Resultats de la cerca
Es mostren 1295 resultats
Sant Pere de Cubelles
Art romànic
L’antic priorat canonical de Sant Pere de Cubelles era situat vora la desembocadura del Foix, prop del cap de Sant Pere Les darreres restes conservades no fa gaires anys foren completament destruïdes en urbanitzar-se l’indret Era situat dalt d’un petit turó on actualment hi ha una casa d’estiueig, prop d’on hi havia l’estany anomenat de la Marmota o Marmorta Era un priorat de l’orde augustinià que depenia de la canònica de Santa Eulàlia del Camp de Barcelona, i que es documenta per primera vegada l’any 1205 Fou establert en unes terres que havien estat donades per Arnau de Ponç…
Aeròdrom de la Volateria

Aeròdrom de la Volateria
AENA
Esports aeris
Antic camp d’aviació del Prat de Llobregat.
Fou construït el 1916 per l’Aeroclub de Catalunya en uns terrenys prop de l’estany del Remolar, al costat d’una granja avícola anomenada la Volateria, d’on prengué el nom, al Prat de Llobregat El 1916 s’hi inaugurà l’Escola Catalana d’Aviació, primera escola d’aviació, que depenia dels Tallers Pujol, Comabella i Cia, més tard Tallers Hereter S’hi provaren els primers productes de la indústria aeronàutica catalana i s’hi disputaren els primers concursos i competicions esportives Des del 1919 estava habilitat com a aeroport provisional de Barcelona, amb pistes d’una extensió de 1000 × 400 m A…
Sant Aventí
Caseria
Caseria i antiga quadra del municipi de Torlarribera (Baixa Ribagorça), a l’E del poble, al camí de Beranui; depenia de la parròquia de Torlarribera.
Saint Barthélemy
Illa
Territori no independent
Col·lectivitat territorial d’ultramar de França, a la mar del Carib, uns 175 km al nord de Guadeloupe, de la qual depenia fins el 2007.
Santa Creu d’Olorda
Caseria
Caseria del municipi de Barcelona (Barcelonès), que forma un enclavament entre els municipis de Molins de Rei (Baix Llobregat) i de Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental), al vessant septentrional de la serra de Collserola, entre les rieres de Vallvidrera i de Sant Bartomeu (dita, a la capçalera, torrent de Santa Creu).
Aquest territori és dominat pel puig d'Olorda, on s’alçava el castell d’Olorda El poblament és disseminat i centrat en l’església parroquial de Santa Creu, esmentada ja el 1066 El lloc fou donat el 1147 al monestir de Sant Cugat del Vallès Dins el seu terme existí, des d’abans del 1202, el monestir cistercenc de Valldonzella, traslladat el 1263 al pla de Barcelona les abadesses conservaren el dret de presentació de la parròquia fins el 1608 El castell d’Olorda comprenia al segle XIV les parròquies de Santa Creu d’Olorda i de Santa Maria de Vallvidrera de la de Santa Creu depenia…
monestir de Pinsent

Sant Vicenç de Pinsent
© Fototeca.cat
Monestir
Antic monestir (Sant Vicenç de Pinsent) del municipi d’Estamariu (Alt Urgell), al SE del terme, sota una balma dominant, per la dreta, la vall del Segre sobre l’hostal de la Quera.
De filiació benedictina, l’església del monestir fou restaurada el 967 pel bisbe Guisad II d’Urgell Hi acudiren els comtes Sunifred de Cerdanya i Oliba de Besalú, acompanyats d’altres nobles Els comtes cediren a l’abat Sunifred de Sant Llorenç prop Bagà l’església i el lloc, amb un terme que s’estenia fins al grau d’Aristot, la serra d’Arsèguel i el castell de Carcolze La comunitat degué ésser sempre reduïda La dependència de Sant Llorenç no degué ser efectiva, ja que el 1008 Pinsent fou donat, sembla que per Ermengol I d’Urgell, al monestir de Sant Serni de Tavèrnoles, del qual…
Xacarella
Xacarella L’església de la Mare de Déu de Betlem
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Segura, a l’àrea de llengua castellana del País Valencià.
És situat a la dreta del Segura, en el seu curs baix, sobre un terreny pla que s’alça suaument cap al S la part no conreada representa un terç de la superfície, i és coberta de matollar El secà, d’unes 500 ha, és dedicat a cereals, garrofers, ametllers i oliveres el regadiu 100 ha amb aigua del riu i 200 amb aigua de pous és d’hortalisses i cítrics Hi ha indústria del moble El 37% de la població activa treballa en l’agricultura i el 20%, en la indústria La població ha evolucionat, com la resta de la comarca, lligada al desenvolupament del regadiu, que ha produït un creixement continu ha…
Valldellou
Municipi
Municipi de la Llitera, al límit amb la Noguera, estès a la dreta de la Noguera Ribagorçana; comprèn la vall baixa del barranc del Molí del Pubill, que entra al terme pel congost de Camporrells (entre les serres del Volterol i de la Volteria, aquesta amb 842 m alt), afluent a la Noguera.
Formen el límit sud-occidental les serres del Solà, de roca Foradada i de Pinyana Al sector muntanyós hi ha 2607 ha de boscs de pins i alzines i 30 ha de garrigar, i a la fondalada de la vall es localitzen els conreus 776 ha 195 ha d’ordi, 25 ha de blat, 60 ha d’olivera, 40 de trepadella i 40 d’alfals, 11 d’arbres fruiters, 10 de guaret i 297 de pastura La ramaderia consta de 1000 caps de bestiar oví, 83 de porcí i 10 de boví hi ha apicultura El 68% de la població activa tenen com a principal ocupació l’agricultura Hi ha bestiar porcí i oví, avicultura i apicultura Hi ha un fort corrent…
Beniarjó

Municipi
Municipi de la Safor, a l’horta de Gandia, a la dreta del riu d’Alcoi, prop de la confluència amb el Vernissa.
El regadiu aprofita l’aigua del riu d’Alcoi a través de la séquia comuna de Gandia i de la séquia d’en Marc els conreus principals són els de tarongers i hortalisses, especialment tomàquets primerencs Les terres, molt repartides, són explotades predominantment pels propietaris Les activitats industrials són dependents de l’agricultura La població, que el 1910 comprenia 969 h, ha anat augmentant des d’aleshores fins a arribar a 1 634 h el 1965 El poble 1 464 h agl 2006, beniarjoters 44 m alt fou una alqueria islàmica lloc de moriscs, el 1609 tenia 160 famílies Centre del conreu…
Gessa

Vista general de la vila de Gessa (Vall d’Aran)
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Salardú (Vall d’Aran), situat a la dreta de la Garona, a la seva confluència amb el barranc de Corilha.
L’església parroquial és dedicada a sant Pere Sobresurt la casa de Ròsa, amb una torre cilíndrica La vila és coneguda a partir de l’any 1278 amb els noms de Hyexa, Gricha el 1298, Grixa, Xessa i Gessa entre el 1312 i el 1316 El 8 de novembre de 1313 els cinc cònsols i la resta de cinquanta-cinc homines ville de Geyxa , entre els quals hi havia Guillem Tron, archipresbiteri vallis superioris de l’Aran, juraven fidelitat a Guillem de Castellnou, conseller i procurador del rei Jaume II, i li feien homenatge Els rectors de Gessa mantingueren el títol d’arxiprests de la part alta de la Vall d’Aran…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina