Resultats de la cerca
Es mostren 1271 resultats
corredor
Zoologia
Ornitologia
Ocell de la família dels glareòlids, d’uns 23 cm, de forma fina, amb el cos de color groc clar pàl·lid, cames llargues de color crema, i amb una línia ocular blanca i negra des de l’ull fins al clatell.
La seva manera de córrer és ràpida però poc freqüent Vola veloçment mostrant les ales, negres Habita al desert i també a la majoria dels països europeus, fins i tot a Finlàndia i Escandinàvia
orgue de mar
Zoologia
Cnidari colonial de la subclasse dels alcionaris, de l’ordre dels estolonífers, els pòlips del qual formen esquelets tubulars paral·lels units a intervals per plaques transversals, la qual cosa dóna al conjunt de la colònia un aspecte molt semblant al dels tubs d’un orgue.
L’esquelet anomenat políper , té un color roig viu a causa de l’acumulació de sals de ferro Habita a poca fondària als oceans Índic i Pacífic, contribuint a la formació de barreres madrepòriques
xatrac menut
Xatracs menuts
Mick Sway (CC BY-ND 2.0)
Zoologia
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels caradriformes, de la família dels làrids, de 24 cm, semblant al xatrac, però amb el bec groc i la punta negra, el front blanc i el pili negre a l’estiu i cendrós a l’hivern.
Habita a les costes de gairebé tot Europa, i hiverna a les de l’Àfrica occidental Nia al delta de l’Ebre i a l’Albufera de València, i és migratori a les Illes
siseta cendrosa
Zoologia
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels caradriformes, de la família dels caràdrids, de 22 cm, que té les parts superiors de color gris cendra, les inferiors blanques, el bec llarg, amb la punta alçada, negre i amb la base taronja, i les potes groguenques.
Habita al nord de Rússia i Sibèria, i hiverna a l’Àfrica oriental a través de la mar Negra i la Càspia És ocasional a l’Europa occidental i raríssim a la península Ibèrica
tènia del bou
Zoologia
Platihelmint de la classe dels cestodes, de la família dels tenúrids, que presenta l’escòlex sense ganxos i té unes 2 000 proglotis (de 3 a 12 m).
Habita a l’intestí de l’home hoste definitiu l’hoste intermediari és un remugant, generalment un bou, que s’infesta en menjar herba contaminada l’home ho fa en menjar carn poc cuita
hoatzín
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels fasianiformes, de la família dels opistocòmids, d’uns 70 cm de llargada, que té les parts superiors de color castany o verd amb traços blancs, les inferiors blanques i presenta un plomall erecte al cap.
S'alimenta de vegetals Els polls tenen dues ungles a l’articulació del carp de cada ala, amb l’ajut de les quals s’enfilen per les branques Habita als boscs de l’Amazònia
durbec
Durbec
© Superbass
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels fringíl·lids, d’uns 18 cm, que té el bec de forma cònica i gruixut, el coll curt i gros, la cua curta amb la punta blanca, i les ales de color negre blavós amb franges blanques.
És principalment arbori, i habita als boscs, parcs i fruiterars d’arreu d’Europa, llevat de les regions nòrdiques Hom el troba al nord de Catalunya i a les Balears únicament a l’hivern
variada
Ictiologia
Peix teleosti de l’ordre dels perciformes, de la família dels espàrids, d’uns 40 cm, de cos alt i comprimit, amb una taca negra molt grossa a la part posterior del cap, des de la línia dorsal fins a l’angle de l’opercle, i una taca negra a la base del peduncle caudal, amb aletes ventrals negres i costats amb bandes blaves i daurades.
És hermafrodita i omnívor, i habita a la zona costanera litoral, als rompents, sobre fons rocallosos, i als ports Comú a l’Atlàntic i a la Mediterrània, és freqüent a les aigües dels Països Catalans
migale
Aracnologia
Aranya del subordre dels migalomorfs, de la família dels terafòsids, que ateny uns 9 cm i és l’araneid més gros de tots els coneguts.
Té el cos i les potes peluts i posseeix un poderós verí que li permet d’atacar i d’alimentar-se d’insectes, amfibis, rèptils i petits mamífers Habita a la Guaiana i a Veneçuela
jonc
Aspecte general d’un jonc ( Juncus articulatus )
© Fototeca.cat
Botànica
Gènere de plantes herbàcies de la família de les juncàcies, perennes o rarament anuals, hidròfiles, sovint rizomatoses, de fulles amb bases embeinadores i de limbe cilíndric, acanalat o aplanat, a vegades absents, d’inflorescències cimoses, glomerulars o paniculars, terminals o aparentment laterals, i de fruits capsulars polisperms.
Consta d’unes 240 espècies, entre les quals cal destacar el jonc marí J maritimus , que habita terrenys humits prop de la mar, i el jonc de galàpet J bufonius , anual, que creix en aiguamolls