Resultats de la cerca

El nom ve de la reducció de la denominació original pes fort o peso duro El duro és, doncs, la moneda de vuit rals forts real de a ocho encunyada del s XVI al XIX, i també la de 20 reales de vellón i de 2 escuts de les emissions d’Isabel II El valor duro només apareix gravat en la peça que s’encunyà a Girona el 1808

És dotat anualment pels pressuposts estatals amb el 30% de la inversió pública i aplicat a través de les administracions autonòmiques a infraestructures urbanes, regadius, medi ambient, etc Afecta 1992 a nou comunitats als Països Catalans, només al País Valencià i té un volum de 128 000 milions de pessetes

En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon compost que pertany al grup dels llaüts amb mànec Es desenvolupà al sud d’Itàlia durant els segles XVI i XVII, amb trets propis de la guitarra i alguns del llaüt La part posterior de la caixa és bombada i està dividida en diverses peces o costelles La tapa harmònica té forma de vuit, i presenta una obertura acústica central decorada amb una roseta de pergamí plana o en forma d’embut Les cordes se subjecten amb una sèrie de botons situats a la part inferior, deixant el pont movible Les cordes, generalment metàlliques, estan distribuïdes en cinc…

Abandonà la competició de boxa per exercir com a àrbitre Presidí el Club Firpo, i entre el 1932 i el 1936 fou el màxim dirigent de la Federació Espanyola Després de la guerra fou substituït per Enric Fernández Repeto i retornà a la Federació Catalana de Boxa, que presidí 1956-57 alhora que ocupà una vocalia de la Federació Espanyola

Vestí la samarreta del Club Hispano Francès de Barcelona, al final de la dècada de 1960 i principi de la de 1970 Ja en categoria sènior, el 1968 fou convocat per a participar en la Copa d’Europa Aquell mateix any, l’equip fou campió de la Copa del Generalísimo i de la Lliga espanyola Formà part també de la selecció espanyola

Els anys setanta formà part de l’equip del FC Barcelona com a segona línia Fou nou vegades internacional amb la selecció espanyola júnior i tres amb l’absoluta A la dècada dels vuitanta fou delegat de la secció de rugbi del Barça Com a directiu, fou vicepresident de la Federació Catalana de Rugbi i de l’Espanyola durant quatre anys

Fou un dels jugadors més destacats del Futbol Club Barcelona els anys cinquanta Conquerí les dues primeres edicions de la Lliga espanyola 1953, 1954 i cinc edicions de la Copa del Generalísimo 1950, 1951, 1952, 1955, 1956 Quan deixà el Barça jugà amb l’equip de l’Associació Esportiva Maquinista Fou vuit vegades internacional amb la selecció espanyola Jugà amb la selecció catalana

Fitxà pel Club Joventut de Badalona 1990-93 procedent del Real Madrid Amb la Penya obtingué dos títols de Lliga 1991, 1992 i disputà la final de l’Eurolliga 1992 Dirigí la selecció espanyola 1993-2001, amb la qual conquerí un subcampionat d’Europa 1999 i disputà els Jocs Olímpics de Sydney 2000 Posteriorment fou director tècnic de la federació espanyola