Resultats de la cerca
Es mostren 1967 resultats
gra d’ordi
Transports
Nus mariner igual que la pinya de rosa, però més petit de mida.
Centre d’Influència Catòlica
Associació religiosa fundada a Barcelona el 1950 per Maria Rosa Farré i Escofet.
Fins el 1970 tingué el nom de CICF perquè era exclusivament femenina Ha organitzat actes d’espiritualitat, conferències i cursets adreçats a un públic divers, amb el propòsit de divulgar els corrents doctrinals del catolicisme de caràcter avançat i d’arrelament a Catalunya Dedicat a la promoció cultural i professional de la dona, el CIC portà a la creació de la Institució Cultural del Centre d’Influència Catòlica
Emma Calvé
Música
Nom amb què és coneguda la soprano francesa Rosa-Noémie Calvet de Roquer.
Estudià amb Jules Puget i, després d’un recital a Niça, es presentà a Brusselles el 1881, on interpretà la Margarida del Faust , de ChW Gounod El 1885 ingressà a la companyia de l’Òpera Còmica de París, on estrenà òperes i operetes de V de Joncières, J Massenet i R Hahn Cantà a Milà, Roma, Londres, Berlín i Nova York, i s’especialitzà en els papers protagonistes d’òperes com Carmen o Cavalleria Rusticana A partir del 1904 dirigí una escola de cant a Cabrières El 1940 publicà les seves memòries
amaril·lis

Amaril·lis (Amaryllis belladonna)
quanwei (cc-by-nc-4.0)
Botànica
Jardineria
Gènere de plantes herbàcies bulboses, de la família de les amaril·lidàcies, originàries de l’Àfrica austral, emprades com a ornamentals.
Presenten flors grans de color rosa, vermell o lila, sovint amb pètals suaument ratllats de colors contrastats, que apareixen abans que les fulles s’hagin format completament Els peduncles poden superar els 65 cm d’alçada
Odon Debeaux
Botànica
Història
Militar
Farmacèutic militar i botànic occità.
Destinat a Perpinyà 1872-80, estudià la flora de la Catalunya del Nord, en particular el gènere Rosa Posteriorment, establert a Tolosa, a partir de la seva jubilació el 1886, collaborà amb Carles Pau i Espanyol
citronel·lol
Perfumeria
Alcohol líquid molt olorós del qual són conegudes dues formes, la forma alfa o rhodinol
i la beta o citronel·lol pròpiament dit.
Aquesta última és òpticament activa l’isòmer l- es dóna en els olis de rosa i de gerani, i el d- , en els de la llimona de Java i de Sri Lanka És molt emprat en perfumeria
Guernica
Pintura
Oli (3,5 m × 7,82 m) sobre tela de Pablo Picasso, inspirat en el bombardeig de la població basca d’aquell nom, realitzat el 26 d’abril de 1937.
És una obra a base de blancs, negres i grisos, amb tocs de blau i de rosa, en la qual Picasso condensà les seves etapes pictòriques anteriors realisme, èpoques blava i rosa, cubisme, expressionisme, surrealisme, etc Dora Maar prengué una sèrie de vuit fotos que restitueixen les etapes de l’elaboració Renovà la idea de la pintura èpica i la de la mural Figurà al pavelló espanyol de l’Exposició Internacional de París del 1937 Destinat al “poble espanyol”, fins el 1981 estigué en dipòsit al Museu d’Art Modern de Nova York Amb la instauració del règim constitucional a l’…
premi Lola Anglada
Premi de poesia en llengua catalana que atorgà anualment, des del 1984 i fins el 2005, Caixa Terrassa i l’Ajuntament de Terrassa, tot i que el 2004 no es va convocar.
L’entrega del premi tenia lloc dins la Nit de Santa Llúcia Relació d'obres i autors guardonats 1984 El planeta dels Set Sols , de Mercè Canela 1985 Set que no dormen a la palla , de Miquel Desclot 1986 Set gates de vida d’ Agustí Alcoberro 1987 L’Estel sent el temps , de MAssumpció Ribas 1988 Sis contes per a regal , de Salvador Comelles 1989 L’estiu a la ciutat , de Rosa Iborra 1990 Si les persones parlessin , de Xavier Bertran 1991 Contes per a un món millor , d’Enric Larruela 1992 Nyatiti la Filla del Clan , d’ Andreu Sotorra 1993 Qui vol un conte , de Joles Sennell 1994…
Antònia Adroher i Pascual

Antònia Adroher
Arxiu Puri Molina
Educació
Política
Mestra i política.
Germana del polític Enric Adroher i Pascual, estudià a l' Escola Normal de la Generalitat de Catalunya de Girona, on completà el 1934 la carrera de magisteri Militant de la Federació Espanyola de Treballadors d’Ensenyament FETE, l’any 1935 participà en la fundació del Partit Obrer d’Unificació Marxista , del secretariat femení del qual formà part De l’octubre de 1936 al febrer de 1937 fou regidora municipal de Cultura i Propaganda de l’Ajuntament de Girona Fou la primera dona amb un càrrec en aquesta entitat, des del qual lluità contra l’analfabetisme i impulsà la millora de les condicions…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina