Resultats de la cerca

La seva importància s’inicià al s XV, amb Bernat de Žerotína , que serví Jordi I de Bohèmia El seu membre més destacat fou Carles el Gran 1564 — 1636, cap dels protestants moravians, que capitanejà la revolta contra Rodolf II 1608, però s’oposà a la revolució bohèmia del 1618 Afectada per la guerra dels Trenta Anys, la família perdé poder la seva darrera branca s’extingí amb la mort de Carles de Žerotína 1850 — 1935

Més radical que aquest en l’aspecte racial, defensa l’exclusivisme africà Illegalitzat el 1960, desplegà a partir del 1961 una discontínua activitat armada contra el règim blanc des de les seves bases a Zàmbia i a Tanzània Legalitzat el 1990, s’oposà al procés pactista endegat per l’ANC i pel Partit Nacional, però a la fi s’integrà al procés democràtic A les eleccions del 1994 aconseguí només 5 diputats a l’Assemblea Nacional

Ingressà en l’exèrcit de Lluís XVI i fou oficial d’un regiment de dragons Adherit a la Revolució Francesa, fou membre de la Convenció i votà la mort de Lluís XVI de França Destinat al Rosselló, hi féu arrestar els militars suspectes d’oposar-se a la Revolució, però, contràriament al seu collega Milhaud, procurà d’afavorir els presoners i n'indultà alguns secretament Tornà a París 1795, on s’oposà al despotisme de Robespierre i fou executat

Enric VI de França es volgué casar amb ella, però Elisabet I ho impedí Quan Jaume VI d’Escòcia, cosí seu, ja havia cenyit la corona anglesa, Arabella volgué casar-se amb William Seymour després duc de Somerset, fill de lord Beauchamp, antic pretendent al tron anglès, però el rei s’hi oposà malgrat tot, es casaren secretament Empresonats, s'escaparen, però ella fou capturada i empresonada a la Torre de Londres, on embogí i morí

Fill d’un teixidor, estudià a la Universitat d’Oxford, de la qual esdevingué vicecanceller 1600, 1603 i 1605, malgrat les dificultats que li crearen les seves tendències puritanes Fou un dels redactors de la Bíblia anglicana patrocinada per Jaume I d’Anglaterra Defensor de la monarquia hereditària, fou nomenat arquebisbe i primat d’Anglaterra Com a tal, coronà Carles I 1625, però s’oposà a l’absolutisme radical del nou rei i fou destituït pel duc de Buckingham

Estudià les bases jurídiques de les dignitats universitàries, que comentà a De officio Cancellarii 1680 i a Jurisdicción regia y pontificia que tiene el maestrescuelas ~1687, obra escrita amb motiu d’un conflicte que l’oposà al rector de l’estudi general, el 1686 També escriví una Genealogía de la nobilísima casa de los duques de Bournonville 1680, probablement per encàrrec del lloctinent de Catalunya d’aquesta família, Discursos astrológicos y del cometa aparecido en 1668 1688, etc

Participà en la guerra d’independència dels EUA Distingit lluitant a Bèlgica amb Dumouriez 1792, esdevingué general el 1793 Republicà convençut, s’oposà al cop d’estat del 18 de brumari, però Napoleó el designà, tanmateix, mariscal de l’Imperi i cap d’estat major de Josep I Bonaparte La derrota de Vitòria davant Wellington 1813 provocà el seu confinament a França Fou creat comte per Lluís XVI 1816 i fou fet ministre d’afers estrangers 1830

Partidari del federalisme i del liberalisme, s’oposà al general López de Santa Anna i fou desterrat 1853 Participà en la revolució d’Ayutla 1855, fou diputat el 1856 i governador de Jalisco el 1857 Sostingué Juárez contra els conservadors i fou nomenat ministre de guerra i marina 1858 Fou destituït i processat en intentar un compromís per separat amb els rebels Això no obstant, lluità contra els conservadors de Márquez, però fou capturat i executat

Fou primer ministre a Mauritània dins la Communauté Française 1958-60 Esdevingué cap de l’estat en proclamar-se la independència de Mauritània 1960 Elegit president a l’agost del 1961, s’oposà a les reivindicacions marroquines i es proclamà neutralista i panarabista Enderrocat per l’exèrcit el 1978, fou reclòs a domicili El 1979 s’exilià a França, des d’on impulsà el moviment Aliança per a una Mauritània Democràtica Fou condemnat en rebellia per alta traïció 1980

El 1902 viatjà a l’estranger, on conegué Lenin i Plekhanov Militant bolxevic des del 1903, fou membre del comitè del partit a Peterburg 1906 Delegat al congrés de Londres 1907 i membre del comitè central del partit 1908, s’exilià i collaborà amb Lenin a Cracòvia i a Ginebra 1912 Fou un dels organitzadors de l’esquerra de Zimmerwald El 1917 tornà amb Lenin a Rússia Juntament amb Kamenev, amb qui l’uní una gran amistat, s’oposà a Lenin i es manifestà contrari a la insurrecció d’octubre i favorable a l’aliança amb les menxevics i socialrevolucionaris, però les seves tesis foren desestimades…