Resultats de la cerca
Es mostren 2087 resultats
cetacis

A, esquelet del crani i tòrax de la balena. B, cap de la balena i dels catxalot, vists per sobre. C, secció longitudinal de la meitat anterior del marsuí, mostrant l’aparell digestiu i respiratori: 1, orifici respiratori; 2, vàlvula; 3, cervell; 4, llengua; 5, esòfag; 6, laringe; 7, pulmons; 8, estòmac. D, barbes: 1, de Balaenoptera; 2, de Megaptera. E, esquelet de la balena
©
Mastologia
Ordre de mamífers, els més profundament modificats a causa de llur adaptació a la vida aquàtica, gairebé sempre pelàgica.
Tenen el cos afusat, amb les extremitats anteriors transformades en aletes, les posteriors, absents o vestigials, i la cua, transformada en una aleta caudal, ampla, desproveïda d’esquelet i situada en un pla horitzontal té una funció propulsora Alguns tenen una aleta dorsal La pell, sota la qual hi ha un espès estrat adipós amb funció d’aïllant tèrmic, és llisa i molt rarament presenta pilositat hi manquen les glàndules tegumentàries La massa facial és enorme, la caixa craniana és situada cap endarrere, i els narius, en nombre d’un o dos, s’obren al cim del cap reben el nom d'…
Amor
Mitologia
Déu romà, fill de Venus, anomenat també Cupido.
Fou assimilat a l' Eros grec La iconografia d’Amor o Eros sorgí en l’art grec, sobretot en les obres de Praxíteles i de Lisip, representat com un infant o adolescent, i algunes vegades acompanyat d’Afrodita Amor Farnesi de Lisip al Musée du Louvre Eros trobat a Madhia , Tunis Les representacions de l’Amor no foren totalment abolides pels temes introduïts pel cristianisme, i hom les retroba en l’art paleocristià frescs de l' Amor i Psique segles II-III, al cementiri de Dimitilla i en l’art copte, bé que molt degradades dels models originals Afrodita…
Camí de Clarià (Fígols i Alinyà)
Situació Antic camí de Clarià a Fígols, que mostra sobre les roques les roderes dels carruatges que el recorrien ECSA - V Roca Antic camí de bast que anava des de la serra del Port del Comte a Escales Mapa 34–11253 Situació 31TCG666745 Per a anar a Clarià, cal dirigir-se a Fígols i agafar l’antiga pista de Fígols a Alinyà, sempre per la pista més transitada A 6 km es troba la cruïlla de pistes A dalt es pot veure el tossal de la Bala Cal seguir per la pista que puja a la dreta A 4 km s’arriba a la Collada de Cal Penya Aquí cal agafar un camí de bast en direcció a ponent quasi pel cap de la…
Sant Vicenç de Galliner (Isona)
Art romànic
Situació Absis construït amb carreus regulars, l’element més característic d’aquest malmès edifici Arxiu Gavín L’església de Sant Vicenç de Galliner és en lloc despoblat, a la riba esquerra del pantà de Sant Antoni Mapa 33-11252 Situació 31TCG301722 S’hi arriba per una pista, d’uns 5 km, que surt de Vilamitjana JAA Història Tot i que el lloc i el castell de Galliner són documentats des de mitjan segle XI, les referències a l’església de Sant Vicenç són força tardanes El capellà de l’església de Galliners figura a la dècima papal del 1280 concretament el document diu “ capellano novo de…
Leonardo Vinci
Música
Compositor italià.
Vida Des del 1708 estudià al Conservatorio dei Poveri di Gesù Cristo sota la direcció de Gaetano Greco El 1719 era mestre de capella del príncep de Sansevero i, després de la mort d’Alessandro Scarlatti el 1725, arribà a ser pro-vicemaestro de la capella reial, càrrec que ocupà fins la seva mort Visità diverses ciutat italianes per a estrenar-hi les seves pròpies òperes El 1728 fou nomenat mestre de capella del seu antic conservatori, on tingué GB Pergolesi entre els seus alumnes La producció musical de Vinci és principalment operística Les seves primeres òperes foren comèdies en dialecte…
Mielodisplàsia
Patologia humana
Reben el nom de mielodisplàsies o displàsies medullars un grup d’alteracions hematològiques caracteritzades per la funció anormal d’una part de les cèllules hematopoètiques medullars Aquest tipus d’alteracions són anomenades també anèmia refractària , i fa referència a una de les seves conseqüències principals, l’anèmia, i al fet que no respon als tractaments emprats en les anèmies d’altres orígens L’origen de les mielodisplàsies encara no s’ha pogut establir amb claredat, bé que solen ésser degudes a defectes genètics hereditaris Simplificada-ment, se sap que una part de la…
cinyell de Van Allen

Els cinyells de Van Allen
© NASA
Astronomia
Zona de partícules d’alta energia que envolta la Terra a una gran altitud i forma un gran cinyell.
Fou descobert l’any 1958 per JA Van Allen i el seu equip, a partir de les dades proporcionades pels satèllits del tipus Explorer i Pioneer Les partícules que constitueixen el cinyell de Van Allen són electrons i protons de gran energia Té una forma gairebé toroidal i una extensió que comprèn aproximadament des dels 75°N fins als 75°S de latitud al costat illuminat de la Terra, i dels 70°N als 70°S de latitud al costat fosc D’acord amb l’espectre d’energia de les partícules, hom pot considerar que el cinyell de Van Allen és dividit en diferents cinyells parcials Els més importants són els…
bosc Lyman
Astronomia
Sistema de ratlles d’absorció observades en l’espectre de quàsars llunyans.
Aquestes ratlles són tan fines que no poden ésser resoltes en l’espectre de quàsars llunyans Corresponen a l’absorció de part de la radiació emesa per un quàsar a l’ultraviolat, per exemple al voltant de la línia Lyman-α Ly-α, per algun objecte extragalàctic galàxia o núvol de gas intergalàctic situat entre el quàsar i l’observador La signatura del procés, ratlles d’absorció, se superposa a l’espectre del quàsar i mostra un desplaçament cap al roig més petit que el del quàsar, ja que es produeixen en un entorn més proper a nosaltres i, per tant, amb una velocitat de recessió cosmològica menor…
Sant Salvador de Tarroja de Segarra
Art romànic
L’església parroquial de Sant Salvador és al centre del poble deTarrojadeSegarra Aquest indret és documentat per primera vegada en l’acta de consagració de Santa Maria de la Seu d’Urgell de l’any 1040 En aquells moments el castell i el terme deTarroja es consideraven part de l’antic terme de Guissona La parròquia de Sant Salvador deTarroja no és esmentada fins al segle XII La seva…
Territori d’Empòrion (Castelló d’Empúries)
Mapa dels cadastres del territori emporità i de la situació dels hàbitats dels segles IV-VII J M Palet La fundació de la ciutat d’Empúries al final del segle II aC representà la construcció d’un cadastre a les terres alluvials més properes a la ciutat, entre els rius Ter i Fluvià L’articulació de les estructures urbanes amb els limites de la centuriació plasma que ciutat i territori foren planificats com un conjunt en aquest moment fundacional Els eixos majors, ben conservats en el cas dels decumani , documenten un mòdul de 20 actus i una orientació general de 15/16° W NG Les fonts literàries…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina