Resultats de la cerca

Fet presoner durant la guerra contra Napoleó, tornà a Astúries el 1814 Liberal entusiasta, compongué la lletra de l' Himno de Riego , derrotà els batallons insurgits de la Guàrdia Reial juny del 1822, fou ministre d’estat 1822 i, en produir-se la invasió dels Cent Mil Fills de Sant Lluís , passà a Catalunya, com a cap d’estat major d’Espoz Mina, on fou ferit i fet presoner Alliberat a França el 1824, passà a Anglaterra Tornà a França després de la revolució del 1830 i intentà, endebades, d’organitzar una força armada per tal d’entrar a Catalunya Tornà a Espanya arran de l’amnistia del 1833 i…

Durant la regència castellana de l’infant Ferran 1406-16 lluità contra els sarraïns a Antequera, Setenil i Ronda i combaté a Aragó i València contra els urgellistes, a favor de l’esmentat infant, pretendent a la corona catalanoaragonesa Ferran premià els seus serveis amb la donació de la senyoria de Lerma 1412 Fou collaborador del seu oncle, l’arquebisbe de Toledo Sancho de Rojas, regent de Castella durant alguns anys de la minoritat de Joan II Valedor incondicional dels interessos castellans dels fills de Ferran I d’Aragó, obeint els designis del rei Joan II de Navarra s’…

L’any 1945 formà amb el seu germanastre Suvanna Fuma un govern que proclamà la independència del país Assolida aquesta 1949, rebutjà el govern del seu germanastre, se n’anà al nord del país i hi fundà el Pathet Lao 1950, que inicià tot seguit una guerra de guerrilles Entrà a formar part del govern de coalició de Suvanna Fuma com a ministre de Planificació 1957, però un cop d’estat dretà el menà de nou a la lluita al nord de Laos Es reconcilià amb Suvanna Fuma l’any 1962 i esdevingué vice-primer ministre, però refusà de participar en el govern de coalició pro-nord-americà i reprengué 1963 la…

Segon marquès de Mortara i primer d’Olías i de Sarral Lluità a Itàlia i a Catalunya, on el 1640 era capità general de l’exèrcit a Perpinyà Nomenat governador del Rosselló 1640, restà aïllat en esclatar la guerra dels Segadors i, refugiat a Cotlliure, hagué de retre's 1642 Derrotà el general la Mothe al pas del Segre 1643 i a Lleida 1644, però vençut per Harcourt a Llorenç 1645, fou fet presoner Rescatat, prosseguí la lluita i el 1650 s’apoderà de Balaguer, de Tortosa, de Flix i de Miravet d’Ebre El 1651 posà setge a Barcelona, a les ordres de Joan d’Àustria, i el 1652 assolí la…

Lluità a Flandes 1602-07 Virrei de Sicília 1610-15, pacificà l’illa, dominà els barons feudals i organitzà les defenses Envià dues vegades una esquadra a Tunis 1612, amb èxit També envià ajut econòmic i una esquadra als grecs de Morea perquè es rebellessin contra els turcs i se n'independitzessin, però no fou ajudat pel govern de Madrid i renuncià al virregnat Nomenat virrei de Nàpols 1615-17, organitzà la marina i continuà, amb èxit, la lluita contra els pirates turcs 1617 Tanmateix, hi renuncià a causa dels obstacles posats a la seva política Fou l’inspirador de la famosa…

Els seus antecedents es troben en els diversos cossos de seguretat de l'Estat espanyol creats pel règim franquista des del 1939 En acabar la Guerra Civil Espanyola, en coexistiren diversos, dedicats a la lluita contra la subversió en els àmbits interior, militar i exterior Un dels més importants per l'abast i els recursos era el Servicio de Información de la Guardia Civil SIGC, fundat l'any 1941 Aquests cossos tenien com a tasca principal la lluita contra el separatisme i el comunisme i, en general, de tota subversió que posés en perill els fonaments de la dictadura A partir del 1951, el…

Al final d'any, el Govern de Montenegro va ser finalment convidat formalment a entrar a l'OTAN El seu procés d'integració durarà prop de dos anys, temps en el qual s'haurà de negociar el protocol d'adhesió a l'Aliança Atlàntica, que, a més, haurà de ser ratificat per tots els parlaments dels 28 països membres de l'OTAN Aquesta invitació va ser àmpliament criticada pel Govern rus, que va anunciar una revisió de les relacions amb el Govern montenegrí En l'àmbit intern, va destacar la confrontació política entre el Govern del primer ministre, Milo Djukanović, i els grups d'oposició, especialment…

Activista des del 1969, el 1972 fou empresonat, acusat de pertànyer a l’ IRA Alliberat el 1977, el 1983 fou elegit president del Sinn Féin Diputat al parlament britànic pel districte de Belfast Oest 1984-92 i 1997-2010 que, d'acord amb la política del partit, mai no va arribar a ocupar, esdevingué el principal interlocutor entre el nacionalisme radical republicà i el govern britànic Conjuntament amb Martin McGuinness  fou el principal artífex del decantament del Sinn Féin per la via política en detriment de la lluita armada defensada pels sectors del partit més vinculats a l'IRA, malgrat…

També rebia el nom de bastó la sageta que els jutges de batalles singulars llançaven a la palestra quan consideraven que calia suspendre la lluita

Lluità al front republicà 1936-39 i fou empresonat a la postguerra Metge de professió, publicà el volum Dret al pedrís 1965, de caire realista