Situació
TAVISA
L’església de Sant Medir és l’actual emplaçament de la comunitat de monges de Santa Maria de Cadins, situat a uns 2 km de Cartellà.
Mapa: L38-12(295). Situació: 31TDG814530. (JAA)
Història
En aquest poble, vers l’any 820, tingué lloc la fundació del primitiu monestir d’Amer, sota l’advocació de “Santi Hemeterii sanctique Genesii”. L’any 832, el seu abat Deodat es dirigí a Lluís el Piadós, i n’obtingué un diploma de confirmació de béns, que foren novament confirmats els anys 844, 860, 890 i 922. Entre aquests béns hi havia les cel·les de Santa Maria d’Amer, Sant Andreu del Terri, Colomers i una bona part de Santa Maria de Càrcer, prop de l’Estartit. A partir de l’any 922 ja no apareixen més notícies d’aquest monestir. Segons que sembla, entre els anys 935 i 940, els seus monjos es traslladaren a Amer, on el 949 era consagrada la nova església monacal de Santa Maria, acabada de construir. L’església de Sant Medir passà a ésser simple parroquial, i fou refeta en època romànica i també al segle XVIII, en què hom l’amplià amb dues naus laterals.
L’edifici era del patronat del monestir d’Amer i en tenia cura el monjo sagristà d’aquest monestir.
La vella parròquia de Sant Medir, que tingué origen en un monestir, és avui dia la seu de la comunitat cistercenca més antiga de Catalunya i una de les més antigues de l’estat. Va iniciar-se al monestir de Valldemaria, a Maçanet de la Selva, entorn el 1155, i es va traslladar al de Sant Feliu de Cadins, a Cabanes d’Empordà (Alt Empordà) el 1169. L’any 1492, les monges passaren a residir a Santa Susanna del Mercadal fins que el 1936 fou destruït el convent. L’any 1944, la comunitat es va instal·lar a Salt, prop de Girona, lloc que va abandonar el 1980 per traslladar-se a Sant Medir, en cerca de la pau i la solitud característica de l’esperit cistercenc.
La comunitat, formada per una vintena de religioses, va construir un nou convent entre l’antiga església i la rectoria, que ha estat convertida en una casa d’acolliment.
En donem aquí l’abaciologi, cedit per l’abadessa M. Dolors Barcons, segons els estudis de M. Àngels Adroher, que fins ara havia romàs inèdit. (ASA-APF)
Abaciologi de Santa Maria de Cadins
Ermessenda | 1169 |
Vulsulina | 1210 |
Berenguera | 1251 |
Cerdana | 1261 |
Ramona | 1271-1275 |
Agnès de Cald | 1276 |
Raimunda de Botenac | 1293-1300 |
Saura de Cartellà | 1300-1303 |
Mabilia de Cortsaví | 1304-1310 |
Marquesa de Rocabertí | 1314-1326 |
Gueralda d’Espasens | 1331-1339 |
Garcenda Sarracena | 1341-1356 |
Slbil·la de Vilagut (o Montagut?) | 1383-1388 |
Francesca d’Espasens | 1403 |
Hugueta de Canadal | 1406 |
Alieta de Biure | 1425-1427 |
Gueralda de Canadal | 1435-1439 |
Eleonor Sa Roca | 1464-1473 |
Isabel de Margarit | 1473 |
Violant de Biure | 1501 |
Margarida Sampsona | 1544 |
Àngela Sampsona | 1571 |
Isabel Sunyera | 1601 |
Paula Sunyera | 1611 |
Magdalena Barutell | 1643-1665 |
Guiomar Ferrer de Girona | 1665-1670 |
Anna de Vilanova i del Paz | 1670-1674 |
Isabel de Riambau i de Sullà | 1675-1681 |
Jacinta de Riquer i de Fayà | 1681-1705 |
Maria Samsó | 1705-1716 |
Joana Barutell i Erill | 1716-1720 |
Maria Prior i Borrell | 1721-1747 |
Dionisa de Pujol i Portas | 1747-1748 |
Gerònima de Colomer i de Cruïlles | 1748-1762 |
Marianna de Ciurana i Fontdevila | 1762-1790 |
Maria Rosa Caramany i Fontdevila | 1791-1810 |
Maria Clara Quintana | 1816-1830 |
Maria Lluïsa Garrigolas i Mayrés | 1830-1856 |
Maria Bernarda Callis i Pinsach | 1856-1878 |
Maria Esperança Segoví i Canals de Reus | 1879-1894 |
Narcisa Ros del Torrent i Rovirola de Juià | 1894-1908 |
Maria Josepa Tenas i Hostech | 1909-1942 |
Maria Bernarda Thió i Rodés | 1942-1966 |
Dolors Barcons i Vilà | 1966- |
Església
L’església actual és un edifici d’època barroca, amb un notable campanar que inclou el cos de l’església original, d’una nau coberta amb volta de canó, i capçada a llevant per un absis semicircular, que ha estat totalment transformada per l’afegitó de les naus laterals, el campanar i les capelles.
La part més vistent de l’església romànica és la part externa de l’absis, amb una finestra de doble esqueixada, un aparell de petits carreus, i decorat amb el motiu d’arcuacions llombardes, seguint una sèrie de dues entre lesenes, dins els modes de les formes llombardes de l’arquitectura del segle XI. (JAA)
Lipsanoteca
Procedent de l’església de Sant Medir, el Museu d’Art de Girona conserva una lipsanoteca de fusta quadrangular i tallada en un sol bloc. No presenta cap ornamentació ni incisió.
A fi de poder introduir les relíquies es féu un orifici cilíndric a la part alta que fou cobert amb una tapa circular de costats esbiaixats per tal de facilitar-ne l’encast a l’obertura.
L’estat de conservació és molt bo. Al seu interior encara hi ha relíquies.
Aquest tipus d’objectes pertanyien a esglésies de pocs recursos. El caràcter funcional d’aquestes lipsanoteques respon al fet que eren guardades només dins el reconditori de l’altar. Hom pot situar aquesta peça al segle XII, probablement cap a la seva fi. (JVV)
Bibliografia
- Abadal, 1926-50, pàg. 9.
- Pladevall, 1968, pàg. 65.
- Calzada, 1986; GEG, vol. 13, pàg. 275.