Resultats de la cerca

S’inicià el 1946 amb La maison sous la mer de Henri Calef Destacà a Les amants de Vérone  1948, de Jacques Prévert i A Cayatte Més tard protagonitzà, entre d’altres,  Montparnasse 19 1957, de Jacques Becker  La dolce vita 1959 i 8 1 / 2   1962, de Federico Fellini  Lola 1960, de Jacques Demy  Un homme et une femme 1966, Globus d’Or a la millor actriu dramàtica i premi BAFTA a la millor actriu i les seqüeles  Un homme et une femme vingt ans déjà 1985 i Les plus belles années d’une vie 2019, de Claude Lelouch Un soir, un train 1968, d’André Delvaux  Justine 1969, de…

Fou fundat el 1928 sota la presidència de Josep Fabregat, i, entre els membres fundadors, hi havia el porter del Futbol Club Barcelona Ramon Llorens Fins a la Guerra Civil participà de manera alternativa en el Campionat de Catalunya de tercera categoria i en l’ amateur Després milità a categoria territorial fins que la temporada 1953-54 pujà a tercera divisió, on es mantingué sis temporades 1954-60 En l’edició 1957-58 aconseguí el millor èxit de la seva història en proclamar-se campió de grup i disputà la promoció d’ascens a segona i guanyar també la primera edició del Trofeu Moscardó Jugà…

Practicà diversos esports fou porter de futbol a l’Universitari es proclamà campió d’Espanya de rugbi i de Catalunya de salts de trampolí amb el Club Natació Barcelona, i en rem disputà la prova de vuit amb timoner als Jocs Olímpics de París 1924 amb el Reial Club Marítim de Barcelona Començà la trajectòria professional com a redactor de la Gaceta Sportiva 1922, Sports 1923, Aire Libre 1923, Diari de Barcelona i Mundo Deportivo 1924-36 Després de la Guerra Civil Espanyola continuà collaborant en els dos darrers diaris fins a la mort, el segon dels quals arribà a dirigir 1940-67…

Jugà amb el Girona HC i el GEiEG Amb el Girona guanyà dos Campionats de Catalunya 1941, 1942 i amb el GEiEG fou subcampió d’Espanya 1947 Després de retirar-se fou entrenador del GEiEG i, posteriorment, president 1966-74

Membre del Valldemia de Mataró en la seva joventut Durant els anys cinquanta fou president de la secció d’hoquei patins del RCD Espanyol i el 1960 entrà a la junta directiva de la Federació Catalana de Patinatge com a vicepresident, i el 1965 en fou elegit president També fou delegat de la selecció espanyola absoluta, membre de la junta directiva de la Federació Espanyola de Patinatge i vicepresident d’aquest mateix organisme el 1971 després de dimitir com a president de la Federació Catalana

Jugà al CE Noia, el Sant Josep i la SD Noia de Sant Sadurní Com a entrenador, dirigí l’hoquei de base del Noia en dues etapes 1971-86, 1990-94, el primer equip sènior femení 1983 i puntualment, el primer equip, i l’Igualada HC 1986-91 També entrenà el Vilanova i el Calafell, on es va retirà quan entrenava l’equip femení Fou president i directiu del CE Noia i un dels creadors del Torneig de l’Amistat, un dels més importants de l’hoquei de base de Catalunya Publicà  Una vida de patins, sticks i molta passió, 48 temporades d’entrenador d’hoquei patins  2018

El 1958 jugà a l’Universitari i el 1959, amb dinou anys, arribà al FC Barcelona Romangué al club blaugrana deu temporades, en les quals guanyà un Campionat de Catalunya 1960 i una Copa d’Espanya 1963 També jugà puntualment al CP Vilanova i al CP Vic i amb les seleccions espanyoles júnior, amb les quals guanyà el Campionat d’Europa 1956, i l’absoluta, amb la qual guanyà la Copa de les Nacions 1964 Fou directiu de la secció d’hoquei patins del Barça 1979-89

Procedent de l’Arrate, milità a les files del Club Balonmano Granollers 1974-76, club amb el qual obtingué el primer títol continental de l’entitat, la Recopa d’Europa 1976 Milità a l’Atlético de Madrid 1977-79 i després fitxà pel Futbol Club Barcelona 1979-84 En l’etapa blaugrana obtingué dues Lligues 1980, 1982 Fou 85 vegades internacional amb la selecció espanyola i participà en els Jocs Olímpics de Moscou 1980

Jugà al Magnetos 1965-67, etapa en la qual fou campió d’Europa júnior amb la selecció espanyola 1966, al Club d’Esports Vendrell 1967-69, al Reial Club Deportiu Espanyol 1969-71, al Cerdanyola Club d’Hoquei 1971-75, al Club Patí Vilanova 1975-77, amb el qual guanyà la Copa del Rei 1976, i al Futbol Club Barcelona 1977-83, on es retirà Amb el Barça assolí vint títols sis Copes d’Europa consecutives 1978-83, tres Supercopes d’Europa 1981, 1982, 1983, una Copa Intercontinental 1983, dues Copes de les Nacions de Montreux 1978, 1980, cinc Lligues 1978-82 i tres Copes del Rei 1978, 1979, 1981 Amb…

Es formà a Piera, on anà a viure als dos anys A divuit anys debutà a la màxima categoria amb el Club Esportiu Laietà Després jugà, gairebé sempre a la divisió d’honor, amb l’Igualada Hoquei Club, el Club Tennis Barcino, el Reial Club Deportiu Espanyol, el Club Hoquei Caldes –al qual també entrenà i amb el qual es proclamà campió de primera divisió–, el Club Patí Calafell, l’Sfèric de Terrassa en dues etapes, el Cerdanyola Club d’Hoquei i el Club Hoquei Santa Perpètua Ja retirat, presidí el comitè d’hoquei de la Federació Espanyola de Patinatge al començament dels anys vuitanta i a mitjan anys…