Resultats de la cerca
Es mostren 3350 resultats
Capella del Mas d’Escasos (Massalió)
Art romànic
A l’extrem sud-oriental del terme, a la dreta del Matarranya, prop dels termes de Calaceit i Cretes, hi ha el despoblat del Mas d’Escasos Aquest indret fou un lloc independent de Massalió, senyorejat pel bisbe de Saragossa Hi havia una capella documentada durant el segle XIll
Francesc de Santcliment
Lingüística i sociolingüística
Traductor.
Frare mendicant Traduí de l’italià al català el Fiore di virtù , versió que fou publicada a Lleida Flors de virtuts e de costums , 1489, 1490, Barcelona 1495 i Girona 1497 La traducció, independent de la castellana i procedent de font distinta, segueix bàsicament l’edició veneciana del 1477
,
Abū-l-Qāsim Muḥammad ibn Ismā‘īl ibn ‘Abbād
Història
Cadi de Sevilla, primer membre de la dinastia dels abbadites, que governà la taifa de Sevilla fins a la fi del s XI.
L’any 1023, aprofitant les lluites internes del califat de Còrdova, s’havia declarat independent a Sevilla Per tal de reforçar la seva posició politicoreligiosa fomentà la ficció del retorn del califa difunt Hišām II Atacà diverses vegades les taifes berbers, política continuada pel seu fill al-Mu'tadid
Francesc Julián Mata
Ciclisme
Ciclista de carretera i dirigent esportiu.
S’inicià a la Penya Ciclista Padró el 1927 Dos anys després competí com a independent El 1932 accedí a l’Esport Ciclista Barcelona, com a president i tresorer, i el 1953 ocupà la presidència del Club Ciclista Molins Entre altres organitzacions es feu càrrec del Trofeu Socarrats
Sant Romà d’Abella
Sant Romà d’Abella
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi d’Isona i Conca Dellà (Pallars Jussà), situat damunt un tossal, a l’esquerra del riu d’Abella, on hi ha restes de l’antic castell de Sant Romà i l’església parroquial.
Formava part de la baronia d’Abella, i no s’independitzà fins al primer terç del segle XIX Dins l’antic terme hi havia, a més, la caseria de les Masies de Sant Romà Fou municipi independent fins el 1970 Prop hi ha el jaciment paleontològic del Molí del Baró
Sant Pere de Serrallonga

Església de Sant Pere de Serrallonga
© Fototeca.cat
Església
Església rural, sufragània d’Alpens (Lluçanès), situada a la part occidental del terme, dalt una serra, prop del mas de Serrallonga.
Als seus orígens coneguts 938 i 982 era una parròquia independent dita Sant Pere de Vilallonga Al segle XIV perdé la independència i l’antic nom i passà a ésser sufragània d’Alpens Tenia dues famílies el 1686 És una església preromànica amb algunes reformes fetes els anys 1724 i 1837
Santa Maria de Meià

Santa Maria de Meià
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Vilanova de Meià (Noguera), a la conca de Meià, situat als vessants S del Montsec de Rúbies, a l’E del coll d’Orenga.
L’església parroquial de Santa Maria és la de l’antic priorat de Santa Maria de Meià El lloc fou de la jurisdicció del priorat i formà municipi independent fins el decenni 1920-30 El seu terme comprenia el poble de Peralba És una entitat local menor amb junta administrativa pròpia
Novaliches
Poble
Poble (484 m alt.) del municipi de Xèrica (Alt Palància), situat uns 2 km a llevant de la vila, a la dreta del barranc de Benafer.
L’església de Sant Miquel és sufragània de la parròquia de Xèrica Formava municipi independent a mitjan s XIX El 1840 hi tingué lloc la batalla de Novaliches , entre liberals i carlins, batalla que guanyà el brigadier Manuel Pavía y de Lacy, que fou recompensat amb el marquesat de Novaliches
Miraflor
Poble
Poble (binaflorins; 16 m alt.) del municipi dels Poblets (Marina Alta), situat a la dreta del riu de Girona.
L’església depenia de Verger Lloc de moriscs 24 focs el 1609, depenia de la fillola d’Ondara Fou municipi independent fins l’any 1971, que es fusionà amb Setla i Mira-rosa poblacions que dins el Marquesat pertanyien a la mateixa jurisdicció, i per això eren conegudes pels Llocs
Vilatenim

Porta d’entrada de Sant Joan de Vilatenim
© Alberto González Rovira
Poble
Poble (19 m alt.) del municipi de Figueres (Alt Empordà), a l’esquerra del riu Manol, a uns 2 km, a llevant, de la ciutat de Figueres.
L’església parroquial de Sant Joan és romànica, d’una sola nau, amb dos cossos afegits posteriorment havia estat possessió del monestir de Vilabertran El lloc és esmentat ja el 982 Fou municipi independent fins el 1975 L’antic terme comprenia, a més, el poble de Palol de Vila-sacra
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina