Resultats de la cerca
Es mostren 1097 resultats
Antonio Saura Atarés
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pintor i gravador aragonès, germà de Carlos Saura Atarés
.
Començà a pintar el 1947 El 1953 participà en el Salón de los Once Després d’una etapa influïda pel surrealisme, inicià el 1954 la seva adscripció a l’abstracció expressionista, al gestaltisme i al neofigurativisme, que enllaçà amb la pintura d’acció El 1957 fou membre cofundador del grup El Paso, que influí sobre la pintura espanyola dels anys seixanta Residí a Madrid i a París, i celebrà nombroses exposicions en diferents països, especialment a partir de la seva participació en la XXIX Biennal de Venècia El contingut de la seva obra s’inscriu dins una línia de denúncia…
Christian Thomasius
Filosofia
Història del dret
Filòsof del dret alemany.
Fou el primer a exercir la docència en la llengua vernacla i, enfrontat al luteranisme oficial de Leipzig, on era professor, el 1690 anà a Halle, on el seu ensenyament influí en la creació de la facultat de dret Influït per SPufendorf 1632-94, desenvolupà i aplicà al camp jurídic l’orientació naturalista i racionalista de l’època i, a partir de la seva preferència pel dret germànic sobre el romà, elaborà un dret independent de la teologia A part la seva obra central, Fundamenta iuris naturae et gentium ex sensu communi deducta 1705, cal esmentar l' Einleitung zu der Vernunftehre…
Salvador d’Alepús
Cristianisme
Teòleg i eclesiàstic.
Valencià de naixement i de llinatge patern, però de mare sarda, establert a Sardenya, el 1527 fou elegit a instàncies de Carles V arquebisbe de Sàsser Assistí com a tal al concili de Trento, on exercí un paper destacat influí decisivament en les comissions de decrets doctrinals, en especial en els criteris de reforma pastoral, gràcies a l’experiència obtinguda a la seva arxidiòcesi Pius IV el retingué a Roma durant la darrera etapa tridentina per les seves connexions anteriors amb els ambaixadors imperials Entre les seves obres destaquen diverses Omelias , l' Oratio pronunciada…
filosofia bizantina
Filosofia
Moviment ideològic que va del segle VI al XV dins l’àmbit d’influència de l’Imperi Bizantí, caracteritzat sobretot per la incorporació de la filosofia grega al cristianisme.
Aquest moviment presenta una fisonomia pròpia en la qual hom pot destacar els trets següents una filosofia orientada originàriament a la religió, implicada en les lluites teològiques cristologia, iconoclàstia, hesicasme i amb el predomini d’un misticisme espiritual que afavorí la incorporació del neoplatonisme en el cristianisme, gràcies sobretot a la influència del Pseudo-Dionisi i a la difusió que en féu Màxim el Confessor un gust predominant de la intuïció metafísica profunda tendent a copsar la unitat del món i el lloc que l’home ocupa en l’ordre universal una certa tendència al…
Polignot
Pintura
Pintor grec.
Fill d’Aglaofont el Vell, n'aprengué, juntament amb el seu germà Aristofont, la pintura A través de la descripció minuciosa de la seva obra, feta per Pausànies i d’altres, hom sap que efectuà, a Atenes, nombrosos treballs de decoració mural al temple dels Dioscurs, al Tesèon, al Pòrtic i a la Pinacoteca dels Propileus de l’Acròpolis i, a Delfos, representà la Caiguda de Troia i la Nékyia o Davallada als Inferns No se n'ha conservat res Sembla que emprà només la quadricromia i que fou el primer que pintà els vestits femenins transparents Plini Influí notablement en la ceràmica…
escola ukiyo-e
Art
Escola pictòrica japonesa que, iniciada al començament del segle XVII, representa un intent de crear un art assequible al poble.
És una mena d’expressió artística i fins i tot sociològica molt diferent del concepte tradicional de l’art japonès Aquesta escola perdurà fins al segle XIX N’és considerat l’artista iniciador el pintor Iwasa Matabei, i en fou un dels artistes més importants Kitagawa Utamaro destacà també la producció ukiyo-e feta per famílies del poble d’Otsu Moltes d’aquestes obres eren venudes per les platges i carreteres properes a Kyoto Generalment les obres de l’escola ukiyo-e són notes fetes amb pinzells de tinta En una primera etapa la temàtica era d’escenes budistes, fins a arribar, passant pels…
escola de Mègara
Escola filosòfica que agrupà diversos pensadors que visqueren durant els segles V i IV aC.
Aquests, seguint l’exemple d’Euclides de Mègara, interpretaren la doctrina socràtica en sentit eleàtic, identificant el seu concepte del bé amb el concepte de l’ens únic de Parmènides i de Zenó Aquest influí, sobretot, el mètode de confutació per l’absurd, adoptat per Euclides i els seus successors De llur dialèctica nasqué l’erística, o art de la controvèrsia, que connectava amb certs aspectes inferiors de la sofística de la mateixa època Els representants més coneguts d’aquesta escola foren —al costat d’Euclides— Eubulides, Diodor Cronos i Estilpó Plató n'atacà les teories en…
anacreòntica
Literatura
Composició poètica de metre curt, sovint heptasíl·lab, d’extensió breu, en la qual el poeta canta amb to enginyós i irònic els plaers de la vida i dels sentits amb una simbologia literària d’origen pastoral.
El mot procedeix d’ Anacreont , l’obra del qual influí en autors antics com Teòcrit, Catul i Horaci El gènere fou reprès al Renaixement —Ronsard, etc—, i a partir de la publicació de les Anacreòntiques 1554, s’inicià una tradició que, gairebé, afectà totes les literatures romàniques El moment àlgid del gènere fou, tanmateix, al s XVIII, el qual excellí en l’expressió d’un erotisme amanerat a través de delicades referències mitològiques José Cadalso, Juan Pablo Forner i Juan Meléndez Valdés, entre d’altres, foren els poetes castellans d’aquesta època que el conrearen amb més èxit…
Yosef Caro
Judaisme
Talmudista.
Emigrà de Castella arran de l’expulsió del 1492 i, després d’una curta estada a Lisboa, anà a Turquia, on estudià a l’escola talmúdica d’Adrianòpolis El 1536 s’establí a Palestina, on influí en la creació de l’escola mística de Safed càbala La seva obra és essencialment jurídica durant més de vint anys treballà —seguint la tradició de Maimònides i d’Iṣḥaq al-Fasī— en la redacció de Bet Yosef ‘Casa de Josep’, comentari crític a l' Arba'a Turim de Ya'aqob ben Asěr Però la seva fama és deguda al compendi que en féu, titulat Šulḥan Aruk ‘Taula parada’ 1565, que ha constituït el codi rabínic de…
Jaume de Cardona i de Gandia
Cristianisme
Bisbe de Vic (1445-59), de Girona (1459-62) i d’Urgell (1462-66); cardenal; fill de Joan Ramon Folc (I) de Cardona i de Joana de Gandia.
Fou referendari papal, administrador de l’abadia de Solsona 1441-66 i canonge i ardiaca de Barcelona Predicà a Barcelona en la canonització de Vicent Ferrer 1456 i en les exèquies d’Alfons IV 1458 El 1459 fou un dels ambaixadors de Joan II prop del rei de França per tal d’evitar que aquest ajudés Carles de Viana El mateix any fou fet bisbe de Girona, i el 1461 fou creat cardenal el 1462 passà a la diòcesi d’Urgell Partidari de Joan II durant la guerra civil, sembla que la seva actitud influí en la del seu nebot Joan Ramon Folc III, llavors comte de Prades El 1513 les seves…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina