Resultats de la cerca
Es mostren 3077 resultats
Albert II de Mònaco

Albert II de Mònaco
© Palais de S.A.S. Le Prince de Monaco
Política
Príncep de Mònaco.
Únic fill baró del príncep Rainier III de Mònaco i de la princesa Grace Kelly de soltera Grace Kelly, estudià a l’Amherst College de Massachusetts 1977-81, on es graduà en ciències polítiques Al març del 2005 assumí el títol de regent a causa de la deteriorada salut del seu pare, que morí el mes següent Fou entronitzat al juliol Al juny de 2011 es casà amb la nedadora olímpica sud-africana Charlene Wittstock, la qual esdevingué Princesa de Mònaco
Garcia I d’Aragó
Història
Comte d’Aragó (~820 - 833).
Fill de Galí Belascotenes Casat amb Matrona, filla del comte Asnar I d’Aragó, problemes familiars o discrepàncies polítiques amb el seu sogre, francòfil, el portaren a repudiar la seva muller, a tornar-se a casar amb una filla d’Ènnec I de Pamplona, i a expulsar Asnar I del comtat amb l’ajut del seu nou sogre i dels Banū Qasī ~820 Més tard derrotà una expedició francesa tramesa per Lluís el Piadós 823 Segurament el succeí el seu fill Galí I
Saint Lucia 2017
Estat
La situació econòmica va continuar molt complicada i les previsions de tancament de l’any van augurar una caiguda del PIB al voltant de l’1% A principis d’any, el primer ministre, Allen Chastanet, ja va anunciar que l’economia tenia problemes i que caldria aplicar polítiques de control de la despesa pública, com per exemple la congelació dels salaris públics En l’àmbit polític tampoc va avançar l’intent d’establir una comissió legislativa per reformar la Constitució
qüestió social
Cristianisme
Expressió amb què, en l’àmbit catòlic de la darreria del segle XIX i primera meitat del segle XX, hom solia referir-se al conjunt de problemes socials —injustícia del repartiment de les riqueses, situació degradada del proletariat, responsabilitat dels creients en la superació de les diferències de classe, etc.— la consciència dels quals havia estat desvetllada pel marxisme i que l’Església —que rebutjava aquest per principi— feu específicament seva per tal de corregir actituds seves anteriors i, alhora, evitar els que considerava extrems socialistes.
Amb el nou tarannà inaugurat pel concili II del Vaticà —autonomia de l’àmbit secular, responsabilitat dels creients en llurs opcions polítiques, etc—, l’esperit d’arrel posttridentina, que inspirava el planejament de la qüestió social tipificable en les encícliques que, sobre això, promulgaren diversos papes, des de Lleó XIII fins a Pius XII, restà radicalment superat, bé que sovint es manifesta encara en proclames i preses de posició tant de jerarquies locals com de grups tradicionals de catòlics dels indrets més diversos
pla urbanístic
Urbanisme
Ordenació sistemàtica, total o parcial, d’una ciutat o d’un nucli o conjunt de nuclis urbans, en previsió i amb programació del seu creixement futur.
Bé que el nom és recent, el contingut i les finalitats dels plans urbanístics responen a institucions antiquíssimes cada cop que, no pas espontàniament, sinó per raons demogràfiques, polítiques o militars, era establerta o transformada una ciutat, una zona o un nucli urbans, hi era aplicat, si més no embrionàriament, un pla urbanístic La gran extensió i complexitat de les ciutats i els nuclis urbans contemporanis fa que hom hagi de planificar a escala més àmplia, i així hom parla de plans metropolitans, comarcals, etc
pòster

Botiga de venda de pòsters
The Vintage Poster
Disseny i arts gràfiques
Cartell de contingut primordialment decoratiu.
Com a manifestació de la cultura moderna, els pòsters tenen un valor artístic que ultrapassa llur significació El joc de formes i colors, més que el de paraules i imatges, hi exerceix una funció prioritària Els moviments sorgits de l’anomenada contracultura han prodigat llurs versions musicals, artístiques, polítiques, etc, dins una funció més decorativa que propagandística Generalment més artesà en la seva realització que el cartell, és entès com un ambientador visual dels espais públics i privats Per això és considerat també un mass-media més
secret messiànic
Bíblia
Expressió amb què hom designa l’actitud que, segons l’evangeli de Marc, mantingué Jesús de Natzaret quant a l’aplicació pública del títol de Messies a la seva persona.
L’ordre de Jesús als seus deixebles que no diguessin a ningú que ell era el Messies ha estat interpretada molt diversament hom hi veu expressat el desig d’evitar les connotacions polítiques amb què el messianisme era entès pels contemporanis de Jesús o bé l’exigència d’una acceptació incondicional de la persona de Jesús com a condició prèvia a qualsevol aplicació d’aquell títol veterotestamentari Tanmateix, la pregunta pel sentit que pot tenir secret messiànic resta, exegèticament parlant, com a qüestió oberta
Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat
Associació de municipis creada al juliol del 1997 pels 118 municipis signants de la Declaració de Manresa.
Vuit anys més tard, en l’assemblea celebrada el 12 de maig de 2005, els socis renovaren els compromisos de sostenibilitat de la Xarxa amb l’anomenada Declaració de Vilafranca En l’actualitat hi ha associades més de 220 entitats locals, que representen el 80% de la població total de Catalunya Entre els objectius principals dels municipis associats hi ha impulsar polítiques locals encaminades cap a un model de desenvolupament sostenible, potenciar el desenvolupament de les Agendes 21 Locals i definir metodologies per a implantar-les
Warenne
Família anglesa d’origen normand.
William de Warenne — 1089 arribà a Anglaterra el 1066 amb Guillem el Conqueridor, i fou el primer comte de Surrey Els seus successors, William de Warenne 1071 — 1138, segon comte de Surrey, i William de Warenne — 1148, tercer comte de Surrey, participaren activament en les lluites polítiques de llur temps Un altre membre de la família, John de Warenne 1231 — 1304, lluità al servei d’Eduard I a Galles i fou lloctinent a Escòcia La família s’extingí amb la mort de John de Warenne 1286 — 1347
Giovanni Pindemonte
Literatura italiana
Poeta italià, germà d’Ippolito Pindemonte.
Visqué una vida aventurera i s’adherí a les idees revolucionàries franceses Caiguda la república veneciana, tornà a Itàlia, d’on hagué de fugir davant la invasió austrorussa Havent tornat a Milà, fou membre del cos legislatiu de la república italiana 1802 Escriví rimes polítiques i patriòtiques, com Le ombre napolitane , evocació dels màrtirs del 1799 Excellí, però, com a autor tràgic amb obres d’esquema influït per Alfieri, amb alguns ecos shakespearians Mastino I della Scala, I coloni di Candia, Agripina, Ginevra di Scozia , etc
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina