Resultats de la cerca

Molt considerat a Alacant, hi ocupà càrrecs professionals i honorífics i participà en la decoració del Casino Autor d’obres d’un gran format i de temes truculents Sols, diputació provincial El nàufrag, Casino El pescador de perles, fet com a pensionat a Itàlia, féu moltes obres de gènere, bells paisatges d’Alacant, racons de sagristies, claustres i temples, etc

Maçó i republicà, fundà diverses revistes, entre les quals “Las Germanías” Gran orador, arribà a ser president de la Junta Provincial d’Alacant del partit federalista de Pi i Margall De la producció en català destaquen els poemes històrics La guerra de les Germanies i L’expulsió dels moriscos , i el sainet Micos i mones, o L’estreno de la Plaça 1888

El 1908 ingressà al cos d’arxivers Dirigí el museu arqueològic i la biblioteca provincial d’Osca Publicà innombrables treballs sobre història d’Aragó, entre els quals Antiguos gremios de Huesca, Ordenaciones, documentos 1911, Memorias de la Universidad de Huesca 1912-16, Aragón Geografía Historia Arte 1931 Notas de folklore altoaragonés 1943 i Sepulcros de la Casa Real de Aragón 1945

Fou construïda per la Diputació Provincial de Barcelona en l’espai que ocupà l’anomenada piscina de l’Escola del Treball, actualment Escola Universitària d’Enginyeria Tècnica Industrial Fou la primera piscina coberta de 50 m destinada a l’esport que es construí a l’Estat espanyol S’inaugurà el 1966 i actualment està administrada per la Federació Catalana de Natació

Provinent d’una nissaga de polítics locals, el seu pare fou nomenat el 1945 secretari provincial del Movimiento, i posteriorment president de la diputació i alcalde de Castelló Milità a Unión de Centro Democrático  del 1977 al 1983, i des d’aquest any a Alianza Popular des del 1989 Partido Popular , i el 1990 aconseguí la presidència provincial del partit Regidor de l’ajuntament de Castelló 1987-2011, del 1995 al 2011 presidí la diputació de Castelló Des d’aquests càrrecs impulsà una política d’obres públiques de grans dimensions, entre les quals hi ha el parc…

És dividida en 9 partits judicials 18 el 1970, i 262 municipis El 1822, en la divisió provincial decretada pel govern liberal, fou creada la província de València, una de les quatre en què fou dividit el País Valencià corresponia aproximadament a l’antiga governació de València excloses les de Castelló de la Plana i de Xàtiva, igualment caps de província, i el Racó, incorporada a Terol, però amb la inclusió de Requena, fins aleshores del regne de Castella Amb la reacció absolutista del 1823 aquesta divisió fou abolida, i el 1833 la nova divisió provincial tornà a…

L’Audiència provincial d’Osca rebutja els recursos de la Generalitat i el MNAC a la sentència del 4 de juliol de 2016 emesa pel Jutjat d’Instrucció número 2 d’Osca, que ordena el trasllat de les pintures murals de Sixena exposades al MNAC Els jutjats rebutgen la validesa del contracte pel qual les monges del monestir van cedir indefinidament els frescos exposats al museu

Doctor 1845, dirigí el museu anatòmic, fou professor d’anatomia pictòrica a l’escola de Belles Arts 1852 i presidí el Congrés Medicofarmacèutic de València 1891 Ingressà al partit progressista 1864, i fou diputat provincial Passà després al partit conservador, i fou alcalde de València 1876-79 i 1891-92 Promogué l’Exposició Regional del 1883, com a president de la Societat Econòmica d’Amics del País

Arran del naufragi de quatre fragates 1865 davant el port del Grau, inicià una campanya contra els seus constructors, al diari Las Provincias , i hi féu construir el dic de Llevant El 1868 fou membre de la junta revolucionària de València i diputat provincial Es retirà i ingressà en l’orde cartoixà, a Valclara expulsat l’orde de França 1901, passà amb aquest a Itàlia

La formaven 31 regiments després, el 1766, 42, manats per oficials professionals, armats per l’estat i vestits pels municipis En realitat, com hom comprovà el 1808, l’organització gairebé només existia sobre el paper El 1835 la milícia provincial fou assimilada a la infanteria Els provincials —anomenats per escarni alonsos — duien un uniforme amb paraments grocs, mentre que els de la infanteria de línia eren blancs