Resultats de la cerca

Membre del Club Natació Sabadell, s’entrenà a les ordres del seu pare, Paulus Wildeboer, i fou subcampió d’Europa júnior de 200 m lliure 2001 En aquesta prova fou setze vegades campió d’Espanya entre el 2001 i el 2007, i baté nou vegades el rècord estatal També fou campió d’Espanya de 400 m lliure i plusmarquista estatal Disputà dos Campionats del Món 2003, 2005 i tres d’Europa 2002, 2004, 2006 en piscina de 50 m, el darrer en representació d’Holanda, i els Jocs Olímpics d’Atenes 2004 El 2005 assolí dues medalles de plata en 200 m i 4 × 200 m lliure en els Jocs Mediterranis, i…

Formada al CN Terrassa per Toni Codina, amb qui entrenà durant tota la seva carrera, fou la primera catalana a nedar un hectòmetre en menys d’un minut, tant en piscina curta 1977 com en llarga 1978 Assolí quaranta-cinc títols estatals 24 d’hivern i 56 rècords d’Espanya 29 en piscina llarga entre les proves de 100, 200, 400, 800 i 1500 m lliure Participà en els Jocs Olímpics de Moscou 1980, uns Campionats del Món 1978 i dos d’Europa 1977, 1981 En els Jocs Mediterranis, aconseguí dues medalles d’or 100 i 200 m lliure, una de plata 400 m i dues de bronze 4 × 100 m lliure i 4 × 100 m estils el…

Fou campió d’Espanya individual, en la modalitat de sabre 1945, 1949, 1953 i floret 1953, i assolí vuit medalles d’argent i quatre de bronze en la mateixa competició Amb la selecció espanyola participà en els Jocs Olímpics de Roma 1960, els Cam-pionats del Món 1947, 1956, els Jocs Mediterranis 1955, a Barcelona, i 1959, medalla d’argent i els Jocs Universitaris 1951, medalla d’argent, 1953, 1955, 1957 Posteriorment, exercí de mestre d’armes del Centro Cultural de los Ejércitos y de la Armada i de la Federació d’Esgrima de Catalunya 1962-73 Dins la federació ocupà els càrrecs d’…

Competí amb el CN Terrassa, amb el qual fou campió de Catalunya absolut de 100 m lliure 1963, i d’Espanya formant part dels equips de relleus catalans de 4 × 100 m lliure 1963-64 i 4 × 200 m lliure 1962-64 Fou dos cops recordista estatal de 4 ×100 m lliure 1963, 1964 i quatre cops de 4 × 200 m lliure 1963-64 Participà en els Campionats d’Europa 1962, els Jocs Mediterranis 1963 i els Jocs Olímpics de Tòquio 1964 La seva carrera es veié interrompuda pel servei miliar i el 1967 començà la carrera de tècnic Entrenà successivament al Reus Deportiu, el CN Catalunya, el CN Terrassa, el…

Competí amb el CN Barcelona Abans de dedicar-se íntegrament a la natació fou nou vegades internacional en waterpolo Fou deu vegades campió absolut de Catalunya en 200 m 1970, en 400 m 1967, 1968, 1972 i en 1 500 m 1966, 1967, 1968, 1970, 1971, 1972 En l’àmbit estatal ho fou vuit vegades en 200 m 1970, en 400 m 1967, 1969, 1971, 1972 i en 1 500 m 1967, 1968, 1972 Participà en els Campionats d’Europa 1970 i els Jocs Olímpics de Mèxic 1968 i Munic 1972 Amb tot, els resultats internacionals més rellevants foren als Jocs Mediterranis 1971, on aconseguí la medalla d’or de 400 m lliure…

Soci del GEiEG des del 1935, s’especialitzà en marxa atlètica Fou tres vegades campió d’Espanya de 10 km marxa en pista 1945, 1946, 1955 i set vegades campió de Catalunya en 10 km 1944-48 i 30 km en ruta 1944, 1946 Entre el 1945 i el 1956 ostentà el rècord estatal de 10 i 20 km en pista Disputà la prova dels 10 km dels Jocs Mediterranis de Barcelona 1955, després de fer el primer relleu de l’àmfora en el seu recorregut des d’Empúries fins a Barcelona Fundà i presidí el Club Natació Figueres 1968-72, fou regidor d’esports de l’Ajuntament i impulsà el Consell Esportiu de l’Alt…

Format com a mestre fuster a l’Escola Industrial de Barcelona, el 1939 obrí un taller d’artesania que es dedicà a l’exportació Fou soci del Gimnàs Solé, de l’Ateneu Enciclopèdic Popular, del Garcia Alsina i de l’Escola Alemanya Després d’advertir que la majoria d’aparells dels gimnasos eren antiquats, dissenyà noves barres paralleles, anelles, barres fixes i cavalls amb arcs Es formà en fisiologia i biomecànica i collaborà amb els doctors Sambucy, Vernes i Van Borre en les tècniques de tractament i recuperació de lesions provocades per la gimnàstica El seu disseny més aplaudit fou l’…

S’inicià al Barcelona Universitari Club BUC i del 1933 al 1958 formà part dels equips de la Facultat de Medicina, el SE Universitari, el RCD Espanyol, el FC Barcelona, el CN Barcelona i l’AD Joventut Es proclamà nou vegades campió de Catalunya 1941, 1946-52, 1954 i cinc d’Espanya 1942, 1944, 1945, 1950, 1951 Fou internacional en 43 ocasionsCom a metge, s’especialitzà en traumatologia esportiva i des del 1955 exercí al Palau dels Esports El mateix any, fou metge dels II Jocs Mediterranis disputats a Barcelona S’integrà en la Federació Catalana de Rugbi com a vocal mèdic fins el…

El nom actual prové, segons la tradició, de Jaume II, o més aviat de la influència dels monjos cistercencs que la dominaven, des del monestir 1297, les restes del qual es conserven en aquell poble La vall és una depressió estructural possiblement envaïda per la mar plistocènica entre el massís del Mondúber i la serra de Corbera la Sangonera, d’on prové l’aigua abundosa de les fonts Major, Menor, l’Ombria, etc, d’origen càrstic El camp ha estat fins els anys setanta la base econòmica de la vall actualment, els conreus mediterranis de secà han estat substituïts per l’horticultura, els…

Membre del Club Natació Barcelona, fou campió de Catalunya en 100 m lliure 1929 i relleus 5×50 m 1929, 4×200 m 1930 i 4×100 m lliure cinc vegades 1928-31, 1939 Es proclamà campió d’Espanya en 100 m lliure 1932, 1933, 3×100 m estils 1933, 1934 i 4×200 m lliure 1929-33, 1935 Establí sis vegades els rècords català i estatal dels 50 m, 100 m i 4×200m lliure en el període 1931-34 En waterpolo, fou campió de Catalunya de primera categoria 1934 i d’Espanya 1942, 1943 Amb la selecció espanyola, disputà els Campionats d’Europa 1934 i els Jocs Olímpics d’Amsterdam 1928 i Londres 1948 Posteriorment fou…