Resultats de la cerca
Es mostren 444 resultats
Héitor Villa-Lobos
Música
Compositor i violoncel·lista brasiler.
Vida Estudià teoria, piano, violoncel i clarinet amb el seu pare, Raúl, fins que aquest morí 1899 Llavors continuà els seus estudis amb B Niederberger i el 1907 ingressà a l’Institut Nacional de Música de Rio, on fou alumne de F Braga A partir del 1905 començà a recopilar cançons del nord del país, tasca que desenvolupà fins el 1912 Impressionat pel folklore brasiler, utilitzà el material obtingut per a les seves composicions Les primeres obres, però, estigueren influïdes per R Wagner, G Puccini, C Franck i, en general, pels compositors romàntics i impressionistes Es presentà oficialment com…
Mario Castelnuovo-Tedesco
Música
Compositor italià.
Vida Es formà al Conservatori de Florència, on estudià piano amb E Del Valle de Paz i fou deixeble de composició d’I Pizzetti, i ben aviat obtingué importants guardons Amb la composició de la peça per a piano Questo fu il carro della morte 1913 es revelà com un compositor d’expressió intensa Fins a l’inici de la Segona Guerra Mundial es guanyà la vida com a compositor i pianista a la seva ciutat natal en aquesta època rebé la influència de Pizzetti i M Ravel Els 33 Shakespeare songs 1921-25 demostraren ja que era un compositor atrevit s’hi troben elements molt…
Julieta Serrano i Romero

Julieta Serrano i Romero
RTVE
Cinematografia
Teatre
Actriu.
De família d’actors, de molt jove s’inicià en el teatre amateur en una penya del Club Natació Montjuïc fent la Doña Inés de Don Juan Tenorio Feu teatre de cambra i ràdio, i participà en les sessions infantils del Teatre Romea al costat de Núria Espert Fou descoberta per José Luis Alonso, que la contractà per a fer una gira d’un any en què representaren principalment La rosa tatuada , de Tennessee Williams 1957 Amb Miguel Narros inicià el seu període teatral a Madrid, on ha centrat la seva activitat, compaginant cinema i teatre Als escenaris actuà en companyies diverses, entre les quals hi…
,
Joan Mañé i Flaquer
Joan Mañé i Flaquer
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Periodisme
Periodista i escriptor.
Vida i obra Fill d’un comerciant en gra d’idees liberals, fou membre de la milícia nacional de Tarragona A vint anys es traslladà a Barcelona, on collaborà en la revista El Genio , defensora del romanticisme liberal, i a la satírica El Ángel Exterminador , promogudes per Víctor Balaguer, amb el qual collaborà a Pensil del bello sexo 1845 També collaborà amb altres capçaleres, i també dirigí La Lira Española Després d’una ràpida evolució cap al conservadorisme, escriví a La Discusión 1847 de Pau Piferrer, el qual substituí com a professor de retòrica a l’Institut de Barcelona i al Collegi…
,
Raül Romeva i Rueda

Raül Romeva i Rueda
© Iniciativa.cat
Política
Polític.
Llicenciat en ciències econòmiques 1994 i doctor en relacions internacionals per la Universitat Autònoma de Barcelona 2002, on ha estat professor d’aquesta matèria 1994-95 i 1996-2002 Investigador sobre pau i desarmament al Centre UNESCO per a Catalunya 1994-98 i coordinador de campanyes de desarmament i prevenció de conflictes armats a Intermón-Oxfam 1998-99, d’octubre del 1995 fins a l’agost del 1996 fou l’ajudant principal del representant de la UNESCO a Bòsnia i Hercegovina i responsable del programa educatiu i de promoció del programa de Cultura de Pau d’aquest organisme, i hi fou també…
aimara
Lingüística i sociolingüística
Família de llengües indígenes de l’Amèrica del sud, que avui són parlades al territori de Bolívia (departaments de La Paz i d’Oruro) i en algunes zones del Perú (departaments de Puno i de Lima).
De la conquesta ençà, aquesta família de llengües ha retrocedit molt i no tan sols enfront del castellà, sinó també enfront del quítxua, afavorit pels missioners espanyols després d’haver-ho estat per l’imperi inca Tanmateix, és encara, amb el quítxua i el guaraní, una de les grans famílies de llengües índies sud-americanes
Joan Estelrich i Artigues

Joan Estelrich
© Fototeca.cat
Història
Literatura
Política
Escriptor i polític.
Vida i obra De família tradicionalista, cursà els primers estudis a Maó, on fundà les revistes Cruz y Espada i Gaceta de Menorca 1912 i collaborà també amb Joan March El 1914 s’installà a Palma, on collaborà en La Aurora i La Vanguardia Balear El 1917 fundà el periòdic La Veu de Mallorca , òrgan del Centre Regionalista de Mallorca en el qual militava, i des d’on propugnà un mallorquinisme catalanista com a única alternativa per a una illa provinciana i castellanitzada Poc després, establert a Barcelona, estudià filosofia i lletres i collaborà en La Veu de Catalunya S’afilià a les Joventuts…
, ,
Montserrat Carulla i Ventura

Montserrat Carulla i Ventura
© Teatre Nacional de Catalunya / David Ruano
Teatre
Actriu.
Estigué casada durant setze anys amb l’actor Felip Peña , amb el qual tingué un fill i tres filles, dos dels quals s’han dedicat també al món de l’espectacle l’actriu Vicky Peña i el director, actor, doblador i adaptador Roger Peña Cursà història de l’art a la Universitat de Barcelona 1970-76 Als deu anys debutà en una emissió radiofònica benèfica a Ràdio Barcelona Provinent del teatre amateur , completà la seva formació amb cursos a l’Institut del Teatre de Barcelona al final dels anys quaranta Però no fou fins el 1959 que començà a treballar en el teatre professional amb Soparem a casa, de…
,
Sant Medir de Cartellà (Sant Gregori)
Art romànic
Situació Sant Medir de Cartellà Vista aèria de l’antiga església romànica de Sant Medir, a l’origen monestir benedictí, amb el nou convent-monestir de monges cistercenques de Santa Maria de Cadins TAVISA L’església de Sant Medir és l’actual emplaçament de la comunitat de monges de Santa Maria de Cadins, situat a uns 2 km de Cartellà Mapa L38-12295 Situació 31TDG814530 JAA Història En aquest poble, vers l’any 820, tingué lloc la fundació del primitiu monestir d’Amer, sota l’advocació de “ Santi Hemeterii sanctique Genesii ” L’any 832, el seu abat Deodat es dirigí a Lluís el Piadós, i n’…
ferrocarril transandí
Transports
Nom donat als ferrocarrils que, travessant els Andes i formant una xarxa amb quatre línies principals, uneixen Buenos Aires (Argentina) amb Valparaíso (Xile), La Paz (Bolívia) amb Buenos Aires (Argentina), Salta (Argentina) amb Antofagasta (Xile) i Zapala (Argentina) amb Lebu (Xile).
La primera d’aquestes línies fèrries, la que comunica Buenos Aires amb Valparaíso, de 1 423 km de longitud, entrà en servei l’any 1910
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina