Resultats de la cerca

També es pot denominar ideari pedagògic i es troba en totes les escoles confessionals com a concreció del seu projecte educatiu de centre Sol incloure una descripció completa de la seva identitat, del tipus d’educació que ofereix, dels seus criteris pedagògics i del seu model de gestió i participació Exposa els principis i valors que inspiren la labor del professorat, la línia pedagògica i el model de persona que promou

Es dedica a l’educació dels nens i a l’apostolat social de les dones Antoni MClaret, que els protegí, obtingué el 1867 una cèdula reial d’aprovació de la congregació L’aprovació definitiva, però, fou el 1929 La regla es basa en l’esperit de sant Felip Neri El 1958 hom afegí al nom de felipa el de missionera de l’ensenyament La casa generalícia és a Barcelona

Influïda pel Romanticisme, en la seva obra L’éducation progressive ou Étude du cours de la vie , apareguda vers el 1830, propugnà una pedagogia progressiva, consistent a proporcionar a l’alumne la voluntat i els mitjans necessaris per a assolir algun dia, per ell mateix, la maduresa de què serà capaç amb l’estímul de l’educador Concedí una gran importància al grup infantil com a subjecte de l’educació social

Era molt més radical que la del 1789, fet que s’explica pel context polític d’instauració de la democràcia política Proclamà la llibertat econòmica i completà el dret de resistència a l’opressió amb el dret de rebellió Reconegué també els drets a l’educació, al treball i a l’assistència pública No arribà, tanmateix, a plantejar la modificació de la definició del dret de propietat que Robespierre proposava

Professora de l’escola normal i de la Institució per a l’Ensenyament de la Dona, creada el 1884 per la Institución Libre de Enseñanza, a València Participà en congressos i en activitats pedagògiques amb projecció internacional Publicà obres didàctiques Pedagogía maternal, Temas de Pedagogía, Las emociones agradables y la enseñanza artística en la niñez , i articles sobre l’educació física de la dona on proposava un feminisme moderat

Professor a Berlín, Leipzig i Göttingen Fou influït per l’empirisme anglès, i considerà la psicologia com la ciència filosòfica fonamental tingué una influència considerable en psicologia i en pedagogia Escriví Erfahrungseelenlehre als Grundlage alles Wissens ‘Doctrina empírica de l’ànima com a fonament de tot saber’, 1820, Lehrbuch der Psychologie als Naturwissenschaft ‘Manual de psicologia com a ciència natural’, 1833 i Erziehungslehre ‘Teoria de l’educació’, 1835

Fundà el periòdic “Bengalee” 1875 i participà en la fundació de l’Indian National Congress 1883 Promogué el boicot als productes d’importació de la Gran Bretanya, s’oposà a la divisió de Bengala i encapçalà el moviment a favor de l’educació nacional Posteriorment s’anà distanciant del moviment extremista i obtingué càrrecs constitucionals fundà l’Indian Liberal Association i fou ministre de l’administració i de sanitat de Bengala

El patetisme romàntic de la seva lírica patriòtica influí molt més enllà del seu temps El 1823 escriví la lletra de l’actual himne nacional d’Hongria, musicada per FErkel És autor de l’assaig Nemzeti hagyományok ‘Les tradicions nacionals’, 1826, on exposà els seus punts de vista sobre política literària Tractà de qüestions d’educació i de moral a Parainesis Kölcsey Kálmánhoz ‘Admonició a KKölcsey’, 1837, dirigit al seu nebot

Llicenciat en educació física per l’INEFC i doctor en economia de l’esport, fou vicepresident de la Federació Catalana de Rugby 2009-11 i director del Consell Català de l’Esport 2011-12 Ocupà càrrecs de responsabilitat en diverses empreses relacionades amb el sector esportiu i fundà l’empresa de gestió d’equipaments esportius Illa Activa Presidí el fòrum d’esports Alumni UB i impartí classes en màsters i seminaris

Fundat al principi de la dècada de 1940, n’assumí la presidència honorària Juli Montull Coorganitzà la primera edició de la Volta Ciclista a Lleida 1942 juntament amb l’Obra Sindical d’Educació i Descans Durant els anys quaranta i cinquanta organitzà diverses competicions internacionals de ciclisme de pista al velòdrom de Lleida Un dels seus membres més destacats fou Jaume Calucho, guanyador de la Volta a Lleida 1945, 1948