Resultats de la cerca
Es mostren 1095 resultats
Jimmy Smith
Música
Organista nord-americà.
Estudià piano, i el 1951 adoptà l’orgue Hammond Treballà amb gran èxit per l’àrea de Filadèlfia abans de debutar a Nova York el 1956 Reconegut com un dels intèrprets d’orgue més destacats del moment, començà la seva carrera internacional i enregistrà amb tota mena de formacions De la seva discografia destaquen Crazy Baby 1960, Bashin’ 1962 i The Dynamic Duo 1966 L’any 1975 obrí un club a Los Angeles El 1981 recomençà les gires, i posteriorment enregistrà Fourmost 1990 i Damn 1995, entre d’altres Desenvolupà el so de l’orgue Hammond i creà un estil que combina elements del gòspel i el blues…
Apol·loni
Personatge literari nascut probablement de la literatura grega hel·lenística, però la més antiga aparició del qual es troba en una novel·la llatina anònima del segle III dC: Historia Apolloni regis Tyri .
Les diverses aventures que corre Apolloni, príncep de Tir, culminen successivament amb la seva unió amb Lluciana i, en una segona part, amb l’accidentat recobrament de la seva filla Tarsiana El tema, que tingué una gran acceptació a l’edat mitjana, fou recollit en la Gesta Apolloniis , probablement del segle X, en el Libro de Apolonio , poema anònim castellà datable a mitjan segle XIII i, ple d’aragonesismes, fou inclòs en la Gesta Romanorum del segle XIV, etc Reaparegué en obres com el Patrañuelo 1567, de Joan de Timoneda, Pericles 1609, de WShakespeare, etc, i el personatge de Tarsiana, la…
Ponç de Menaguerra
Literatura catalana
Història
Escriptor.
Cavaller El 1473 fou capità de la cavalleria valenciana que s’uní a l’infant Ferran després Ferran II de Catalunya-Aragó en l’expedició d’ajuda a Perpinyà, assetjada pels francesos A petició de l’estament militar de València, escriví, entre el 1479 i el 1493, un tractat o reglamentació dels torneigs, com a exclusiu exercici de destresa, Lo cavaller València, 1493, 1532, que influí en les diverses ordinacions de la confraria de Sant Jordi de Barcelona Acurat en l’expressió, dins l’estil de valenciana prosa, dona un relleu especial a la vistositat i a la bellesa de l’exercici de…
,
Grigorij Jefimovič Rasputin
Grigorij Jefimovic Rasputin
© Fototeca.cat
Història
Monjo rus, el nom de família del qual era Grigorij Jefimovič Navykh.
Abandonà la família i menà una vida aparentment d’asceta i taumaturg Favorit del tsar Nicolau II i de la tsarina Alexandra F’odorovna, el 1905 s’introduí a la cort i, utilitzant el misticisme de la família reial, se’n convertí en l’home de confiança Exemple d’intrigant, donat a una vida de disbauxa, influí en la política reaccionària del tsar, activitat facilitada per l’avançat estat de descomposició de la cort i dels assessors del tsar Foren tan grans el seu pes i la seva influència, que fou assassinat per un grup de monàrquics Jusupov, Puriškevič i el gran príncep Dmitrij…
Thomas Linnemann Laub
Música
Mestre de capella, organista i compositor danès.
Estudià teologia i el 1873 ingressà al Conservatori de Copenhaguen, on fou alumne de JC Gebauer, mestre que influí en la seva futura carrera compositiva Viatjà a Itàlia 1882, on descobrí la música polifònica Esdevingué un dels representants més destacats del cecilianisme danès i, convençut que era necessària una reforma en la música litúrgica, compongué obres inspirades en el cant gregorià Des del 1891 succeí com a organista a N Gade a la Holmens Kirke, càrrec que ocupà fins a la seva mort La recuperació de la música medieval danesa, com ara les balades, i de la cançó popular,…
Ivo de Vento
Música
Organista i compositor italià.
S’inicià com a infant cantor a la capella de la cort bavaresa de Munic, on s’estigué entre el 1556 i el 1559 Després, durant uns quants anys, estudià orgue amb Claudio Merulo a Venècia Retornà a Munic per ocupar el càrrec d’organista de la cort Cap al 1568 exercí durant algun temps com a mestre de capella a la cort del príncep hereu a Landshut Posteriorment tornà de nou a Munic Se n’han conservat algunes misses, més de setanta motets, diversos madrigals i més d’un centenar de lieder en alemany, tant profans com religiosos En aquest darrer àmbit, que inclou el més interessant de la seva…
Ambròs de Milà [sant]
Música
Bisbe de Milà, considerat un dels quatre grans pares occidentals de l’Església.
Consularis governador de la Ligúria i de l’Emília, residí a Milà A la mort del bisbe Auxenci el poble de Milà l’aclamà com a successor Consagrat bisbe el 374, lluità contra l’heretgia arriana S’enfrontà a l’emperador i imposà una penitència pública a Teodosi per la matança de Tessalònica Grècia Escriví moltes obres exegètiques, ascètiques i dogmàtiques Fou creador i difusor d’himnes en llengua llatina, tres dels quals foren incorporats a la litúrgia romana Aeterne rerum conditor , Splendor paternae gloriae i Aeterni Christi munera , peces estròfiques regulars estrofes de quatre…
Giuseppe Giacosa
Música
Dramaturg, crític i llibretista italià.
Vida Estudià dret, però es dedicà a la literatura Professor a l’Acadèmia de Belles Arts de Torí 1878, el 1888 es traslladà a Milà, on fou director de l’Accademia dei Filodramatici i professor al Conservatori de Música Mitjançant les seves collaboracions en la premsa influí musicalment el públic de l’època Com a dramaturg, mostrà una gran versatilitat en la temàtica i la situació dels arguments, i sabé captar els gustos del seu temps La seva aportació a l’òpera fou breu però significativa associat a Luigi Illica, escriví els textos de Manon Lescaut i de la trilogia formada per La…
escola ukiyo-e
Art
Escola pictòrica japonesa que, iniciada al començament del segle XVII, representa un intent de crear un art assequible al poble.
És una mena d’expressió artística i fins i tot sociològica molt diferent del concepte tradicional de l’art japonès Aquesta escola perdurà fins al segle XIX N’és considerat l’artista iniciador el pintor Iwasa Matabei, i en fou un dels artistes més importants Kitagawa Utamaro destacà també la producció ukiyo-e feta per famílies del poble d’Otsu Moltes d’aquestes obres eren venudes per les platges i carreteres properes a Kyoto Generalment les obres de l’escola ukiyo-e són notes fetes amb pinzells de tinta En una primera etapa la temàtica era d’escenes budistes, fins a arribar, passant pels…
anacreòntica
Literatura
Composició poètica de metre curt, sovint heptasíl·lab, d’extensió breu, en la qual el poeta canta amb to enginyós i irònic els plaers de la vida i dels sentits amb una simbologia literària d’origen pastoral.
El mot procedeix d’ Anacreont , l’obra del qual influí en autors antics com Teòcrit, Catul i Horaci El gènere fou reprès al Renaixement —Ronsard, etc—, i a partir de la publicació de les Anacreòntiques 1554, s’inicià una tradició que, gairebé, afectà totes les literatures romàniques El moment àlgid del gènere fou, tanmateix, al s XVIII, el qual excellí en l’expressió d’un erotisme amanerat a través de delicades referències mitològiques José Cadalso, Juan Pablo Forner i Juan Meléndez Valdés, entre d’altres, foren els poetes castellans d’aquesta època que el conrearen amb més èxit…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina