Resultats de la cerca

Els instruments agrupats sota aquesta denominació consisteixen en un tub més o menys allargat i de formes diverses, que conté una columna d’aire oberta pels dos extrems del tub Es fan sonar aplicant els llavis en un dels extrems, tot impulsant el buf de manera que aquests vibrin amb la pressió de l’aire Aquesta obertura específi ca, anomenada embocadura, sol ser de diàmetre petit i inferior a la de l’extrem oposat, que sovint s’eixampla tot formant el pavelló La vibració dels llavis es transmet a la columna d’aire interior, on s’amplifica i s’enriqueix amb els diferents harmònics…

En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna, instrument de vent pròpiament dit, del grup de les trompetes naturals o de les trompetes cromàtiques Consisteix en un tub obert, llarg i cònic, en la seva forma més característica corbat i enroscat circularment diverses vegades, o bé plegat damunt d’ell mateix, que acaba en un pavelló El nom trompa deriva del mot grec strombós , que significa cargol marí El nom alternatiu corn emprat com a única opció en italià - corno -, francès - cor - o anglès - horn - vegeu corn deriva del llatí cornu , que significa banya Aquesta doble …

Situació de l’orella Hom considera que l’ orella és un òrgan doble perquè n’hi ha dues de formades per estructures similars, situades simètricament a ambdues bandes del cap Cada orella es troba situada a la part lateral del crani, als costats del rostre Les diverses estructures de l’orella s’organitzen en tres parts ben diferenciades Així, hom hi diferencia tres sectors l’orella externa, l’orella mitjana i l’orella interna Des de l’exterior només es pot veure una part reduïda de les estructures que componen l’orella externa el pavelló auricular i l’entrada del conducte auditiu extern La resta…

Quatre anys després, aconseguí reunir uns 7 000 títols i es regia per un consell assessor format per JM Bricall, I Molas, J Termes i J Fontana S’especialitzà sobretot en la documentació referent a l’etapa republicana i a la guerra civil, tot i que inclogué altres fons documentals com la collecció de l’antiga Casa d’Amèrica de Barcelona Després de la mort del seu promotor, el 1994 quan posseïa més de 60 000 volums i importants colleccions documentals, passà a mans públiques per mitjà d’un conveni amb l’Ajuntament i la Universitat de Barcelona Aleshores, juntament amb el fons del Centre d’…

En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de llengüeta senzilla tipus clarinet doble La forma castellana albogue antigament s’utilitzava per a identificar diferents instruments musicals aeròfons, de llengüeta doble o senzilla, o fins i tot amb bisell Probablement la forma més comuna era una variant de la xeremia Al País Basc, l’ alboka és un instrument del tipus clarinet doble -sovint idioglota-, fet de canya i amb dos pavellons, generalment de banya, als extrems i amb un suport de fusta o agafador Els dos tubs acostumen a tenir cinc i tres forats digitals respectivament El pavelló…

Creat l’any 1998 a partir d’unes installacions anteriors, és gestionat per una societat integrada per tres entitats gestores el Centre Excursionista de Catalunya, la Fundació Claror i la Universitat Ramon Llull Les seves installacions disposen de tres piscines, sala de fitnes, sala d’aeròbic amb bicicleta, tres sales d’activitats dirigides, quatre pistes de tennis de gespa artificial, dues pistes de pàdel, camp de futbol de gespa artificial, pista d’atletisme no homologada, pista de futbol sala, camp de futbol 7, pista de bàsquet, pista poliesportiva de gespa, rocòdrom, boulder i …

Fundat el 1989, fou impulsat per Joan Soler i Miquel Monreal Participa en competicions d’àmbit català i estatal i alguns dels seus membres guanyaren el Campionat d’Espanya en categories sènior Entre ells destaca Luis Bernardo Martínez López, també olímpic a Barcelona 1992 i entrenador del CAR de Sant Cugat Francisco Javier Iglesias Serna, olímpic en tres ocasions, diploma olímpic a Barcelona 1992, seleccionador estatal sènior de lluita lliure olímpica i director tècnic de la Federació Catalana de Lluita Francisco Barcía Rodríguez, olímpic a Seül 1988 i a Barcelona 1992 i seleccionador estatal…

Fundat a la dècada de 1970, fou impulsat per Jaume Miró Montoliu Club referent en la formació de gimnastes, els primers que destacaren en l’àmbit estatal i internacional foren Aurora Morata i Josefina Gomáriz Al final dels anys setanta Jaume Miró i algunes de les esportistes més rellevants abandonaren el club, però aquest fet no implicà una decaiguda de l’activitat Montserrat Ubia i Cèlia Hernández en prengueren les regnes i aconseguiren un Campionat d’Espanya de clubs i una dotzena de títols individuals estatals en diverses categories Algunes de les seves gimnastes participaren en uns Jocs…

Fundat el 1957, entre els seus impulsors destacà el periodista esportiu Justo Conde, que entrenà l’equip durant unes quantes temporades Pujà tres categories consecutives i debutà a la segona Lliga estatal, Trofeu Gonzalo Aguirre El 1960 creà un segon equip, el filial Club Bàsquet Suburense L’any 1961 disputà un partit contra el Real Madrid per inaugurar el seu terreny de joc Per problemes administratius desaparegué, però anys després retornà amb el nom Club Bàsquet Patronat Sitges A l’inici dels anys vuitanta prengué el nom de Casino Prado El 1982 recuperà el nom original, poc després creà l’…

Fundat el 1949, nasqué com a secció de bàsquet de la Joventut d’Acció Catòlica de Navàs El seu primer nom fou Bàsquet Acció Catòlica BAC Navàs La temporada 1962-63 guanyà el Campionat de Catalunya i, després d’una fase d’ascens, pujà a la segona divisió estatal Trofeu Gonzalo Aguirre, on jugà la temporada 1963-64 Posteriorment tornà a divisions territorials La temporada 1976-77 assolí la tercera divisió, on es mantingué diverses temporades El 1986 inaugurà la pista coberta i el 1997, el pavelló municipal La temporada 1990-91 jugà en categories d’àmbit estatal Destacà el pas de…