Resultats de la cerca

Format a Flandes, n'assimilà les novetats estilístiques i la tècnica de l’oli Citat com a ciutadà de València 1468, on pintà Sant Miquel collecció Wernher, Anglaterra, procedent de Tous, a Daroca pintà 1474 els retaules de Sant Domènec de Silos la taula central és al Museo del Prado i de Santa Engràcia Treballà també a Saragossa, i hi originà una activa escola A Barcelona 1490 signà la gran pintura sobre fusta, Pietat , encarregada per l’ardiaca Lluís Desplà Museu de la Catedral de Barcelona, on el naturalisme flamenc s’hi manifesta ric en detalls El 1495 féu el cartó per al…

Llicenciat en filosofia a la Universidad Complutense de Madrid i fundador del grup de pop Radio Futura 1980-92, un dels capdavanters de la Movida Madrileña i responsable de discs emblemàtics com La ley del desierto, la ley del mar 1984, La canción de Juan Perro 1987, Escuela de calor 1989 i Veneno en la piel 1990 Després de la dissolució de Radio Futura adoptà el nom de Juan Perro i començà a investigar el son cubà es convertí en el principal valedor d’aquesta música tradicional a l’Estat espanyol gràcies a les seves collaboracions i produccions d’artistes cubans Fruit d’aquesta recerca són…

S’incorporà al cor de la capella de l’arxiduquessa Maria Elisabet a Brusselles Llavors començà a formar part de companyies d’aficionats com les Chambres de Rhétorique o les Sociétés Bourgeoises, per a les quals compongué les seves primeres òperes El 1763 fou nomenat maître de musique et de chant del Théâtre Royal de la Monnaie de Brusselles, institució de la qual es feu càrrec com a director el 1770 El 1775 promogué la producció d’obres en idioma flamenc, fet que possibilità gires per Holanda amb la companyia creada ad hoc i batejada com a Troupe Nationale Després del fracàs d’…

Pierre Phalèse Lovaina ~1510-1574 fou inicialment llibreter El 1551 el govern de la seva ciutat natal li atorgà un privilegi per a establir una impremta de tipus mòbils Al voltant del 1550, publicà un gran nombre de cantorals en llatí, francès i flamenc, motets i música per a llaüt, sobretot de compositors del seu país Clemens non Papa, Roland de Lassus, Adriaan Willaert L’associació, el 1570, amb l’impressor d’Anvers Jean Bellère, li donà més projecció en altres ciutats dels Països Baixos El seu fill Pierre Phalèse Lovaina ~1550-1629 heretà l’empresa, que traslladà a Anvers el…

Es formà al costat de Xavier Miserachs i Oriol Maspons , i començà a exercir professionalment l’any 1963 Inicialment manifestà un gran interès per la fotografia de dansa —gairebé sempre el flamenc— i amb posterioritat conreà també el retrat i el reportatge Collaborà assíduament en diversos mitjans de comunicació Feu nombroses exposicions i illustrà llibres, com ara Luces y sombras del flamenco 1973,  Guia secreta de Barcelona 1974, Els cementiris de Barcelona 1982 o L’eixample de Barcelona 1982 en collaboració amb Pilar Aymerich , amb qui també publicà Amigos 1992 Amb els també…

A mitjan s VI, Sevilla fou un centre musical important on es distingiren Leandre, autor de melodies litúrgiques, i Isidor, que en les seves obres dedicà una atenció especial als problemes musicals, i a mitjan s VIII, coincidint amb la dominació àrab, Còrdova es convertí en una ciutat de vida musical molt refinada, l’esclat de la qual durà fins al s XI l’escola musical andalusa serví d’enllaç entre dues civilitzacions musicals la islàmica i l’europea música andalusina Fou, però, al final del s XV que nasqué l’escola polifònica andalusa amb Pedro Escobar mort el 1514, Fernando de Peñalosa 1470…

Pertany a la segona generació experimental Collaborà a Gard Sivik i Nieuw Vlaams Tijdschrift La seva poesia, dura i hermètica, revela tanmateix una personalitat molt sensible, difícil als contactes socials A la fi dels anys seixanta la seva obra versà sobre els problemes històrics actuals Dues publicacions contenen gairebé tota la seva obra poètica completa Instrumentarium voor een winter ‘Instrumentari per a un hivern’, 1963, que reuneix la poesia de 1955-60, i Mijn tegenstem ‘La meva contraveu’, 1973, que aplega la poesia de 1966-73

Membre típic de l’escola realista, excellí en la creació de personatges i situacions, amb un estil senzill i clar Destaquen les obres Twee Rhijnlandsche novellen ‘Dues narracions renanes’, 1870 i Ernest Staas, advocaat 1874

Des del 1547 fins al 1551 fou director musical de l’Acadèmia Filharmònica de Verona Després passà a ocupar el càrrec de mestre de capella de la catedral de Treviso S’han conservat algunes cartes seves que donen informació molt abundant i interessant sobre aspectes de caràcter interpretatiu, especialment sobre l’ús d’instruments en combinació amb les veus en motets i madrigals Escriví molta música religiosa, madrigals i altres composicions profanes El seu estil estigué molt influït per l’escola veneciana d’A Willaert La major part de la seva producció sacra ha desaparegut

Manllevà tonades del cant gregorià per a la part de tenor de les seves composicions i practicà un contrapunt imitatiu rigorós Excellí en l’art de les cançons per la seva melodia fluida i fantasiosa, subordinada al text i expressiva, i per la claredat de la forma