Resultats de la cerca
Es mostren 671 resultats
Informes catalans sobre Àsia-Pacífic. 1843-1909
Al segle de les revolucions liberals europees i americanes, existí un interès català –i europeu– per les altres societats, i, en especial, per les velles civilitzacions de l’Extrem Orient, és a dir, pels espais i les societats de l’Àsia del Pacífic la Xina, el Japó i les Filipines Els analistes catalans d’aquestes societats seguien sense estat ni institucions pròpies, i tenien dificultats per a comunicar els resultats dels seus treballs Informes sobre Àsia-Pacífic Però, així i tot, en general continuaven pensant que la societat catalana també havia de rebre els resultats de la seva feina Els…
Les parts centrals del sector català de la Conca de l’Ebre: l’Oligocè
Les etapes de deposició des del Priabonià superior al Catià terminal i els elements principals de control sobre la sedimentació, en seccions idealitzades del sector oriental de la conca d’avantpaís de l’Ebre El diferent gruix de sediments acumulat en els depocentres lacustres de les etapes evolutives l a V indica que els successius sistemes lacustres tingueren una taxa de subsidència més petita, a causa tant de les variacions de l’evolució estructural de la zona com també de l’allunyament gradual dels depocentres lacustres respecte de les zones de màxima subsidència Biopunt, original de P…
llengüeta
Arts de l'espectacle (altres)
Estri format per dues làmines metàl·liques unides per un fil de seda que els titellaires tradicionals es col·locaven entre el vel del paladar i l’inici de la llengua per amplificar i distorsionar la veu.
En desús des del final de la dècada del 1960, el domini d’aquest instrument sovint requeria anys de pràctica
botàriga
Gastronomia
Menja feta d'ous de peix adobats amb sal, premsats i assecats al sol, que se sol servir tallada en làmines, com a aperitiu, o ratllada o en pols, com a condiment d'alguns plats.
La denominació botàriga , pròpia de l'Alguer, se sol associar amb ous de llissa llobarrera o tonyina, i la denominació garrofeta , pròpia de les comarques meridionals del País Valencià, amb ous de melva o de bonítol
garneu
Ictiologia
Peix de la família dels tríglids que ateny uns 35-40 cm, amb el cap gros i dues làmines dentades a l’extrem del rostre i amb els apèndixs de les aletes pectorals molt llargs.
És de color vermell viu a la part superior, vermell clar als flancs i rosat a la inferior Habita a l’Atlàntic i a la Mediterrània És pescat amb arts d’arrossegament, i la carn n'és molt apreciada
capsa de música
Capsa de música construïda a la segona meitat del segle XIX
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument mecànic de so programat que reprodueix peces musicals mitjançant una pinta de làmines metàl·liques afinades que vibren en ser pinçades per les pues d’un cilindre giratori (corró), accionat per un mecanisme de rellotgeria.
En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon pinçat Inventada el 1796 pel ginebrí Antoine Favre, la capsa de música -accionada aleshores per un disc de pues metàlliques en lloc d’un corró- s’aplicà primerament a un gran nombre de petits objectes de luxe claus de rellotge, tabaqueres, caixes profusament decorades, etc A la fi del segle XVIII David Lecoultre substituí els discs pels corrons amb pues paralleles a la pinta Durant el segle XIX hi hagué una producció massiva de capses de música, sobretot a Suïssa Se’n fabricaren de totes les mides, amb música de tota mena i amb multitud d’…
amanitàcies
Amanita muscaria
Bernard Spragg. NZ (CC0)
Micologia
Família de basidiomicets de l’ordre de les agaricals, integrada per bolets de barret sovint umbonat i amb marge pectinat, peu proveït de volva i sovint d’anell, làmines lliures i espores blanques o rosades.
Comprèn espècies generalment micorríziques Amanitàcies més destacades Nom científic Nom vulgar Amanita caesarea reig , oriol, ou de reig immatur, cocou, auriola, rovell d’ou, bolet d’or Amanita muscaria reig bord , oriol foll, matamosques, reig foll, reig vermell Amanita ovoidea farinera , fariner, forner, cul-gros, cogomella, cogoma, cul-blanc Amanita pantherina pixacà Amanita phalloides farinera borda , cogomella borda, fariner verinós, pixacà Amanita rubescens cua de cavall Amanita solitaria farinera d’escames Amanita verna cogomassa Amanitopsis vaginata pentinella , candela,…
anisat
Anisat
Micologia
Bolet, de la família de les tricolomatàcies, de mida mitjana, amb el barret verdós i una mica enfonsat al centre, de làmines fines i decurrents, que es caracteritza per l’olor d’anís i és comestible.
pteròpodes
Malacologia
Ordre de mol·luscs opistobranquis que es caracteritzen pel fet de presentar dues làmines dèrmiques musculoses col·locades una a cada costat del cap i que mouen com si fossin ales; tenen el peu més o menys modificat.
Són pelàgics i cosmopolites, formen una part important del zooplàncton marí i constitueixen l’aliment bàsic de molts animals, com les balenes Comprèn el grup dels tecosomats, que tenen conquilla i són micròfags, i el dels gimnosomats , que no tenen conquilla i són depredadors, especialment de tecosomats
tricoloma
Micologia
Gènere de bolets terrícoles, de la família de les russulàcies, grossos, carnosos, d’espores blanques, de capell estès o convex, amb làmines que presenten una osca, i de cama central, sovint robusta, sense anell ni volva.