Resultats de la cerca

El 1209, a precs del rei Pere I i dels homes de la vila de Molins de Rei, el bisbe de Barcelona atorgà llicència a la vila de Molins de Rei per tenir església i cementiri al lloc on hi havia la capella de Sant Miquel, que seria sufragània de Santa Creu d’Olorda, el clergue de la qual hi faria celebrar els oficis Els habitants es comprometien a donar cada any 20 quarteres d’ordi al capellà que la servís El 1247 és documentada l’obra de l’església, que es devia reedificar El 1325 es constituí en parròquia independent El 1361 Constança de Noguera, vídua de Francesc de Ferriol, senyora de la casa…

A l’església de Santa Maria l’any 1032 se celebrà un judici sobre uns béns situats a Santa Oliva, al qual assistí Bonfill, senyor de Castellví de Rosanes Es diu que l’església és situada sota el castell de Rosanes, prop del mercat de Martorell El 1063 s’hi jurà el testament de Guitart Bernat, un dels feudataris dels Castellví Udalard Ramon de Rosanes feu un llegat a l’església el 1123 “ pro anima sua in sacrificiis ” Guillem Ramon I, al seu testament del 1110, deixà a l’església 5 mancusos per a la seva dedicació, per la qual cosa sabem que l’edifici devia estar quasi acabat, i 5 als clergues…

Si el lloc d’Esplugues és documentat el 964, l’església parroquial de Santa Maria que fins al segle XIV no va ser dedicada a santa Maria Magdalena, tot i que ja devia existir abans, no és esmentada fins el 1059 Va ser consagrada solemnement el 1103 pel bisbe Berenguer de Barcelona, amb l’assistència d’alguns dels seus canonges i d’una notable assistència de públic S’hi feia constar que era jurisdicció de Sant Pere de les Puelles Si aquesta consagració respongué efectivament a la construcció de l’edifici parroquial, aquest havia de ser un temple dins de les característiques i l’estil del…

Aquesta església, avui desapareguda, fou una de les primeres celles fundades pels monjos de Sant Andreu d’Eixalada Se’n té notícia des de l’any 871, en què és confirmada a Eixalada per un precepte del rei Carles el Calb En desaparèixer Eixalada, restà vinculada a Sant Miquel de Cuixà La cella de Sant Tomàs i el seu alou van ser confirmats a Cuixà en les butlles dels papes Agapit II 950, Joan XIII 968 i Sergi IV 1011 Aquesta església es devia trobar al veïnat de Sant Tomàs de Balaguer, situat sota Prats de Balaguer, prop de la confluència de la Riberola amb la Tet No gaire lluny hi ha les…

El nombre de peces que formaven un ordre podia oscillar entre quatre i vint-i-quatre, la qual cosa deixa entendre que tant podia tractar-se d’una obra per a ser interpretada unitàriament com d’una antologia d’on seleccionar les peces a interpretar El terme fou utilitzat primerament per François Couperin en els quatre llibres per a clavicèmbal i en Les nations Més tard, François Dagincour, Philippe Veras i Coelestin Harst en feren ús com a sinònim de suite , però per a Couperin devia designar una sèrie de peces més gran que la suite en el prefaci de Les nations , un ordre queda caracteritzat…

Josep Torner I , que ingressà al gremi el 1797, fou mestre de molts collegues del seu temps El seu fill, Josep Torner II Barcelona — a 1857, publicà obres com la Crónica universal del Principado de Cataluña , de Jeroni Pujades 1829-32, el Diccionari català-castellà-llatí-francès-italià 1839, i les poesies del Rector de Vallfogona 1840 Possiblement fou germà seu Joan Torner , que ingressà al gremi de llibreters l’any 1818 Fill de Josep II fou Miquel Torner i Germà Circa 1802 — 1863, que estudià a Llotja i illustrà llibres i revistes, com El Museo de las Familias , de Barcelona, i el Semanario…

Titulat el 1873, és autor de dos palaus de l’Exposició Universal de Barcelona del 1888 Canvià la seva trajectòria inicial —edifici de la Hidroelèctrica de Catalunya 1897-99, a Barcelona, on combinà el ferro i el maó vist— per un Modernisme retòric i inflat monument a Rius i Taulet, 1897-1901 monument a Pitarra, 1906 tinença d’alcaldia de la Concepció casa al carrer d’Avinyó, tots a Barcelona Arquitecte municipal en cap de Barcelona des del 1889 —càrrec que guanyà en competència amb Domènech i Montaner—, hom li retreia uns suposats compromisos amb la casa Ballarín, raó per la qual devia emprar…

L’obra primitiva devia ésser destruïda en temps d’Alexandre el Gran A base dels fragments salvats i d’altres de reconstruïts de memòria, els sacerdots dels ss III-IV recompongueren un cànon de 21 llibres, conservat només en part L’actual Avesta es divideix en 5 parts Yasna sacrificis, llibre litúrgic, la part més important del qual és constituïda pels Gāthā sermons en vers probablement de Zaratustra, els elements més antics dels Avesta Visprat , invocacions litúrgiques, recitades a les festes Yasht , cants de lloança en honor de la divinitat Vendidad , sèrie de prescripcions per a mantenir la…

Devia haver-hi bisbe des del segle IV, com ho demostrarien les restes de basílica cristiana retrobades a l’antiga ciutat d’Empúries Els primers anys del segle VI apareixen ja bisbes titulars, i duren fins a la invasió àrab Al moment de la conquesta cristiana el seu govern passà a la seu de Girona tanmateix, vers el 958 Cesari de Santa Cecília de Montserrat intentà, com a metropolità —subreptici— de Tarragona, que el papa Joan XII posés sota seu els antics bisbats visigòtics, entre els quals el d’Empúries, però fracassà per la resistència dels altres bisbes catalans Posteriorment, al segle XIV…

No disposem de notícies documentals directes que facin referència a aquesta església, encara que hi ha la possibilitat que fos una de les esglésies edificades al terme del castell de Llordà i d’Isona suposadament donades, l’any 973, pel comte Borrell II i el seu germà Guifré, al monestir de Sant Serni de Tavèrnoles Aquest document ha estat qüestionat per F Udina, que el considera fals També podria ser una de les esglésies del terme del castell de Llordà que Arnau Mir de Tost deixà en el seu testament del 1071 a Sant Sadurní de Llordà De la capella de Sant Andreu, situada en un serrat al nord…