Resultats de la cerca
Es mostren 673 resultats
capella
Música
Conjunt de músics al servei de la capella d’un sobirà o d’una església.
A partir dels segles XI i XII, el progressiu conreu de la polifonia requerí la presència, cada vegada més vinculant, d’un reduït nombre de cantors i ministrers als principals centres cortesans i eclesiàstics Un dels primers assentaments que es coneixen és el de la capella que instituí el papa Benet XII al palau d’Avinyó el 1334, amb dotze cantors i un magister cappellae La tradició musical dels monarques de la corona catalanoaragonesa, que arrenca probablement amb Alfons I -tot i que no està avalada documentalment fins a l’època de Jaume II-, testimonia l’existència d’una petita capella de…
ruggiero
Música
Esquema de baix obstinat sobre el qual es desenvolupaven variacions (variació) instrumentals o vocals, popular a Itàlia des de mitjan segle XVI fins a mitjan segle XVII.
El ruggiero es presenta sempre en quatre frases en mode major i habitualment en metre binari Sobre aquest baix estròfic es desenvoluparen una gran varietat de melodies discantus i progressions harmòniques El nom podria provenir de la primera paraula d’una de les estrofes de l' Orlando furioso de L Ariosto L’ús de l’expressió aria di Ruggiero per G Frescobaldi i d’altres suggereix l’origen vocal i el caràcter melòdic de l’esquema La seva primera aparició està continguda en el Tratado de glosas 1553 de Diego Ortiz, inclosa en la seva taula de tenors italians N’existeixen nombrosos exemples per…
música de cambra
Música
Nom que rep la música escrita per ésser interpretada en intimitat, i per un grup reduït d’instruments, generalment entre dos (duo) i nou (nonet) —pel seu sentit de conjunt, les peces per a un sol instrument se’n consideren excloses—, bé que poden incloure obres per a conjunts lleugerament més nombrosos.
Originalment anomenada música de cort, és a dir, profana, per oposició a la música d’església, aquesta música d’intimitat ha existit amb diferents noms, sobretot a partir del segle XV, que la majoria de les corts europees rivalitzaven en el conreu de la música Al segle XVI preval en tota l’Europa occidental una vella tradició que agrupa instruments de timbre diferent El gust per la música instrumental s’anà fent manifest La música de cambra pressuposa l’emancipació instrumental de la música vocal, i recolza sobre una triple base música concertant, triomf de la melodia acompanyada i…
analitzador
Química
Aparell que permet de fer l’anàlisi química quantitativa d’algun o d’alguns dels components d’una mostra.
Els aparells emprats pel químic per a la determinació de la composició química per mitjà d’alguna de les tècniques instrumentals d’anàlisi reben el nom d' instruments analítics , mentre que hom reserva el nom d' analitzadors als instruments que serveixen per a la determinació contínua d’aquesta composició i que donen directament els resultats corresponents en cada moment a una mostra fluida que circula en flux continu o discontinu En conseqüència, són emprats principalment en la indústria, per al control i regulació eventual dels processos continus de fabricació, però també han…
Benet Andreu i Pons
Música
Realitzà els seus estudis musicals sota el mestratge de l’organista Jaume Alaquer (Maó 1785 - l’Havana 1823).
Vida L’any 1816 obtingué un benefici parroquial a Santa Maria de Maó Sis anys més tard va ser nomenat organista titular i el 1826 mestre de capella Fou ordenat de sacerdot a Palma l’any 1830 Des del 1832, any en el qual renuncià al benefici d’organista, es dedicà exclusivament a les tasques de mestre de capella i de professor a l’Escola Municipal de Música de Maó 1846 Fou un autor fecund que compongué sobretot música religiosa, tot i que també escriví obres profanes Entre aquestes darreres hi ha diverses composicions de teatre líric, com ara dues farses, una del 1832 i l’altra del 1838, i l’…
Attilio Malachia Ariosti
Música
Compositor i virtuós de la viola d’amor italià.
Vida Tot i pertànyer a un orde religiós regular, Ariosti abandonà el seu monestir de Bolonya l’any 1696 per iniciar una vida itinerant Primer s’estigué a la cort de Màntua Llombardia, però ben aviat anà a Berlín com a músic de l’electora Sofia Carlota Malgrat les polèmiques que creà la presència d’un monjo catòlic a la cort, continuà component òperes i altres obres vocals, com ho havia fet fins llavors per al duc de Màntua Ignorant el requeriment fet pels seus superiors religiosos de tornar a Itàlia, s’installà a Viena, on aconseguí introduir-se a la cort imperial Malgrat tot, en morir l’…
Alexander Agricola
Música
Compositor probablement nascut als Països Baixos.
Vida Desenvolupà la seva carrera per diverses corts europees La seva activitat començà el 1471 al servei del duc de Milà, Galeazzo Maria Sforza El 1474 es traslladà a Florència i als Països Baixos El 1476 es troba documentat a la catedral de Cambrai com a cantor Després d’un temps actiu a la capella reial francesa retornà a Florència com a cantor de la seva catedral fins el 1492, i passà algun temps al servei de la cort aragonesa de Nàpols El 1500 entrà al servei de Felip el Bell, duc de Borgonya i rei de Castella Com a membre de la seva capella musical viatjà per França i, en dues ocasions,…
Robert Franz
Música
Compositor alemany.
Vida Rebé de la seva mare les primeres lliçons de piano, i posteriorment, en 1835-37, estudià teoria amb JCF Schneider a la ciutat de Dessau Tot i això, la seva formació musical fou bàsicament autodidàctica El 1841 es convertí en organista de la Ulrichskirche, i l’any següent fou director de la Singakademie a Halle Després de destruir les seves primeres composicions, incloses una missa i diverses obres instrumentals, envià el seu primer cicle de lieder a R Schumann, el qual aconseguí que es publiquessin el 1843 Tret d’algunes obres corals, R Franz s’especialitzà en la composició…
Johann Baptist Cramer
Música
Compositor, pianista, pedagog i editor de música alemany.
Vida Considerat un dels membres més destacats d’una família de músics alemanys establerta a Londres, hi arribà de ben jove i es formà al piano amb Schröter i M Clementi A l’edat de deu anys recorregué diverses ciutats europees oferint concerts, i fou un reputat virtuós del piano Compongué gran quantitat d’obres instrumentals, sonates per a piano, música de cambra i concerts També fou autor d’obres d’un marcat caràcter pedagògic per a piano, entre les quals destaquen Studio per il pianoforte 1804-10 i 100 Progressive Studies 1847 Fundà, així mateix, una empresa de comerç editorial…
Jean-Claude Gillier
Música
Compositor francès.
Vida El 1674 fou nen de cor a Notre-Dame, sota el mestratge de Jean Mignon A partir del 1693, i durant trenta anys, fou contrabaixista a l’orquestra de la Comédie Française Realitzà diversos viatges a Londres, on publicà algunes colleccions de cançons i àries i collaborà amb els dramaturgs JF Regnard i FC Dancourt en diverses produccions destinades a l’entreteniment de l’aristocràcia Des del 1713 treballà assíduament en les representacions dels teatres parisencs, posant música a les obres d’autors teatrals com AR Lesage, L Fuzelier o CS Favart La seva primera collaboració amb Regnard, La…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina