Resultats de la cerca

Hereu del Club Patí Ripoll, que existí entre el 1941 i el final dels anys seixanta, fou fundat el 1974 amb el nom d’Associació d’Esports Ripoll L’any 1977 pujà a primera divisió estatal i, després de fitxar jugadors procedents del Club Patí Voltregà com el veterà Miquel Recio, la temporada 1981-82 assolí l’ascens a la divisió d’honor La manca de pavelló cobert, però, obligà l’equip a jugar els seus partits com a local a Ribes de Freser i la temporada següent perdé la categoria A partir de llavors el club es dedicà a potenciar l’hoquei de base i el primer equip jugà a les…

Fundat el 1960 amb el nom de Club Natació Piera, començà a jugar a la pista descoberta del Prat, convertida en pavelló el 1982 L’equip sènior masculí milità catorze temporades a la divisió d’honor espanyola en dues etapes 1983-92, 1994-2000 Durant la primera, tingué un equip amb diversos jugadors internacionals que lluità en la part alta de la classificació i disputà unes semifinals del play-off pel títol de Lliga 1991, fou subcampió de la Lliga Catalana 1990 i jugà tres vegades la Copa de la CERS L’any 2000 formà un equip femení, que la temporada 2010-11 assolí l’ascens a la…

Fundat el 1932, s’inscriví a les competi-cions de la Federació de Joves Cristians de Catalunya Entre el 1939 i el 1952 participà en competicions diocesanes i arribà a jugar a primera categoria El 1952 abandonà la pràctica del bàsquet de l’OAR i poc després intentà recompondre l’equip creant l’Agrupació Esportiva Urgell, que no tingué continuïtat Fou reconstituït l’any 1973 amb el nom actual i s’inscriví a l’OAR, on aconseguí èxits destacats La temporada 1979-80 es registrà a la Federació Catalana de Bàsquet Juga en categories territorials, disposa d’escola de bàsquet i el 2010…

Fou fundat el 1953 amb el nom de Club San Fernando Els seus impulsors foren Francesc Fonte, president del club fins a mitjan dècada de 1980, i Jacint Vilà, entrenador del primer equip 1954-79, i president 1987-97 Prengué la denominació actual el 1981 després de fusionar-se amb la secció d’handbol de l’Epic Terrassa, club que posteriorment creà un altre equip d’handbol El 1985 passà de jugar en categories provincials a segona estatal, i el 1986 ascendí a primera estatal, on es mantingué fins al principi dels anys noranta El 1989 disputà la fase d’ascens a divisió d’honor Juga al…

Començà a jugar a Santa Coloma de Gramenet Desenvolupà la major part de la carrera al CTT Calella, com a jugadora i entrenadora i també al CN Mataró Fou campiona de Catalunya i d’Espanya en les categories de promoció i participà en dos Campionats d’Europa infantils i en tres de juvenils Entre els anys 1999 i 2012 acumulà vint-i-set títols de campiona de Catalunya absoluta, nou en individuals, dos en mixtos, sis en dobles i cinc per equips També fou campiona d’Espanya de dobles 2004 i dos cops subcampiona individual 2000, 2003 Participà amb la selecció espanyola en els Mundials…

Format al BM Granollers, destacà com un dels millors extrems de la Lliga ASOBAL El 1996 fitxà pel FC Barcelona, amb el qual aconseguí la majoria de títols La seva trajectòria en la màxima categoria també inclou els equips del Teucro Pontevedra, BM València i Gummersbach alemany Finalitzà la seva carrera al BM Melilla, Naranco d’Oviedo i BM La Roca Fou internacional absolut 36 vegades El seu palmarès inclou dues Copes d’Europa, dues Lligues ASOBAL, dues Supercopes d’Europa, dues Supercopes d’Espanya i dues Copes del Rei Fou un cop el màxim golejador de la Lliga ASOBAL Quan deixà de jugar…

Fou jugador del CE Laietà, el RCD Espanyol 1953, el FC Barcelona 1954 i el Real Madrid 1957 Tornà a Catalunya per jugar una temporada al Picadero JC 1958-59 Després fitxà pel Sémolas Espona de Terrassa, de la segona divisió 1962-63 Fou catorze vegades internacional per Espanya i compaginà el bàsquet amb els seus estudis Fou traumatòleg de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, on fou pioner en tècniques d’osteosíntesi per a les fractures El 1972 s’incorporà com a traumatòleg del FC Barcelona, on treballà fins el 1991, especialitzant-se en cirurgia del genoll i essent dels primers…

Fundat el 1921 amb el nom de Centre d’Esports de Roses, el primer president fou Primitiu Salamó i Dunjó El 1940 fou refundat per Pere Guitart i Sallés, que, sota el seu mandat, canvià la denominació del club per l’actual, i el 1978 es catalanitzà Els anys quaranta fou campió provincial d’afeccionats dos anys seguits A partir del 1961 passà a jugar al camp municipal Díaz Pacheco, i algunes temporades milità a la divisió preferent Des del 1985 juga a l’estadi municipal de Roses Té escola de futbol base i set equips en categories inferiors El 2010 el primer equip militava a primera…

Començà a jugar al Club de 7 a 9 de Barcelona, i més endavant jugà al Ping Pong Club Tívoli i al Club de Tennis Barcino Gua-nyà dinou títols de campió de Catalunya quatre d’individuals 1949, 1950, 1952, 1954, set per equips 1947, 1949, 1951, 1952, 1954, 1956, 1958, quatre de dobles 1946, 1947, 1949, 1958 i quatre més de dobles mixtos 1949, 1957, 1960, 1961 Fou vuit vegades campió d’Espanya, cinc per equips 1954, 1956, 1958, 1959, 1960 i tres en dobles mixtos 1946, 1949, 1956 Participà en el Mundial del 1955 Fou el primer director de l’escola d’entrenadors i també seleccionador…

Començà al Club Natació Reus Ploms, jugà una temporada al Cambrils i, a catorze anys, fitxà pel Reus Deportiu, amb el qual debutà a l’OK Lliga amb disset Després anà al Granada Alhambra, a l’Alcoi, tornà al Reus Deportiu, marxà al Forte dei Marmi italià i tornà a Catalunya per fitxar pel Club d’Esports Vendrell Posteriorment jugà de nou al Reus Deportiu 2013-16 i la temporada 2016-17 tornà a jugar amb el Vendrell Amb el Reus Deportiu conquerí una Copa d’Europa 2009, una Copa Intercontinental 2010, una Copa de la CERS 2004, una Copa Continental 2010 i una Supercopa d’Espanya 2006…