Resultats de la cerca
Es mostren 819 resultats
eclesiologia
Cristianisme
Doctrina teològica sobre l’Església.
Com a sistematització doctrinal, no existeix eclesiologia fins al s XIV, però la mateixa comunitat primitiva tingué ja una determinada concepció de l’Església, que influí en la seva manera d’obrar Aquesta concepció, tanmateix, ja no és idèntica en els autors del Nou Testament els sinòptics hi ofereixen diferències importants, i el mateix cal dir de Joan i Pau En l’època patrística, dins el clima del neoplatonisme i estoïcisme, l’Església és concebuda com a “símbol”, on conflueixen l’acció celestial i la seva manifestació terrestre, i com a misteri, no sols històric, sinó còsmic Sobre aquest…
Josep de Calassanç

Josep Calassanç segon dibuix a carbó de Juli Borrel, conservat a l'Arxiu Provincial de l’Escola Pia
© Escola Pia
Cristianisme
Eclesiàstic, educador i fundador.
Estudià jurisprudència i filosofia a la Universitat de Lleida 1571-77 i teologia a les de València i Alcalá de Henares i l’acabà a Lleida el 1583 Ordenat de sacerdot el 17 de desembre de 1583 a Sanaüja Residí a Barbastre com a familiar del bisbe Felipe de Urríes A Montsó actuà com a redactor de les actes de la comissió per a la reforma dels frares agustinians 1585, durant les Corts de la Corona d’Aragó que allí se celebraven Acompanyà el bisbe electe de Lleida Juan Gaspar de la Figuera a la visita apostòlica de Montserrat 1585-86 Traslladat a la seva diòcesi d’Urgell, fou mestre de cerimònies…
Castell de la Freixneda
Art romànic
Situació Aspecte de les dues roques on hi havia la porta per la qual s’accedia a l’interior del castell ECSA - J Bolòs El castell era al cim del turó on hi ha edificat el poble Té una bona panoràmica sobre el sector central de la comarca del Matarranya Mapa 30-19 495 Situació 31TBF538354 Podem anar al poble de Freixneda des de Vall-de-roures o des de Calaceit, passant per la Torre del Comte Pels carrers de la població podem pujar fins a l’església i fins a les restes de la fortificació JBM Història El terme de la Freixneda fou conquerit pels volts de 1157-60 pel comte de Barcelona Ramon…
Castell de Banyoles o del Castellet de Banyoles (Tivissa)
Art romànic
Situació Mur del sector oriental, on es veu el basament fet amb pedres i les diferents tapiades ECSA - J Bolòs Les restes de la fortificació anomenada el Castellet de Banyoles són situades a l’extrem sud-oest del clos del vilatge ibèric de Banyoles És a la punta d’un serrat que arriba fins al damunt de la riba esquerra del riu Ebre Hi havia una bona relació visual amb els castells de Miravet i de Móra Mapa 32-18 471 Situació 31TCF038484 Si seguim la carretera nova que va de Tivissa cap a Móra d’Ebre C-233, a uns 4 km de la primera població, en un petit revolt, surt a mà esquerra…
Friedrich Wilhelm Nietzsche
Música
Filòsof, escriptor i músic alemany.
Estudià música privadament des de molt jove, però seguí una formació en lletres clàssiques que el dugué a exercir com a professor de filologia grega a la Universitat de Basilea Després de ser-ne expulsat, portà una vida erràtica i literàriament frenètica per Itàlia Al llarg de tota la seva existència, Nietzsche tocà el piano i compongué una música epígona, principalment, de Schumann i Wagner La seva negativa -i la dels seus primers editors- a publicar-la excepte l' Himne a la vida , 1887 ha estat la causa del relatiu desconeixement d’aquest aspecte del filòsof alemany fins a dates ben recents…
ornamentació
ornamentació de tipus abstracte a la mesquita reial d’Esfahan
© Fototeca.cat
Art
Acció i efecte d’ornamentar.
Dins l’evolució de les creacions artístiques, l’ornamentació no ha estat únicament quelcom afegit a alguna cosa ceràmica, element arquitectònic, teixit, etc per tal d’embellir-la o adornar-la l’ornamentació i la cosa no són conceptes diferents, sinó un distint grau d’una mateixa realitat fins i tot en moltes èpoques la cosa existia només com a suport de l’element ornamental L’ornamentació, deixant a part aquells elements que surten de les mateixes necessitats constructives, com cornises, motllures, basaments, i els d’arrel històrica o simbòlica escuts, bestiaris, s’ha basat generalment en dos…
ontologia
Filosofia
Ciència que tracta de l’ens.
Pel fet que per ens hom entén el que és i àdhuc tot el que pot ésser, l’ontologia pretén un caràcter de ciència universalíssima, car tracta de tota realitat i possibilitat En aquest sentit el mot ontologia fou emprat, en primer lloc al començament del s XVII, com a sinònim de metafísica, i poc després, a partir de Wolff, significà la metafísica general, en oposició a la metafísica especial psicologia, cosmologia i teodicea La neoscolàstica patí l’influx del racionalisme wolffià i, tot rebutjant que la psicologia i la cosmologia fossin tractats metafísics, acceptà la divisió de l’antiga…
Agustí d’Arquers i Jover
Historiografia catalana
Arxiver i historiador.
Cursà els estudis primaris a Cocentaina i l’any 1749 entrà al convent de la Mercè d’Elx, on estudià arts i teologia Primer lector de filosofia i, després, de teologia, arribà l’any 1786 a Maestro de Número en Sagrada Teologia Exercí diversos càrrecs entre els mercedaris, fins que l’any 1796 fou nomenat provincial de València El seu contacte amb els arxius fou primerenc ja que vers el 1757 començà a recollir dades per a una història de Cocentaina, que mai no arribà a concloure Però fruit d’aquesta vocació per la història, el 1778 se li encarregà la classificació de l’arxiu de la secretaria…
Castell de Sunyer
Art romànic
Situació Una part del mur est del castell, el més ben conservat, on és visible el sistema de construcció amb maçoneria i morter ECSA-JI Rodríguez Les escasses ruïnes d’aquest castell són dalt d’un tossal al nord-oest del poble de Sunyer, que s’emplaça vora el riu de Set, al sector septentrional del terme Mapa 32-15 388 Situació 31TBG992999 Per a arribar a Sunyer des de Lleida cal agafar la carretera N-230 en direcció a Tortosa, passant per Sudanell, i un cop fets uns 12 km, hom troba una desviació a mà esquerra que mena al poble de Sunyer després d’uns 2 km JRG-MLIR Història El castell de…
Donatello
David (1408-09), escultura en marbre de Donatello (Museo del Bargello)
© Corel Professional Photos
Escultura
Nom amb què és conegut l’escultor italià Donato di Niccolò di Betto Bardi.
És considerat el més important del s XV a la Toscana Fill d’un cardador de llana, les seves primícies artístiques començaren en aquest ambient artesà, que tanta influència tingué en la seva obra i que li permeté de deslligar-se dels cànons de l’art oficial, encara gòtic, i de centrar la seva atenció en l’estudi de la realitat El 1403 era aprenent al taller de Ghiberti, on conegué la tècnica del bronze Poc temps després passà a formar part de l’equip que construí les portes Della Mandorla i Dei Canonici, de la catedral de Florència, i entrà en contacte amb Nanni di Banco És problemàtic el seu…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina