Reben el nom de mielodisplàsies o displàsies medul·lars un grup d’alteracions hematològiques caracteritzades per la funció anormal d’una part de les cèl·lules hematopoètiques medul·lars. Aquest tipus d’alteracions són anomenades també anèmia refractària, i fa referència a una de les seves conseqüències principals, l’anèmia, i al fet que no respon als tractaments emprats en les anèmies d’altres orígens.
L’origen de les mielodisplàsies encara no s’ha pogut establir amb claredat, bé que solen ésser degudes a defectes genètics hereditaris. Simplificada-ment, se sap que una part de la població cel·lular medul·lar experimenta una fallada funcional, mentre que la resta es manté en bones condicions. La població cel·lular medul·lar alterada pot tenir dificultats per a aprofitar el ferro o els elements vitamínics; en conseqüència, es poden destruir els precursors eritrocítics, o bé generar glòbuls vermells molt defectuosos que es destrueixen ràpidament quan s’incorporen a la circulació sanguínia.
Aquesta alteració provoca una producció deficient d’hematies normals, i per tant una anèmia i les manifestacions corresponents. Igualment, en alguns casos es pot trobar alterada la formació de plaquetes normals —i aleshores es presenta el risc d’hemorràgies—, com també l’elaboració de glòbuls blancs, amb la facilitat consegüent de patir infeccions. De vegades, la displàsia medul·lar precedeix l’aparició d’una leucèmia aguda.
Hom n’efectua la diagnosi a través de l’anàlisi de sang, en què es pot advertir l’existència de cèl·lules amb anormalitats i d’altres de característiques normals. Tanmateix, però, el mètode de diagnosi més adequat és l’examen de medul·la òssia, on s’observa una cel·luiaritat intensa i la presència de moltes cèl·lules defectuoses.
No hi ha un tractament eficaç de la displàsia medul·lar. D’una banda, cal procedir a transfusions dels elements sanguinis deficitaris, i, de l’altra, s’administren medicaments destinats a estimular l’eritropoesi. Actualment també es considera la possibilitat d’efectuar una trasplantació de medul·la òssia.