Resultats de la cerca

Situada a la capçalera de la ria de Gernika, és cap de partit i centre d’una rica comarca agrícola i ramadera Té indústries de metallúrgia lleugera eines, accessoris i alimentàries Antiga seu de les juntes de Biscaia, que celebraven llurs sessions a l’ermita aixecada al costat del cèlebre roure, del qual es conserven encara les restes i al peu del qual eren jurats els furs de Biscaia La ciutat fou destruïda en gran part, el 26 d’abril de 1937, pel bombardeig dut a terme per la legió Còndor

La capçalera, on hi ha l' estany de la Comalada , és dominada pels pics de Sethomes 2 661 m alt, de Rojat 2 724 m alt i de Tretzevents 2 731 m alt El paisatge desolat dels cims canvia a partir dels 2 000 m amb els primers boscs de pi negre, on hi ha l’ermita de Sant Guillem de Combret Al curs baix hi ha diversos masos dedicats a la ramaderia i finalment el poble del Tec, a l’aiguabarreig del riu de la Comalada , que drena la vall, amb el Tec

La zona forestal pinedes principalment ocupa unes 500 ha El regadiu es limita a unes 17 ha hortalisses i llegums, que aprofiten l’aigua del riu Al secà hom conrea oliveres 440 ha, vinya 160 ha, ametllers 100 ha i cereals 100 ha Les activitats industrials es limiten a les derivades de l’agricultura Hi ha emigració, especialment cap a Barcelona El poble 271 h agl 1981 460 m alt és prop del riu L’església parroquial és dedicada a sant Jaume Al SW del poble hi ha l’ermita de Santa Rosa

S’installà a Vilanova i la Geltrú el 1918 Rebé formació de magisteri i belles arts a Barcelona i exercí de professor a l’Hospitalet de Llobregat S’especialitzà en l’edició de goigs, dels quals en publicà 1256 entre el 1947 i el 1985 Fou l’autor de la illustració amb xilografies i dibuixos, la lletra i algunes músiques de molts d’aquests goigs Fou autor també de llibres, com ara Les belles estampes xilogràfiques catalanes 5 volums, 1971 o L’ermita de Bellvitge i els seus goigs 1972

Aquesta església fou el temple de l’antic poble de les Pinyeres un topònim que apareix documentat a mitjan segle XIII Tingué consideració de parròquia, almenys ho era el 1314, que fou visitada pel bisbe de Tortosa Francesc de Paolac L’edifici actual va ser enllestit, o refet, cap al 1600, tot aprofitant, en part, la façana antiga El lloc de les Pinyeres va desaparèixer a mitjan segle XVII i la població es traslladà al Masroig Avui l’església, convertida en ermita, és l’única edificació que es manté dempeus

A prop del poble de Marçà hi ha l’antic convent de servites de Sant Marçal, en ruïnes, que fou fundat el 1611 Aquest convent es degué bastir sobre una capella o ermita del mateix nom, molt més antiga, de la qual es té notícia des de l’inici del segle XIV En la visita que féu el bisbe de Tortosa Francesc de Paolac a la parròquia de Santa Maria de Marçà l’any 1314 es fa esment de la capella de Sant Marçal, que tenia com a donat Antoni Tinyós

Monjo el 1520, fou elegit abat per al trienni 1559-62 i reelegit el 1566 i 1568-70 es retirà, poc abans del termini d’aquest segon període de govern, a l’ermita de Sant Dimes, en la qual morí Construí l’actual basílica del santuari sobre els fonaments del nou monestir aixecats en temps dels Reis Catòlics i deixà manuscrits un tractat sobre la retribució de la vida eterna i diverses biografies de monjos, entre les quals la de Joan Chanon, confés i primer director espiritual d’Ignasi de Loiola

Entrà als observants 1515 i fou provincial d’Extremadura 1538-41 Es retirà com a ermità prop de Lisboa i amb uns quants seguidors propugnà la més rígida observança de la regla El primer convent reformat fou creat a Sevilla 1555, i les noves comunitats d' alcantarins foren constituïdes en província 1560 Confessor de Teresa d’Àvila, la guià en la reforma de l’orde carmelità El seu Tratado de la oración y meditación 1556 fou traduït a diverses llengües La seva festa se celebra el 19 d’octubre

Sacerdot 1901, fou vicari del seu germà Àngel Garriga i Boixader  Vers el 1915 es retirà a Samalús, i per això fou conegut amb el sobrenom de l’ Ermità de Samalús El 1926 esdevingué mestre en gai saber Publicà Del meu dietari 1908, Contes blancs 1909, Estampes i calcomanies 1911, el drama La glòria  1925 i Cronos o la moneda d’or , estrenats a Barcelona el 1929 i el 1951, respectivament La seva poesia, que s’acosta a l’estètica modernista, és bàsicament de caràcter religiós i popular

És situat a la plana alluvial costanera, a banda i banda del barranc de Carraixet, oberta al mar per la platja d’Alboraia al S d’aquest barranc i per la platja del Magistre al N Tot el terme és ocupat per l’horta, regada amb aigua de les séquies de Rascanya, de Mestalla i de Tormos, on hi són conreades, principalment, hortalisses que proveeixen diàriament el mercat de València i un conreu específicament local, la xufla, plantada a l’estiu i collida al novembre que és la base de la coneguda indústria local de l’orxata de xufla La terra de conreu és molt repartida i és explotada en un 85% pels…