Resultats de la cerca
Es mostren 2398 resultats
Jorge Inglés
Pintura
Pintor d’origen britànic o flamenc, actiu a Castella a la segona meitat del sXV.
Introduí a Castella l’estil goticoflamenc Són obres seves el Retaule de la Mare de Déu de Villasandino , el Retaule de Sant Jeroni de la Mejorada Museo Provincial, Valladolid i el Retaule de la Mare de Déu de l’església de l’Hospital de Buitrago coll de l’Infantado, amb els retrats del marquès de Santillana i la seva muller com a donants
Heliodor Guillén i Piedemonti
Pintura
Pintor, deixeble d’Aurelià Ibarra, de Llorenç Casanova i —a Madrid— de Casto Plasencia.
Molt considerat a Alacant, hi ocupà càrrecs professionals i honorífics i participà en la decoració del Casino Autor d’obres d’un gran format i de temes truculents Sols, diputació provincial El nàufrag, Casino El pescador de perles, fet com a pensionat a Itàlia, féu moltes obres de gènere, bells paisatges d’Alacant, racons de sagristies, claustres i temples, etc
Julián Martínez Ricart
Història del dret
Polític.
Doctor en dret 1839, s’afilià al partit progressista, fou capità de la milícia nacional, alcalde de Sogorb 1854, diputat provincial i, durant la Revolució de Setembre del 1868, president de la junta revolucionària de la ciutat Després fou diputat a les corts constituents del 1869, on votà Amadeu de Savoia, i fiscal del tribunal suprem fins a la Restauració
Francesc Martí
Cristianisme
Teòleg.
Carmelità del convent de Barcelona, professà teologia a París ~1380 El 1400 era definidor de l’orde i provincial de Catalunya Exposà per escrit al rei de Catalunya-Aragó el seu parer sobre el millor camí per a acabar el cisma Escriví, en defensa de la Immaculada, De Conceptione Mariae semper Virginis i un Compendium antiquitarum in honorem ordinis sui
Joan Lloret i Torregrosa
Pintura
Pintor.
A Barcelona rebé lliçons de Joaquim Mir i Ade Cabanyes S'establí a Albacete i, des del 1932, a Alacant, on es dedicà a la decoració El 1939 abraçà definitivament la pintura exposà a Barcelona, València, Albacete i Bilbao El 1953 féu una gran exposició a Alacant El 1959 obtingué un primer premi provincial per Port en repòs de la diputació d’Alacant
Ricardo del Arco y Garay
Historiografia
Historiador.
El 1908 ingressà al cos d’arxivers Dirigí el museu arqueològic i la biblioteca provincial d’Osca Publicà innombrables treballs sobre història d’Aragó, entre els quals Antiguos gremios de Huesca, Ordenaciones, documentos 1911, Memorias de la Universidad de Huesca 1912-16, Aragón Geografía Historia Arte 1931 Notas de folklore altoaragonés 1943 i Sepulcros de la Casa Real de Aragón 1945
Francisco Esquerdo Rodoreda
Esport general
Educació
Metge i pedagog.
Fill del metge Pere Esquerdo i Esquerdo , es formà a la Institución Libre de Enseñanza Fou professor de la Facultat de Medicina i de l’Hospital de Sant Pau, i diputat provincial de Sanitat per Barcelona durant els anys vint Membre del Consell de Pedagogia de Catalunya, formà part de la ponència d’educació física de la Mancomunitat de Catalunya 1923-24
Un cacic valencià
Un capvespre de febrer del 1893, una riuada de llauradors i masovers de les comarques interiors del nord valencià acompanyaren, amb torxes enceses, l’últim viatge del “ tío Vitolino ”, com l’anomenaven els de parla castellana Els observadors republicans que havien acudit al cementiri de Llucena van tornar a Castelló amb el cor en un puny, impressionats per l’homenatge d’aquella gent humil a un home que havia concitat les passions polítiques més extremes Aquella cerimònia lúgubre posava fi, segons afirmaren en els dies següents, a quasi mig segle d’història provincial V Fabra…
Jaume Salvà i Riera
Historiografia catalana
Historiador.
El 1916 es llicencià en dret i ciències socials a la Universitat de Barcelona, i es doctorà a la Universitat de Madrid 1917 amb la tesi Derecho de familia en Mallorca 1918 El 1945, fou elegit corresponent de la Real Academia de la Historia i, el 1964, acadèmic numerari de l’Acadèmia Provincial de Belles Arts de Palma El 1947, fou nomenat president de la Comissió Provincial de Monuments de Balears President de la Societat Arqueològica Lulliana 1971-78, el 1981 fou elegit president de l’Acadèmia de Belles Arts de Palma Pel que fa a la seva tasca com a historiador,…
Westfàlia
Geografia històrica
Regió històrica d’Alemanya, que té com a centre la ciutat de Münster.
Fou poblada antigament pels westfalen , poble d’origen saxó, que dominà la regió compresa entre el Ruhr al S, el Zenne a l’E i l’Issel a l’W, és a dir, el territori dels bisbats d’Osnabrück, Münster i la part oriental de l’arquebisbat de Colònia Al segle X formà part del ducat de Saxònia Al segle XII el nom de Westfàlia indicava el territori comprès entre els rius Rin i Weser, mentre que el nom de Saxònia —i després el de Baixa Saxònia— corresponia a la part situada entre els rius Weser i Elba Cap al 1180 el comtat de Saxònia fou dividit en dos, i hom creà el ducat de Westfàlia, sota la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina