Resultats de la cerca

Els anys setanta formà part de l’equip del FC Barcelona com a segona línia Fou nou vegades internacional amb la selecció espanyola júnior i tres amb l’absoluta A la dècada dels vuitanta fou delegat de la secció de rugbi del Barça Com a directiu, fou vicepresident de la Federació Catalana de Rugbi i de l’Espanyola durant quatre anys

Formà part de l’equip del CN Barcelona, que es proclamà primer campió estatal el 1912 Des del 1911 fou membre de la junta directiva del club, on ocupà diversos càrrecs Home de confiança del president Bernat Picornell, fou president de la Federació Espanyola de Natació Amateur 1925-31 També fou directiu de les comissions de motonàutica del Reial Club Marítim de Barcelona

Presidí la Unió Esportiva Santboiana en dues etapes 1956-59 i 1963-75 També fou directiu del club en altres etapes i collaborà decisivament en la modernització de l’entitat El 1971 promogué la construcció de sis pistes de tennis, d’un frontó i d’un edifici modern Amb motiu del cinquantè aniversari del club se li concedí la insígnia d’or

Fou president de la Federació Catalana de Rugbi, que, sota el seu mandat, el 1934 decidí integrar-se a la Federació Internacional Amateur de Rugbi Durant el franquisme continuà lligat a l’esport com a dirigent regional de diferents federacions, com la de lluita i la de columbofília També fou directiu de la Federació Catalana de Futbol i del Futbol Club Barcelona

Fou professor de filologia clàssica a Berlín 1835 i d’història a Kiel 1840 Propugnà la unificació d’Alemanya i el paper directiu que hi havia de tenir Prússia, i el 1848 fou elegit membre del parlament de Frankfurt La seva obra més important és Geschichte der preussischen Politik ‘Història de la política prussiana’, en 14 volums 1855-86, que deixà inacabada

President de la Federació Catalana de Futbol entre el 23 de setembre de 1913 i el febrer del 1914, durant el seu mandat començà de forma oficial el Campionat Regional de Catalunya com a pas previ al Campionat d’Espanya També fou directiu del FC Barcelona des del juliol del 1927, i soci de mèrit i president, durant molts anys, de la Mútua del FC Barcelona

Jugà a l’equip del Menéndez Pelayo, a Barcelona, però es dedicà a l’arbitratge Arribà a la màxima categoria estatal el 1981 i debutà com a internacional el 1983 amb José Antonio Huelín de parella Dirigí alguns partits als Jocs Mediterranis 1987 Es retirà el 1992 i ocupà càrrecs de directiu a la Federació Catalana d’Handbol i fou president del Comitè d’Àrbitres

Vinculat a la Sala d’Esgrima Amposta des de la seva fundació 1998, ha estat tècnic i directiu de la Federació Catalana d’Esgrima 1999-2011, i mestre d’armes a la Residència Blume i al Centre d’Alt Rendiment de Sant Cugat Entre els seus deixebles més destacats hi ha Pau Roselló, Mònica Cid i Marc Font És àrbitre estatal d’espasa, floret i sabre

Jugà d’extrem i formà part del Casual 1912-13 i l’Universitari 1913-14 abans de passar al RCD Espanyol, amb el qual fou campió de Catalunya la temporada 1914-15 i disputà la final de Copa del 1915 davant de l’Athletic Club de Bilbao Més endavant fou directiu de l’entitat espanyolista Formà part de la selecció catalana en una ocasió 1912

L’any 1921 fou un dels fundadors de la Unió Esportiva Santboiana, de la qual fou secretari i comptador de la primera junta directiva Posteriorment presidí el club 1950-52 i fou en diverses etapes directiu Com a jugador participà en el primer partit de la selecció espanyola, el 1923, contra França També exercí d’àrbitre i durant molts anys fou el documentalista de l’entitat