Resultats de la cerca

És un dels metalls de la segona sèrie de transició i fou descobert l’any 1937 per E Segré i C Perrier al si de molibdè bombardejat amb deuterons El tecneci és totalment absent de l’escorça terrestre i fou el primer element obtingut artificialment D’altra banda, se n’ha detectat espectroscòpicament la presència als estels de les classes S, M i N Fins avui n’han estat produïts fins a setze radioisòtops artificials, amb masses que van des de 92 fins a 107, els més importants dels quals són 9 7 Tc, 9 8 Tc i 9 9 Tc, amb vides mitjanes superiors a 10 5 anys, i el 9 5 Tc, amb una vida mitjana de 61…

És obtingut per condensació de l’acetaldehid amb l’amoníac i és utilitzat com a accelerant de vulcanització i en síntesi orgànica

És molt higroscòpic i forma un nonahidrat que es presenta en forma de cristalls deliqüescents Hom l’obté per reducció amb carbó a temperatura elevada de l’hidrogenosulfat de sodi Troba aplicació com a material de partida en síntesi, en la hidrometallúrgia de l’or, com a reactiu analític i fitogràfic i en la indústria del cautxú i del cuir

Fou descobert per R Boyle 1661 en els productes de condensació provinents de la destillació seca de la fusta Actualment hom el prepara per síntesi a partir d’una mescla de CO i H 2 gas d’aigua, segons la reacció CO + 2H 2 ⇌ CH 3 OH, a 300°C i 200 atm, en presència d’una mescla d’òxids de crom i de zinc, que actuen com a catalitzadors També pot ésser obtingut per oxidació del metà És un líquid incolor de tast cremant, inflamable i tòxic, tant per inhalació com per contacte cutani És emprat com a solvent, combustible especial i en la fabricació d’anticongelants per a automòbil

Fou emprat com a gas de guerra, a causa de la forta acció vesicant sobre la pell i les mucoses

És preparat industrialment oxidant en fase líquida, als voltants de 80°C, la barreja de ciclohexanol i ciclohexanona provinent de l’oxidació del ciclohexà L’oxidació pot ésser feta amb àcid nítric diluït catalitzador a base de coure i vanadi o amb aire àcid acètic com a diluent, acetals de manganès i de coure com a catalitzadors La principal utilització de l’àcid adípic és en la fabricació del niló 66, de manera directa per a obtenir l’adipat d’hexametilendiamina i també de vegades indirectament per a obtenir la diamina passant per l’adiponitril Altres aplicacions són la fabricació de…

És una base orgànica molt reductora, emprada en l’obtenció de colorants, en la síntesi d’oximes i com a intermediari en síntesi orgànica

És produïda en la putrefacció dels organismes com a producte final de la descomposició dels aminoàcids ornitina i lisina i, en general, de les albúmines Hom pot obtenir-la per descarboxilació de la lisina

Té activitat antiinflamatòria, analgèsica i antipirètica administrat per via oral, presenta un temps de vida mitjana de 2 a 4 hores És emprat en medicina sobretot en el tractament de les afeccions osteoarticulars