Resultats de la cerca
Es mostren 1418 resultats
adoberia
Tecnologia
Establiment destinat a adobar
pells.
A les adoberies són elaborades, en general, pells de bou o de vaca per a sola de calçat, cuir industrial, etc Els establiments on són treballades pells de xai i d’ovella per a marroquineria, guants, articles de vestir, etc, són anomenats pelleries o pelleteria El fet que la indústria de la pell mantingués procediments força primitius fins ben entrat el s XX ha estat la causa que les adoberies i les pelleteries conservin encara actualment característiques tradicionals Són notables, sobretot, les adoberies d’Igualada així com les pelleteries de Vic D’acord amb el procés d’…
Tercer Congrés Litúrgic de Montserrat
Religió
Congrés celebrat a Montserrat del 25 al 29 de juny de 1990, convocat per l’episcopat català i l’abat de Montserrat, amb la finalitat de commemorar el setanta-cinquè aniversari del primer Congrés i el vint-i-cinquè del segon.
Estigué centrat en els temes “La litúrgia al cor de la vida cristiana” i “Balanç i perspectives de la reforma litúrgica a Catalunya” Hi assistiren uns sis-cents congressistes i comptà amb la presència de gairebé tots els bisbes catalans, com també del nunci i del cardenal prefecte de la congregació del culte diví Hi hagué una obra prèvia de sensibilització a través d’enquestes i qüestionaris, i les tasques del congrés se centraren en les conferències generals i en les ponències i els debats de les seccions d’estudi doctrinal, història, art, pastoral, religiositat popular,…
Revista dels Catalans d’Amèrica
Publicacions periòdiques
Publicació mensual, publicada a Mèxic: quatre números entre l’octubre del 1939 i el febrer del 1940.
Revista escrita en català, que fou, conjuntament amb el “El Poble Català”, de París després també publicada a Mèxic, la primera revista de l’exili Publicà quatre números, però el quart fou un número doble Imitant la “Revista de Catalunya”, publicava una temàtica variada assaigs de caràcter lingüístic, musical, polític, textos literaris, crítica de llibres i una plana d’humor Les seccions principals eren Noticiari de Catalunya, Activitats dels catalans d’Amèrica, Lletres d’Europa i Documents Entre els collaboradors cal esmentar Josep Carner, Lluís Ferran de Pol, Pere Calders, Joaquim Xirau,…
Sindicat Únic
Història
Organització sindical que pretengué de superar els anteriors sindicats o societats obreres d’ofici, i que fou adoptada per la Confederació Regional de Treballadors de Catalunya al congrés de Sants del juliol del 1918.
De fet, es tractà de la constitució de sindicats de ram o d’indústria en l’àmbit local composts de diverses seccions corresponents als diversos oficis Hom pretengué d’augmentar així la capacitat d’acció de les forces sindicals, però hagué de vèncer fortes resistències tant dels sindicalistes més corporativistes com d’altres que denunciaven la possibilitat d’una burocratització del funcionament sindical El triomf dels sindicats únics al congrés de Sants significà la consolidació de nous dirigents, com Salvador Seguí, Camil Piñón, Simó Piera, Joan Peiró, Josep Viadiu, Manuel…
Francesc Santacana i Romeu
Metge.
Net de Francesc Santacana i Campmany Format a Barcelona Destacà per les seves activitats en les reformes socials l’any 1917 fundà el Sindicat Vitícola Comarcal de Martorell per tal de protegir els interessos vitivinícoles de la comarca En el pati del Sindicat un monument recorda la seva tasca Continuà l’obra del seu avi engrandí el museu l’Enrajolada aportant ceràmiques i altres obres d’art Impulsà i protegí la Cooperativa Agrícola de Martorell amb seccions de proveïments que resolgueren l’angoixós problema econòmic dels camperols Gran amant de l’esport, l’any 1930 feu construir…
Federació Nacional d’Agricultors d’Espanya
Economia
Organització, fundada per l’abril del 1913, a Còrdova, que pretengué de reunir tots els obrers camperols afiliats a la CNT.
No hi reeixí gaire, i el seu sisè congrés a València, pel desembre del 1918 decidí l’autodissolució, quan havia assolit el nombre màxim de federats 99 seccions i 25 092 camperols Agrupà principalment societats del País Valencià —cosa que possibilità la constitució de la Confederació Regional de Llevant—, Andalusia i el Principat especialment Tarragona, però les seves reivindicacions a més de “la terra, per a qui la treballa”, llei d’accidents del treball, jornada de vuit hores i un sou mínim de 10 rals toparen amb les aspiracions, més radicals, dels camperols andalusos Edità “La…
Lluís Maria Güell i Cortina
Paisatge, de Lluís Maria Güell (col·lecció J. Serra)
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor.
Començà a la seva vila natal —adscrit a l’avantguarda surrealista amb el grup que editava la revista Hèlix —, on efectuà la seva primera exposició el 1929 La influència de Joaquim Mir, de qui fou deixeble, el convertí en paisatgista, de primer dins una tendència puntillista que evolucionà cap a una tipificació corotiana a base de celatges i grisos Feu decoracions murals de tipus religiós, com els frescs de la parròquia de Ribes de Freser 1958-61 o els tremps de Santa Maria del Mar de Salou 1955-71 Director de l’Escola Massana 1956-1976, hi creà les seccions de disseny d’estampats…
Foment Excursionista de Barcelona
Marxa social a Olesa de Montserrat organitzada pel Foment Excursionista de Barcelona el 1961
Excursionisme
Entitat excursionista que el grup Avant Sempre creà el 1922 a Barcelona.
Començà amb l’objectiu de promoure l’excursionisme en els barris menestrals de Barcelona, com el Poble-sec A partir del 1925 realitzà ascensions als Pirineus i promocionà la pràctica de l’esquí a la Molina El 1958 creà el Grup Especial de Muntanya Fundà, juntament amb l’Agrupació Excursionista de Catalunya, l’Escola Glacera per a impartir formacions d’alpinisme, cascades de gel, escalada, esquí de muntanya, excursionisme i descens de barrancs Té seccions d’escalada, espeleologia, esquí, senderisme i tennis de taula Publicà un butlletí des del 1923, gairebé sense interrupció És l’…
Ramon Dachs
Literatura catalana
Poeta i bibliotecari.
Autor d’una sèrie d’obres de signe experimental, que participen de la creació pura, la intertextualitat generativa, la traducció i el mestissatge interdisciplinari Fosca endins 1993, Poemes mínims 1995 segona edició ampliada, 2001, Cima branca 1995, Quadern rimbaldià 1996, Llibre d’amiga 1998, Blanc 1998, Escriptura geomètrica, escriptura fractal 1999, Fulgor 2002 i Ut pictura poesis 2005 En definitiva, aquestes obres pertanyen a un cicle total articulat en tretze seccions La tretzena part, una reescriptura del conjunt, ha estat publicada a Mèxic, en la versió de l’autor el 2001…
Cantilena
Literatura catalana
Llibre de poesies de Josep Sebastià Pons publicat l’any 1937.
Desenvolupament enciclopèdic El recull marca un canvi de direcció respecte a la poesia anterior de l’autor i representa la seva entrada definitiva en un període de maduresa El poeta passa d’una creació de to popularitzant en la qual predominava la idealització del passat personal, però molt lligat a la terra d’infantesa, el Rosselló a una poesia més interioritzada i que s’apropa, pels seus procediments, a la tradició simbolista i postsimbolista Josep Sebastià Pons no hi tracta temes aliens a la seva poètica hi apareixen la natura, el cicle de l’any, el paisatge, la vida humil, però ara es…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina