Resultats de la cerca
Es mostren 2482 resultats
H̱ayrān
Historiografia
Historiador àrab.
De família originària de Sevilla, fou un hàbil polític i ocupà càrrecs importants en diverses corts nord-africanes i andalusines, fins que, després d’ésser empresonat per Tamerlà a Síria, es refugià al Caire, on fou gran cadi fins a la mort És autor d’una història universal, al-'Ibār , que encapçalà amb un monumental pròleg Muqaddima , conegut per Prolegòmens , que constitueix la primera anàlisi científica de les estructures econòmiques, socials i polítiques que condicionen la història Ultra sociòleg i filòsof, és considerat sovint com el creador de la història científica utilitzà amb…
Llibert Cuatrecasas i Membrado

Llibert Cuatrecasas i Membrado
© Unió.cat
Política
Advocat i polític.
Llicenciat en dret i en ciències econòmiques Membre d’ Unió Democràtica de Catalunya des del 1953 i diputat al Congrés del 1979 al 1992 pel grup parlamentari de Convergència i Unió, també fou membre de l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa, i en presidí la Comissió d’Ordenació del Territori i Collectivitats Regionals i Locals En 1994-2004 representà la Generalitat de Catalunya a la Cambra de les Regions en el Congrés del Consell d’Europa, del qual fou nomenat president l’any 2000 Diputat al Parlament de Catalunya des del 1992, en 1995-97 fou comissionat d’Actuacions…
marginalisme
Economia
Corrent del pensament econòmic basat en la teoria subjectiva del valor i en l’anàlisi marginal.
Iniciat a l’últim terç del s XIX amb les obres de Jevons, Menger i Walras, hi ha autors que poden ésser considerats precursors importants, com Gossen, Jennings, Dupuit i Cournot La seva influència s’estengué arreu del món, i donà lloc a diferents escoles, com l’anglesa Marshall, Wicksteed, Edgeworth, la de Viena Böhm Bawerk, Wieser, la de Lausana Pareto, etc, i al posterior desenvolupament de la microeconomia El marginalisme significà la substitució de la teoria del valor treball dels clàssics per la teoria del valor utilitat, la qual cosa suposava que els preus de les mercaderies no eren…
Perú 2010
Estat
El president peruà Alan García va rebre la presidenta argentina per a normalitzar la relació entre ambdós països © Presidencia de la República del Pèrú / Dante Zegarra El Govern va continuar desenvolupant polítiques econòmiques expansives per afrontar la crisi internacional, amb l’objectiu de sostenir la demanda interna, tot esperant el retorn de les inversions estrangeres i la recuperació de les vendes a l’exterior Gràcies a aquesta política de contenció, les expectatives de creixement del PIB es van situar prop del 8% Bona part d’aquesta situació saludable es deu a la gran…
Quaderns del Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles
Historiografia catalana
Revista del Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles.
Consta de tres etapes de creació i publicació la primera cobreix el període 1948-56, durant el qual es publicaren vuit Quaderns , entre els quals destaca Miscellània d’homenatge a Mn Lluís Constans 1956 Posteriorment, el 1979, es reinicià la publicació de treballs sobre la comarca, però les dificultats econòmiques impediren una veritable continuïtat periòdica de la revista fins el 1985 En aquest any s’inicià la tercera etapa –amb un número monogràfic vol 1 Homenatge al Dr Josep M Corominas –, gràcies a la collaboració del Patronat Francesc Eiximenis i la Generalitat de Catalunya…
Ginclar
Municipi
Municipi de la Vall de Santa Creu.
Se situa a la vall de la Bolzana, a banda i banda del riu, vall dominada en aquest sector, a llevant, pel roc de Boissavila 1247 m i el serrat Naut 1310 m i, a ponent, pel roc de la Corbelha 1051 m, i amb els vessants densament boscats L’explotació forestal i la ramaderia han estat les principals activitats econòmiques El poble 570 m d’altitud es troba a la dreta del riu, centrat per l’església parroquial de Sant Joan segle XVIII, i amb algunes cases antigues amb llindes de pedra Hi ha ruïnes d’una antiga torre 1 km al N del poble, i aigua avall, prop de la Bolzana, una antiga…
expedient de regulació temporal d’ocupació
Economia
En la regulació laboral espanyola, expedient de regulació d’ocupació que s’aplica de manera temporal.
Previst en l’article 47 de l’Estatut dels Treballadors, permet a les empreses suspendre, durant un temps limitat, els contractes de tots els empleats o d’una part, per causes econòmiques, tècniques, organitzatives o de producció, o derivades de força major El temps durant el qual l’ERTO és vigent, el treballador consta com a aturat i cobra la prestació corresponent, equivalent a la d’un acomiadament definitiu el 70% de la base reguladora durant els primers sis mesos, i posteriorment la meitat El treballador afectat per un ERTO continua vinculat a l’empresa, però durant el temps…
Espectacles i Audicions Graner
Música
Sèries de representacions líriques i concerts promogudes a Barcelona pel pintor Lluís Graner entre el 1905 i el 1908.
Constituí un intent d’implantació del teatre líric català Malgrat l’excellent presentació de les obres i la gran acollida del públic, després de tres temporades hagué d’abandonar l’activitat, en no poder superar les dificultats econòmiques Els espectacles es presentaren sobretot al Teatre Principal, sota la direcció artística d’Adrià Gual i Modest Urgell i la direcció musical de Joan B Lambert S’estrenaren prop d’una cinquantena de funcions escèniques, entre les quals destaquen La santa espina , d’E Morera i A Guimerà, Picarol , d’E Granados i A Mestres, i La presó de Lleida , de…
Federació d’Organismes de Ràdio i Televisió Autonòmics
Entitat creada el 1989 pels ens públics de ràdio i televisió dependents de governs de les comunitats autònomes de l’Estat espanyol.
Té com a objectiu unificar les activitats econòmiques per a rendibilitzar les inversions en el mercat audiovisual i potenciar la creació de nous productes optimitzant les despeses En formen part la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió , Euskal Irrati Telebista , Televisió de València , Radiotelevisión de Andalucía i Televisión de Galicia D’entre les accions conjuntes dutes a terme, destaquen l’adquisició de drets d’antena de pellícules i sèries a grans productores nord-americanes i distribuïdors estatals i la gestió conjunta dels drets de transmissió dels partits de les…
Bellinzona
Ciutat
Capital del cantó de Ticino, Suïssa, situada vora el Ticino.
La ciutat ha crescut en un lloc estratègic que domina l’entrada al túnel de Sant Gotard i el pas de San Bernardino, en un encreuament ferroviari de les línies que lliguen la RF d’Alemanya i Itàlia És dominada per tres castells, del segle XV Les activitats econòmiques principals són les indústries metallúrgiques, de la fusta i del ciment Seu d’un poblament romà, al segle VIII pertangué al bisbe de Como, i durant els segles XIII i XIV passà alternativament al domini de Como i de Milà Presa per França 1500, fou cedida conjuntament als cantons d’Uri, Schwyz i Unterwalden El 1798…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina