Resultats de la cerca
Es mostren 2722 resultats
parheli
Astronomia
Cadascun dels discs brillants que, a vegades, hom pot veure a banda i banda del Sol o bé de la Lluna.
Són produïts per la refracció de la llum dels dits astres en els cristalls de glaç que hi ha a l’atmosfera alta, i llur posició depèn de l’altura de l’astre sobre l’horitzó
possibilisme
Geografia
Teoria que s’ocupa de les possibilitats que l’entorn natural, és a dir, relleu, rius, mars, vegetació, clima, etc, ofereix a l’home, i que aquest, en certa manera, pot posar al seu servei.
En darrer terme tot depèn, en bona part, de l’activitat i de la voluntat de l’home per a saber escollir les possibilitats ofertes per la natura i treure'n profit S'oposa al determinisme
fundent
Tecnologia
Substància que hom addiciona a la càrrega dels forns de fusió i que, en combinar-se amb les impureses (ganga del mineral, cendres, etc), facilita la fusió i la formació d’escòries que se separen del metall fos.
La composició química del fundent depèn de la natura de la ganga Així, si la ganga és silícica o aluminosa hom hi addiciona carbonat càlcic, i hom empra sílice i alúmina per a gangues de calcària
Tragó de Segre
Poble
Poble del municipi de Peramola (Alt Urgell), a la dreta del Segre, davant d’Oliana.
De la seva església parroquial Santa Llúcia, allunyada del poble, en depèn la de Nuncarga Les terres d’horta a la riba del Segre resten afectades per l’embassament del pantà de Rialb iniciat el 1999
einstein
Física
Unitat d’energia d’una radiació electromagnètica que, per una freqüència donada, és igual a l’energia d’un mol de fotons.
El seu valor depèn de la freqüència de radiació ν i equival a Nh ν, on N és el nombre d’Avogadro i h la constant de Planck Rep el seu nom del científic Albert Einstein
Pedret
Mestre de Pedret Decoració mural de la capçalera de Pedret (s XII)
© Fototeca.cat
Poble
Poble disseminat del municipi de Pedret i Marzà (Alt Empordà), situat a la vora de la riera de Pedret.
De la seva església parroquial de Sant Esteve, que havia estat possessió del monestir de Sant Pere de Rodes, depèn Marzà, capital del municipi El lloc és esmentat ja el 1060 Fou del comtat d’Empúries
Plandogau
Poble
Poble del municipi d’Oliola (Noguera), prop del límit amb Cabanabona.
La seva església depèn de la parròquia de Ponts depengué fins al s XIX del terme forà de Ponts Prop seu hi ha el llogaret de Gratallops i les caseries de Casanova, la Garriga i Masbrú
Ollers
Poble
Poble del municipi de Vilademuls (Pla de l’Estany), de poblament disseminat, a la capçalera del Remirol (afluent del Fluvià), al sector nord del terme.
L’església parroquial, de la qual depèn la de Santa Maria d’Espasens, és dedicada a sant Martí El lloc, esmentat el 1017, formava el 1698 una batllia amb Vilavenut, i era del comte de Peralada
la Torre de Tamúrcia
Vista general de la Torre de Tamúrcia
© CIC-Moià
Poble
Poble (1.048 m) del municipi de Tremp (Pallars Jussà), al peu de la serra de Sant Gervàs, al capdamunt d’una vall tributària, per l’esquerra, de la Noguera Ribagorçana.
De la seva església parroquial de Sant Josep o de la Purificació depèn el nucli dels Masos de Tamúrcia Conserva l’absis de la primitiva construcció romànica i presideix la façana un campanar de torre quadrat
Montesclado
Vista del poble de Montesclado (Pallars Sobirà)
© Fototeca.cat
Poble
Poble (1 160 m alt.) del municipi de Farrera de Pallars (Pallars Sobirà),de poblament disseminat, a la coma de Burg, al N del terme, en un vessant de la serra de Sant Andreu, que domina, per l’esquerra, el riu de la Glorieta.
L’església parroquial Sant Esteve és moderna en depèn la de Glorieta de Montesclado, que formà part, al s XIX, del municipi de Montesclado L’antiga església, enrunada, es troba prop del cementiri, sota el poble