Resultats de la cerca
Es mostren 2233 resultats
Jerónimo Ripalda
Cristianisme
Jesuïta.
Predicador i escriptor espiritual, fou rector de Villagarcía, Burgos i Valladolid És autor de diversos catecismes i doctrines que tingueren fins al s XIX una extraordinària difusió i que foren traduïts a diversos idiomes Un d’ells fou traduït en mallorquí el 1746 Catecisme i exposició breu de la doctrina cristiana i se'n feren com a mínim sis edicions a Mallorca també se'n féu una altra traducció catalana publicada a Barcelona el 1852
Joan Esteve Fenoll
Filosofia
Filòsof tomista.
Jesuïta, ensenyà gramàtica a Girona, filosofia a l’estudi de Gandia i teologia a Saragossa, on fou mestre de Baltasar Gracián Fou rector dels collegis de jesuïtes de Perpinyà, de Girona, de Tarragona i de Barcelona Durant el Corpus de Sang 1640, collaborà amb les autoritats, i a la guerra dels Segadors defensà incondicionalment la causa de la generalitat El 1653 fou elegit procurador a Roma de la congregació provincial d’Aragó
Joan Boada
Historiador.
Rector de Sant Iscle de Colltort Garrotxa Escriví 1473 un Memorial e calendari de les coses fetes e passades , crònica que abraça el període entre el 1348 i el 1486, interessant sobretot per la referència a la guerra contra Joan II i als conflictes dels remences, fets dels quals fou testimoni Recollí el rumor de l’emmetzinament de Carles de Viana i dels miracles que li foren atribuïts després de la mort
Sant Andreu de la Fatarella
Art romànic
El lloc de la Fatarella fou conquerit pel comte de Barcelona Ramon Berenguer IV vers el 1151 i acabà incorporat a la comanda templera d’Ascó L’església parroquial de Sant Andreu apareix en les dècimes papals dels anys 1279 i 1280 Fou visitada pel bisbe de Tortosa Francesc de Paolac el 1314 En aquest moment n’era rector Berenguer de Torrent L’actual edifici és d’estil gòtic tardà, amb una portalada barroca
Vicent Sorribes i Gramatge
Literatura
Cristianisme
Eclesiàstic i escriptor.
Rector de Rocafort de Campolivar des del 1942, fou un dels primers i més decidits defensors de la litúrgia en català al País Valencià Publicà tres edicions del seu Eucologi valencià 1951 i els opuscles La devoció a sant Roc, La missa del poble 1959, Set diumenges de sant Josep 1973 i Salve sancta parens En Jaume el Conqueridor i sa devoció a la Verge Maria 1954 Collaborà a Gorg , Sao i Serra d’Or
Josep Soler i Biel
Comunicació
Publicista.
Ingressà en l’orde escolapi 1888 i s’ordenà de sacerdot 1895 Fou rector del Collegi de Sant Antoni, de Barcelona El 1913 passà a Viena com a delegat de l’orde reformà les escoles pies d’Àustria i el 1918 anà a Cracòvia a organitzar les de la Polònia independent Poliglot, traduí poemes de Schiller, Grillparzer, etc, i publicà On han d’anar els àngels 1909 i el drama històric Carlos Capeto 1910
Francesc de Rovira i Bonet
Cristianisme
Eclesiàstic.
Fou doctor en teologia i el 1755 obtingué una capellania a Sant Lluís dels francesos de Roma Tingué també algunes prebendes al Rosselló, però passà la vida a Roma, on fou des del 1780 rector de l’església della Madonna dei Monti Fou amic i protector del sant captaire Benet Josep Labre És autor d’algunes obres piadoses, hagiografies i d’un tractat en dos volums, Caratteri del Messia in Gesù 1781 Escriví en italià
Voetius
Cristianisme
Nom llatinitzat amb què és conegut Gijsbert Voet, teòleg calvinista holandès.
Deixeble d’Arminius i de FGomar a Leiden, fou el primer rector de la Universitat d’Utrecht 1636 D’estil escolàstic, publicà Selectae disputationes theologicae 1648 i Politica eclesiastica 1663-76, on es manifestà dins la més pura ortodòxia calvinista en l’exaltació de l’Església, refusant les doctrines d' Erastus i de JCocceius Combaté l' arminianisme i polemitzà amb RDescartes i JLabadie Impulsà la creació del Seminarium Indicum 1612 per a les missions estrangeres
Santa Maria del Cogul
Art romànic
Parròquia del poble del Cogul, situat a l’extrem de ponent de la comarca, tocant al Segrià L’edifici actual és una construcció barroca del segle XVIII Segurament ja existia una església al Cogul al segle XIII, predecessora de l’actual Això s’entreveu d’una referència recollida en la dècima papal del bisbat de Lleida del 1279 en què s’esmenta el capellà de Granyena i el Cogul, poblacions que devien compartir el rector
Benet Corominas
Literatura
Polígraf.
Dominicà, fou professor de dret canònic a la Universidad de Santo Tomás de Manila, de la qual fou rector i canceller el 1874 Fou vicari provincial dels dominicans de Manila 1875 Emmalaltí i tornà a Àvila Publicà el tractat de dret canònic Jacobi Devoti Episcopi olim Anamiensis Institutionum Canonicorum Libri IV Manila, 1871 i Las campanas Manila, 1863, recull d’articles publicats en els periòdics Católico Filipino i El Oriente , de Manila
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina