Resultats de la cerca
Es mostren 1835 resultats
el Territori de Tarragona
Història
Antic terme rural, amb masos escampats, del Camp de Tarragona, comprès entre els termes de Constantí, Tarragona, Vila-seca i Salou, Riudoms i Reus, en terreny molt pla.
Corresponia a la jurisdicció de l’arquebisbe de Tarragona, el qual hi tenia un batlle Agafava una extensió d’uns 7 km d’E a W, i fins de 4 km, en alguns punts, de N a S Parroquialment, la dependència havia estat repartida entre Constantí, Reus i Vila-seca i Salou En configurar-se els termes municipals actuals, fou incorporat al de Reus Entre les partides de terra que hi corresponien, els Castellets, Quart, la Grassa, Bellisens, les Porpres, Aigüesverds i Blancafort són les de més anomenada
vall d’Aigüesvives
Vall d’uns 8 km de longitud i uns 3 d’amplada situada entre la serra de les Agulles i les muntanyes de la Valldigna, drenada pel barranc de l’Estret (afluent, per la dreta, del Xúquer) i, a l’extrem oriental, pel barranc de la font d’Agost (que s’escola cap a la Valldigna a través del coll de Mula).
Compresa dins els termes municipals de Carcaixent i, principalment, d’Alzira Ribera Alta, s’obre a la ribera del Xúquer pel congost de l’Estret i, a la Mediterrània, pel Portitxol de la Valldigna La carretera d’Alzira a Tavernes de la Valldigna i el ferrocarril de Carcaixent a Dénia travessen la vall d’un cap a l’altre L’únic nucli de població actual és el llogaret de la Barraca d’Aigüesvives Aquesta vall constituí el territori de l’antic convent d’ Aigüesvives, situat aigua amunt de la Barraca d’Aigüesvives
Mor en un cop d’estat el president de Níger
El president de Níger, el general Ibrahim Baré Maïnassara, és assassinat per un grup de militars a l’aeroport de la capital del país quan intentava fugir després de ser apartat del poder per un cop d’estat L’oposició al règim de Maïnassara, que va accedir al poder el 1996 mitjançant un cop d’estat, va incrementar-se després que el Tribunal Constitucional anullés el resultat de les eleccions municipals del 7 de febrer El dia 11, el cap de la guàrdia presidencial, Daouda Malam Wanke, assumeix la presidència del Govern provisional del país
Pacte entre democratacristians i PP a la Vall d’Aran
Josep Calbetó, alcalde de Viella i dirigent d’Unió Democràtica Aranesa UDA, que fins ara era la filial d’UDC a la Vall d’Aran, tanca un pacte polític amb el PP per presentar-se plegats a les eleccions municipals del mes de juny sota el nom d’Unió Popular Aranesa L’acord provoca una escissió a l’UDA, mentre UDC anuncia la ruptura del pacte signat amb els democratacristians aranesos fa dotze anys i la voluntat de constituir una nova agrupació a la Vall d’Aran, democratacristiana, nacionalista i desvinculada del PP
Es dissol la Comissió d’autogovern del Parlament de Catalunya
La Comissió d’autogovern del Parlament de Catalunya, constituïda el 21 d’abril per a estudiar la millora de les atribucions del Govern català, es dissol després que el seu president, Josep Lluís Carod-Rovira, ha dimitit el càrrec L’actitud d’ERC posa de manifest la paràlisi que vivia la comissió, sobretot després que dilluns fos abandonada pels representants del PP La comissió queda oficialment congelada, però mentre que CiU pretén reprendre els treballs després de les eleccions municipals, PSC i IC-EV no volen més reunions fins la propera legislatura
parc nacional de Timanfaya

Cràter, al parc nacional de Timanfaya
© Arxiu Fototeca.cat
Espai natural
Zona volcànica de l’illa de Lanzarote, a la província de Las Palmas, Canàries, de 5 107 ha, que fou declarada parc nacional el 1974.
Comprèn els termes municipals de Yaiza i Tinajo, en indrets on hi foren habituals les erupcions volcàniques durant els s XVII i XVIII La zona inferior del parc, formada per lava solidificada, presenta una superfície majoritàriament plana El parc és travessat per la Ruta dels Volcans, camí de 14 km, que s’inicia a l’anomenat illot d’Hilario i culmina a una zona de cràters La vegetació, poc abundant, és constituïda fonamentalment per l’argelaga La fauna també hi és escassa amb domini dels rèptils i, sobretot, del llangardaix
ordenança
Dret administratiu
Norma obligatòria que dicta qualsevol autoritat no legislativa per al bé públic, normalment les administracions locals en l’àmbit de llurs competències, tot aplicant una llei o un decret i que s’anomena poder reglamentari.
A voltes, i sota l’aparença d’una ordenança, hi ha veritables lleis Des de les lleis municipals espanyoles del s XIX, els ajuntaments eren facultats per a la formació i aprovació de les seves ordinacions locals, a voltes com a ordinacions generals que abasten tota la vida del municipi, i altres sobre determinats aspectes o serveis, com construcció, higiene, vigilància, cos de bombers, policia de mercats, camins i vials, funcionaris, etc Seguint aquests principis, la llei municipal de Catalunya de l’any 1933 també donà aquest dret als ajuntaments
Josep Mas i Alemany
Veterinària
Veterinari.
Exercí com a veterinari municipal de la vila de Gràcia i dirigí l’escorxador municipal de Barcelona Fou acadèmic numerari de la Reial Acadèmia de Medicina 1927-39 i degà del Cos de Veterinaris Municipals de Barcelona 1930-39 És autor de nombrosos estudis de clínica i de sanitat veterinàries publicà Nuevo tratado de Medicina Veterinaria 1899, en collaboració amb FSugrañes i Bardají, La enfermedades más frecuentes del ganado vacuno su profilaxis y tratamiento 1917, en collaboració amb Martí i Codolar i, entre d’altres, Nuevo tratado práctico de Avicultura 1917
Universitat Cardenal Herrera
Universitat privada creada el 1999 per la Fundació Universitària San Pablo.
Situada als termes municipals de Montcada i Alfara del Patriarca l’Horta, és un centre docent d’inspiració cristiana, basada en l’ideari de l’Associació Catòlica de Propagandistes La universitat és gestionada per un patronat El primer rector de la institució és José Luis Manglano de Mas El centre imparteix titulacions en les àrees de tecnologia, ciències de la salut i ciències socials i jurídiques Amb la collaboració de la Conselleria de Sanitat de la Generalitat Valenciana, creà l’Institut de Drogues i Conductes Addictives Per al curs 2005-06, oferia 26 titulacions
Club Billar Llinars
Billar
Club de billar de Llinars del Vallès.
Fundat l’any 1995, és un referent a tot l’Estat en l’especialitat de carambola Inicialment practicà al bar Taulats, però el 1994 es traslladà a un restaurant de Can Boatell Passà per altres locals, com l’edifici Mas Bagà, casino de la població, i el 2005 s’installà definitivament a l’antic restaurant de les piscines municipals Pere Planas Organitzà algunes edicions del Campionat de Catalunya i d’Espanya de billar, i el 2010, el Campionat d’Europa en la modalitat banda El 2011 tenia uns setanta socis
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina