Resultats de la cerca
Es mostren 2233 resultats
competència
Geologia
En un riu o corrent d’aigua, possibilitat que té de transportar materials aïllats de la mida màxima compatible amb la velocitat.
La competència és difícil de determinar, puix que depèn de la densitat dels còdols, de llur forma rodons o angulosos i de si hom pren com a velocitat de les aigües la mitjana, la superficial o la de fons
ictiornitiformes
Paleontologia
Ordre d’ocells fòssils que tenien la mida d’una gavina i s’alimentaven de peix, com els representants del gènere ictiornis.
acritarcs
Biologia
Microfòssils esfèrics o subesfèrics d’origen incert, habitualment d’una mida entre poc menys d’1 micròmetre fins a 100 de diàmetre.
Són restes de microorganismes bentònics o planctònics i constitueixen una font d’informació important del Proterozoic i dels primers temps del Fanerozoic
leptodactílids
Herpetologia
Família d’amfibis anurs de l’ordre dels procels de mida petita i dits amb dilatacions a la punta i sense membranes.
Habiten a l’Amèrica del Sud, a l’Amèrica Central, a Austràlia i a Nova Guinea Un representant típic és el gripau amb banyes
làbrids
Ictiologia
Família de peixos osteïctis de l’ordre dels perciformes, de mida mitjana, amb els llavis molt carnosos i les mandíbules força protràctils.
Tenen colors variats i escates cicloides Presenten dimorfisme sexual Habiten sobre fons recoberts d’algues i praderies de fanerògames L’alimentació es basa en crustacis i molluscs Abunden als oceans Pacífic i Índic, i són també corrents a les aigües marines dels Països Catalans, amb representants com la donzella i el tord
microfitxa
Arxivística i biblioteconomia
Fitxa bibliogràfica de mida internacional (7,5 per 12,5 cm) que pot contenir la reproducció d’unes 40 pàgines de text.
Actualment és en desús
cariotip
Biologia
Descripció de la dotació cromosòmica d’un organisme atenent al nombre, la mida i la forma dels cromosomes de les seves cèl·lules.
anorac
Indumentària
Peça de vestir, impermeable, de la mida aproximada d’una jaqueta i amb caputxa, que resguarda molt del vent i del fred.
És usada sobretot pels excursionistes i esquiadors
hiènids
Mastologia
Família de carnívors del subordre dels fissípedes que es caracteritzen pel fet de tenir el cap ample, el musell arrodonit, les orelles grosses i el cos més elevat de les espatlles que de la gropa.
Vora l’obertura anal tenen una glàndula que secreta una substància d’olor nauseabunda Inclou quatre espècies africanes distribuïdes en tres gèneres, entre els quals es destaca la hiena La distribució biogeogràfica actual dels hiènids es limita a l’Àfrica i a l’Índia, però en el passat foren elements faunístics àmpliament distribuïts durant el Neogen a Euràsia, i durant el Pliocè a Amèrica del Nord Els hiènids miocènics no presentaven l’adaptació carronyaire característica de les formes actuals Aquest és el cas del gènere Protictitherium del Miocè inferior del jaciment dels Casots Alt Penedès…
salamandra
Salamandra
© Fototeca.cat-Corel
Herpetologia
Gènere d’amfibis urodels
, de la família dels salamàndrids, d’aspecte robust i de longitud entre 8 i 24 cm, amb el cap i el cos ben diferenciats, el tronc allargat, amb quatre extremitats i amb la cua llarga i cilíndrica, de la qual se serveixen per a nedar.
Els adults no presenten brànquies i respiren per pulmons Habiten llocs humits i ombrívols i s’alimenten de cucs, larves d’insectes i molluscs, que capturen al capvespre Tenen glàndules que secreten substàncies tòxiques, les quals poden provocar la mort de petits animals i produeixen irritació a les mucoses de l’home Durant l’hivern presenten letargia i a la primavera té lloc la reproducció Són generalment ovovivípars i les larves que en neixen tenen brànquies i passen a l’aigua un període de llur vida A Europa hi ha dues espècies, la salamandra comuna Salamandra salamandra , de coloració…