Resultats de la cerca

Rebé la primera formació musical de la seva mare Estudià al Conservatori Superior de Música del Liceu de Barcelona, del qual més endavant n'esdevindria professor El 1942 esdevingué membre del quartet Labor Artis posteriorment Quartet de Corda de Barcelona, i també, com a primer violí, de les orquestres Municipal de Barcelona 1944 i del Liceu Fou membre de l’Orquestra Ardèvol Collaborà en nombroses agrupacions de cambra i féu nombrosos recitals de violí Apartat dels corrents més avantguardistes de l’època, compongué les seves primeres obres, entre les quals destaquen un primer quartet de corda…

Vida Fill del pintor Alfred Schoeck, començà a compondre abans d’iniciar la seva formació musical i el 1905 ingressà al Conservatori de Zuric, on estudià amb K Attenhofer, R Freund, F Hegar i L Kempter Al cap de dos anys es traslladà a Leipzig per ampliar coneixements amb M Reger El 1908 tornà a Suïssa i compaginà la composició amb la direcció coral Director de l’Orquestra Simfònica de Sankt Gallen 1917-44, rebé diferents distincions i premis honorífics al llarg de la seva vida, entre els quals el doctorat honoris causa per la Universitat de Zuric 1928 Els lieder de Schoeck, que ocupen gran…

Vida Davant la seva precocitat, de ben petit ja tingué bons professors de violí, com J Hornziel i S Serwaczynski La seva mare, pianista i germana del també pianista E Wolff, el feu anar a estudiar al Conservatori de París amb J Claver i JL Massart En sortí amb un primer premi el 1846, i el 1848 es presentà a la capital francesa i a Sant Petersburg Tornà al Conservatori de París per estudiar composició amb H Colet 1849-50, però de seguida inicià una sèrie de gires de concerts, amb el seu germà Józef al piano viatjaren per Rússia 1850-55 i posteriorment anaren a Varsòvia, París i Londres En…

L’estructura inicial de la P passà al llatí d’unes formes gregues arcaiques arribades a Itàlia abans del període clàssic La P llatina es compon d’un traç vertical i d’un semicercle adossat a la part superior dreta Té reforços estètics a dalt i a baix del traç vertical En l’escriptura comuna clàssica el reforç interior tendeix a unir-se d’un sol traç amb el vertical formant una corba més o menys marcada El segon traç, com a record de la forma original arcaica, sovint no tanca per sota, ans tendeix a obrir-se totalment en una línia diagonal Amb el pas a l’escriptura comuna nova o semiuncial, la…

Vida Nen prodigi, fou un dels compositors més importants i, possiblement, el pianista més gran de la seva època A vuit anys la seva família es traslladà a Viena, on el seu pare esdevingué director musical del Theater auf der Wieden i el jove Johann estudià amb WA Mozart S’ha dit que la seva primera actuació pública a Viena fou en un concert dirigit pel mateix Mozart De tota manera, l’any 1788, Mozart hagué d’interrompre les lliçons, la qual cosa fou aprofitada pel pare de Hummel per a organitzar per al seu fill una gira europea que durà quatre anys El 1790 arribaren a Edimburg, i al cap de…

El classicisme esdevingué art oficial de la cort francesa La importància més i més gran de París afavorí aquesta idea Les raons que feren possible aquest fet no són únicament d’ordre esteticoartístic, sinó degudes a l’existència d’una societat cortesana que absorbia els artistes i la creació d’un mercat d’art ja durant la primera meitat del s XVII Les arts recolzaren en les regles de l’Académie proposades per Charles Le Brun, el qual integrava l’allegoria a la representació de la Història, cercant una normativa estètica i un didactisme polític, aquest darrer per la imatge, parallel al…

Vida Estudià piano amb W Runowski i P Sowinski El 1872 ingressà al Conservatori de Varsòvia, on rebé lliçons de R Strobl, N Janotha i Schlözer Després d’una gira de concerts amb el violinista I Cielewicz, anà a Berlín a perfeccionar els estudis de composició amb Urban i Kiel Perfeccionà la tècnica de piano a Viena amb Leszetyski, i el 1885 obtingué una càtedra d’aquest instrument a Estrasburg Dos anys més tard inicià la carrera de pianista solista, que fou molt celebrada arreu del món Els interessos de Paderewski no es limitaren al terreny musical, també actuà com a filantrop i diplomàtic…

Vida Destacat creador dins del camp de la música electroacústica, en la seva producció ha vinculat la música a altres manifestacions artístiques Cofundador de Côchlea, amb C Garí, junts han realitzat algunes produccions pluridisciplinàries i conceptuals com Iod Ghimel , Antropometria i Metamorfora Ha estat premiat per diverses organitzacions com el Groupe de Musique Expérimentale de Bourges França, la Fundació Russolo-Pratella Varese, Itàlia, la Fundació Gaudeamus d’Amsterdam i el Festival de Darmstadt L’obra de Berenguer és una aposta radical per la recerca i l’experimentació sonora al…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Tornasol Films Madrid, Mate Producciones Madrid, UGC Images França, France 2 Cinéma França, La Sept Cinéma França, Rodeo Drive Itàlia ARGUMENT La Femme de chambre du Titanic de Didier Decoin GUIÓ JJBigas Luna, Cuca Canals, Jean-Louis Benoît FOTOGRAFIA Patrick Blossier Eastmancolor, Cinemascope AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Walter Caprara, Bruno Cesari MUNTATGE Kenout Peltier MÚSICA Alberto Iglesias, Fragments d’obres de Schumann, Discépolo, Coplan, Pergolesi, Taigany, Lezde, Moody, Fonteyn i Moore SO Fabien Adelin, Eduardo Fernández, Jaime Fernández SO…

Vida De jove cultivà el dibuix com a aficionat, pràctica que feu compatible més endavant amb el cinema, quan es dedicà al gènere de l’animació amb el pintor i decorador Francesc Estrada i Vilalta Ribes de Freser, Ripollès, 1931, que feia de director artístic i responsable dels fons A títol individual realitzà també cintes argumentals, experimentals i força documentals El 1961 assistí a un curset d’iniciació al cinema amateur , organitzat pel Cineclub Sabadell, i més tard entrà en el món de la realització, una pràctica que es perllongà fins el 1990 La seva àmplia filmografia es caracteritza…