Sant Medir de Cartellà (Sant Gregori)

Situació

Sant Medir de Cartellà Vista aèria de l’antiga església romànica de Sant Medir, a l’origen monestir benedictí, amb el nou convent-monestir de monges cistercenques de Santa Maria de Cadins.

TAVISA

L’església de Sant Medir és l’actual emplaçament de la comunitat de monges de Santa Maria de Cadins, situat a uns 2 km de Cartellà.

Mapa: L38-12(295). Situació: 31TDG814530. (JAA)

Història

En aquest poble, vers l’any 820, tingué lloc la fundació del primitiu monestir d’Amer, sota l’advocació de “Santi Hemeterii sanctique Genesii”. L’any 832, el seu abat Deodat es dirigí a Lluís el Piadós, i n’obtingué un diploma de confirmació de béns, que foren novament confirmats els anys 844, 860, 890 i 922. Entre aquests béns hi havia les cel·les de Santa Maria d’Amer, Sant Andreu del Terri, Colomers i una bona part de Santa Maria de Càrcer, prop de l’Estartit. A partir de l’any 922 ja no apareixen més notícies d’aquest monestir. Segons que sembla, entre els anys 935 i 940, els seus monjos es traslladaren a Amer, on el 949 era consagrada la nova església monacal de Santa Maria, acabada de construir. L’església de Sant Medir passà a ésser simple parroquial, i fou refeta en època romànica i també al segle XVIII, en què hom l’amplià amb dues naus laterals.

L’edifici era del patronat del monestir d’Amer i en tenia cura el monjo sagristà d’aquest monestir.

La vella parròquia de Sant Medir, que tingué origen en un monestir, és avui dia la seu de la comunitat cistercenca més antiga de Catalunya i una de les més antigues de l’estat. Va iniciar-se al monestir de Valldemaria, a Maçanet de la Selva, entorn el 1155, i es va traslladar al de Sant Feliu de Cadins, a Cabanes d’Empordà (Alt Empordà) el 1169. L’any 1492, les monges passaren a residir a Santa Susanna del Mercadal fins que el 1936 fou destruït el convent. L’any 1944, la comunitat es va instal·lar a Salt, prop de Girona, lloc que va abandonar el 1980 per traslladar-se a Sant Medir, en cerca de la pau i la solitud característica de l’esperit cistercenc.

La comunitat, formada per una vintena de religioses, va construir un nou convent entre l’antiga església i la rectoria, que ha estat convertida en una casa d’acolliment.

En donem aquí l’abaciologi, cedit per l’abadessa M. Dolors Barcons, segons els estudis de M. Àngels Adroher, que fins ara havia romàs inèdit. (ASA-APF)

Abaciologi de Santa Maria de Cadins

Ermessenda 1169
Vulsulina 1210
Berenguera 1251
Cerdana 1261
Ramona 1271-1275
Agnès de Cald 1276
Raimunda de Botenac 1293-1300
Saura de Cartellà 1300-1303
Mabilia de Cortsaví 1304-1310
Marquesa de Rocabertí 1314-1326
Gueralda d’Espasens 1331-1339
Garcenda Sarracena 1341-1356
Slbil·la de Vilagut (o Montagut?) 1383-1388
Francesca d’Espasens 1403
Hugueta de Canadal 1406
Alieta de Biure 1425-1427
Gueralda de Canadal 1435-1439
Eleonor Sa Roca 1464-1473
Isabel de Margarit 1473
Violant de Biure 1501
Margarida Sampsona 1544
Àngela Sampsona 1571
Isabel Sunyera 1601
Paula Sunyera 1611
Magdalena Barutell 1643-1665
Guiomar Ferrer de Girona 1665-1670
Anna de Vilanova i del Paz 1670-1674
Isabel de Riambau i de Sullà 1675-1681
Jacinta de Riquer i de Fayà 1681-1705
Maria Samsó 1705-1716
Joana Barutell i Erill 1716-1720
Maria Prior i Borrell 1721-1747
Dionisa de Pujol i Portas 1747-1748
Gerònima de Colomer i de Cruïlles 1748-1762
Marianna de Ciurana i Fontdevila 1762-1790
Maria Rosa Caramany i Fontdevila 1791-1810
Maria Clara Quintana 1816-1830
Maria Lluïsa Garrigolas i Mayrés 1830-1856
Maria Bernarda Callis i Pinsach 1856-1878
Maria Esperança Segoví i Canals de Reus 1879-1894
Narcisa Ros del Torrent i Rovirola de Juià 1894-1908
Maria Josepa Tenas i Hostech 1909-1942
Maria Bernarda Thió i Rodés 1942-1966
Dolors Barcons i Vilà 1966-

Església

L’església actual és un edifici d’època barroca, amb un notable campanar que inclou el cos de l’església original, d’una nau coberta amb volta de canó, i capçada a llevant per un absis semicircular, que ha estat totalment transformada per l’afegitó de les naus laterals, el campanar i les capelles.

La part més vistent de l’església romànica és la part externa de l’absis, amb una finestra de doble esqueixada, un aparell de petits carreus, i decorat amb el motiu d’arcuacions llombardes, seguint una sèrie de dues entre lesenes, dins els modes de les formes llombardes de l’arquitectura del segle XI. (JAA)

Lipsanoteca

Procedent de l’església de Sant Medir, el Museu d’Art de Girona conserva una lipsanoteca de fusta quadrangular i tallada en un sol bloc. No presenta cap ornamentació ni incisió.

A fi de poder introduir les relíquies es féu un orifici cilíndric a la part alta que fou cobert amb una tapa circular de costats esbiaixats per tal de facilitar-ne l’encast a l’obertura.

L’estat de conservació és molt bo. Al seu interior encara hi ha relíquies.

Aquest tipus d’objectes pertanyien a esglésies de pocs recursos. El caràcter funcional d’aquestes lipsanoteques respon al fet que eren guardades només dins el reconditori de l’altar. Hom pot situar aquesta peça al segle XII, probablement cap a la seva fi. (JVV)

Bibliografia

  • Abadal, 1926-50, pàg. 9.
  • Pladevall, 1968, pàg. 65.
  • Calzada, 1986; GEG, vol. 13, pàg. 275.