Resultats de la cerca

Se separaren del moviment popular dels trobaires , que consideraven caòtic Creada el 1854, a la vora del Roine, la integraven Frederic Mistral , Josèp Romanilha i Teodòr Aubanèl El seu nom fou una invenció de Mistral, que aplicà el sufix occità - itge a una paraula misteriosa, felibre, que potser no és més que un error de transmissió dins una oració popular, la seqüència sèt felibres de la lei es pot interpretar clarament com sefer libre de la lei Els felibres eren burgesos, intellectuals i ruralistes, i els trobaires, obrers i urbans El felibritge té quatre períodes essencials Fins a l’…

Germà del pintor Ignasi Mundó i nebot de l’abat Antoni M Marcet , a nou anys ingressà a l’abadia de Montserrat, i hi fou monjo del 1939 al 1967, amb el nom de religió d’Anscari Es doctorà en història de l’Església a Roma el 1950 i en història general per la Universitat de Barcelona el 1972 Exercí la docència universitària a Roma 1952-59, Montserrat 1959-65 i del 1968 al 1989 a la Universitat Autònoma de Barcelona, on fou catedràtic de paleografia i diplomàtica des del 1981 El 1989 fou nomenat catedràtic emèrit Fou arxiver a l’Arxiu de la Corona d’Aragó 1969-78 i director de les biblioteques…

Empúries al segle I aC GP-P / CM / JAS Segons les fonts escrites, la política colonial de Roma a les províncies hispàniques es va limitar, durant la República, a una sèrie molt reduïda de noves fundacions urbanes decidides pels governants per motius estratègics o a causa de l'assentament de veterans En l'àmbit geogràfic que aquí es tracta, la llista d'aquestes noves fundacions es redueix a quatre Tàrraco 218-217 aC, Valentia 138 aC, Palma Palma de Mallorca i Pollència Alcúdia, Mallorca 123 aC No obstant això, si s'analitza el procés de canvi social a la província durant els segles II i I aC,…

Comprèn 2614 autors i escrits anònims Hom acostuma a citar-la amb la sigla PL Del 1958 al 1974 fou publicat un suplement, en cinc volums, dirigit per AHamman

S’estén des de les muntanyes del S de Sèrbia fins a la mar Egea, on penetra per la Calcídica Comprèn la conca del Vardar i els vessants meridionals de la serralada dels Ròdope, fins a la Tràcia Els centres més importants són Tessalònica, capital de la Macedònia grega, a la costa, i Skopje, a l’interior, capital de Macedònia del Nord La història Bé que els macedonis foren considerats hellens per alguns historiadors grecs Heròdot i Estrabó, la tradició grega clàssica els considerà estrangers βάρβαροι fins al segle IV aC, en el qual Macedònia esdevingué la potència més gran de Grècia Sobirans…

Hom el defineix amb relació a l’extensió del dret de vot i a les modalitats d’interpretar-lo En els comicis de l’antiga Roma, el ius suffragii era propi únicament dels ciutadans La plebs només hi tenia accés a través dels comicis centuriats o del sufragi censatari en cas d’ésser propietari d’immobles De primer només hi tenien dret els llatins presents a Roma el dia dels comicis més tard el dret s’estengué a tots els qui gaudien de la ciutadania romana sempre que s’escaiguessin a Roma Caigut en desús el mot sufragi en el sentit de vot, ha reaparegut en temps moderns amb la implantació de…

Vida i obra Jove encara, entre el 1436 i el 1445 era a la cort navarresa del príncep Carlesde Viana, la qual cosa explica que una bona part de la seva producció literària fos escrita en castellà Visqué un quant temps a la cort napolitana del rei Alfons el Magnànim , on, entre altres escriptors, tractà Giovanni Pontano, que l’elogià en humanístics epigrames llatins Lluità amb entusiasme a favor del príncep de Viana, però, en morir aquest, es posà sota l’obediència de Joan II i fou un dels seus més eficaços militars en la guerra civil, sobretot en les campanyes de l’Empordà Fou un escriptor d’…

Doctora en filologia clàssica per la Universitat Autònoma de Barcelona 1983, inicià la carrera acadèmica i docent al Collegi Universitari de Girona el 1974 Catedràtica de filologia llatina i directora de la Càtedra de Patrimoni Literari Maria Àngels Anglada - Carles Fages de Climent de la Universitat de Girona UdG des de la seva creació l’any 2004, s’ha especialitzat en l’estudi de la literatura llatina del Renaixement segles XV i XVI a la corona catalanoaragonesa, sobre la qual ha publicat nombrosos treballs Coordina el grup de treball Studia Humanitatis, en què participen investigadors d’…