, ambdós del Baix Llobregat A la part occidental, el límit amb el municipi…
Múrcia

Comunitat autònoma
Comunitat autònoma uniprovincial del SE de l’Estat espanyol; la capital és Múrcia.
La geografia física El relleu és variat i complex Totes les muntanyes són d’edat alpina i formen part de l’extrem NE de les serralades Bètiques, participant de les dues unitats estructurals bàsiques la Penibètica i la Subbètica Les cadenes principals serres d’Espuña, de Quípar, etc són formades per materials secundaris, amb cobertora de materials terciaris argiles, sorres, conglomerats i quaternaris a les allargades depressions intrabètiques, com les de Llorca-Alhama-Múrcia La Penibètica acaba al cap de Palos i comprèn les serres litorals d’Almenara, Mazarrón i Cartagena Vers l’interior…
Belianes

Belianes
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Urgell, al límit amb les Garrigues, en una plana drenada pel riu Corb.
Situació i presentació Es troba al curs final de la vall del Riu Corb, en contacte amb el Pla d’Urgell Té una forma sensiblement poligonal amb una llenca rectangular que s’endinsa dins el terme de Bellpuig Limita al N amb els termes de Vilanova de Bellpuig Pla d’Urgell i Bellpuig, a l’E amb Sant Martí de Riucorb i per un punt amb Preixana, al S amb Maldà i al SW i l’W amb Arbeca Garrigues El territori davalla suaument de S a N vers les terres planes de l’Urgell amb altures que oscillen des dels 373 m als 220 m Només unes partides de la part meridional tenen desnivells i petits serrats…
Sant Bartomeu de Pincaró (Bassegoda)
Art romànic
Situació Sant Bartomeu de Pincaró es troba en un indret actualment gairebé deshabitat, situat a la vall de la Muga, a la riba dreta del riu, a l’extrem nord-oriental del terme, als vessants nord-orientals del puig de Bassegoda Mapa 219M781 Situació 31TDG735873 Hom hi pot arribar per la carretera d’Albanyà a Bassegoda Quan aquesta pista es bifurca, cal seguir el trencall de mà esquerra fins a un petit coll, on hi ha una altra bifurcació Aquí la ruta de mà esquerra mena a la gran masia de Can Coll, mentre que l’altra davalla sobtadament cap a la vall de la Muga i Pincaró JVV - ANM…
el Port de la Selva
El Port de la Selva, comarca de l’Alt Empordà
© J. Mariné
Municipi
Municipi de l’Alt Empordà.
Situació i presentació El terme municipal del Port de la Selva, de 41,62 km 2 , s’estén pel sector septentrional de la península del Cap de Creus, en terrenys accidentats pels vessants finals de la serra de Rodes, que, com al terme veí de Cadaqués, formen en contacte amb la mar una costa rocallosa, en alguns llocs acinglerada Comprèn la vila del Port de la Selva, cap de municipi, a la riba de llevant de la badia del mateix nom, el petit poble de la Vall de Santa Creu, l’antic poble de Santa Creu de Rodes, amb l’antiga església i santuari de Santa Helena, les ruïnes imposants del monestir de…
Viver i Serrateix
El poble de Viver, al municipi de Viver i Serrateix
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Berguedà, al sector sud-occidental de la comarca, en contacte amb el Bages (Navars i un petit sector de Cardona).
Situació i presentació La riera de Navel forma el límit occidental i el separa del terme de Montmajor i la riera de Merola, el límit oriental frontera amb Puig-reig els límits septentrionals són amb els termes també berguedans de Montclar i Casserres El terme és centrat per l’altiplà de Serrateix, que davalla cap als plans de Navel a l’W, els de Sant Joan de Montdarn al N i els de Viver a laE A la divisòria d’aigües entre el Cardener i el Llobregat, una sèrie de petites carenes, entre els 500 m i els 800 m d’altitud el Montbordó és la cota màxima, amb 786 m, accidenten el…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina