Resultats de la cerca
Es mostren 1420 resultats
Francesc Santacana i Romeu
Metge.
Net de Francesc Santacana i Campmany Format a Barcelona Destacà per les seves activitats en les reformes socials l’any 1917 fundà el Sindicat Vitícola Comarcal de Martorell per tal de protegir els interessos vitivinícoles de la comarca En el pati del Sindicat un monument recorda la seva tasca Continuà l’obra del seu avi engrandí el museu l’Enrajolada aportant ceràmiques i altres obres d’art Impulsà i protegí la Cooperativa Agrícola de Martorell amb seccions de proveïments que resolgueren l’angoixós problema econòmic dels camperols Gran amant de l’esport, l’any 1930 feu construir…
punctum
Música
En el cant de la litúrgia cristiana occidental, neuma que equival a una sola nota.
Gairebé sempre s’escriu com un punt, i acostuma a representar el so d’una nota inferior a aquelles que el precedeixen i el segueixen immediatament Els teòrics del segle XIII empren el mateix terme per a referir-se a una nota en concret, tant si està escrita de forma aïllada com si pertany a una lligadura L’Anònim IV utilitza el terme punctum com a sinònim de clausula en un passatge referit a Pérotin Jean de Grouchy denomina puncta les diferents seccions en què se subdivideix una estampida cada punctum consta de dues parts idèntiques, llevat del final, que en la primera part té…
Lluís Maria Güell i Cortina
Paisatge, de Lluís Maria Güell (col·lecció J. Serra)
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor.
Començà a la seva vila natal —adscrit a l’avantguarda surrealista amb el grup que editava la revista Hèlix —, on efectuà la seva primera exposició el 1929 La influència de Joaquim Mir, de qui fou deixeble, el convertí en paisatgista, de primer dins una tendència puntillista que evolucionà cap a una tipificació corotiana a base de celatges i grisos Feu decoracions murals de tipus religiós, com els frescs de la parròquia de Ribes de Freser 1958-61 o els tremps de Santa Maria del Mar de Salou 1955-71 Director de l’Escola Massana 1956-1976, hi creà les seccions de disseny d’estampats…
Ramon Dachs
Literatura catalana
Poeta i bibliotecari.
Autor d’una sèrie d’obres de signe experimental, que participen de la creació pura, la intertextualitat generativa, la traducció i el mestissatge interdisciplinari Fosca endins 1993, Poemes mínims 1995 segona edició ampliada, 2001, Cima branca 1995, Quadern rimbaldià 1996, Llibre d’amiga 1998, Blanc 1998, Escriptura geomètrica, escriptura fractal 1999, Fulgor 2002 i Ut pictura poesis 2005 En definitiva, aquestes obres pertanyen a un cicle total articulat en tretze seccions La tretzena part, una reescriptura del conjunt, ha estat publicada a Mèxic, en la versió de l’autor el 2001…
Centre Excursionista de Balaguer
Excursionisme
Club excursionista de Balaguer.
Fundat el 1929 amb el nom de Centre Excursionista Balaguerí Durant els anys trenta, a més d'excursions, també organitzà activitats relacionades amb la història, la natura i la fotografia Reuní un important arxiu fotogràfic i impulsà la creació d'un museu i d'un butlletí Durant les tres dècades posteriors a la Guerra Civil prengué el nom d'Agrupació Excursionista de Balaguer, i tingué un caràcter més esportiu Assolí un bon nivell en alta muntanya, escalada i sobretot en espeleologia amb la creació del Grup de Recerques Espeleològiques de Balaguer El 1979 es refundà amb el nom actual El 2010…
Jordi Gras Martín

Jordi Gras Martín (a la dreta, saltant)
Museu Colet
Esport general
Dirigent esportiu.
Membre del Club Natació Reus Ploms, practicà el basquetbol, l’atletisme, el tennis i els escacs Collaborà durant uns anys en les seccions d’atletisme i d’escacs, i entrenà l’equip femení i masculí de basquetbol, essent també president d’aquesta secció El 1970 fundà el Club Tennis Reus Monterols El 1983 es vinculà de nou amb el Reus Ploms i el 1984 n’assumí la presidència, fins el 1993 El 1988 inaugurà una pista sintètica d’atletisme La massa social del club augmentà de 3100 a 7000 socis Des del 1998 se celebra el Memorial Jordi Gras de basquetbol Rebé la medalla Forjadors de la…
Associació Esportiva Prat
Futbol
Club de futbol del Prat de Llobregat.
Fundat el 1945 sota la presidència de Josep Aleu i Torres, havia aparegut els anys trenta amb una altra denominació La fusió del Club Deportiu Prat 1934 i el Club Deportiu Internacional 1935 donaren lloc a la Unió Deportiva Prat, fundada el 1939 El primer any guanyà el Campionat de Catalunya amateur , però poc després desaparegué, i fou refundada el 1945 per Josep Aleu Des de la temporada 2008-09 juga a tercera divisió El seu terreny de joc és al complex esportiu municipal Sagnier Als seus jugadors se’ls coneix popularment com els pota blava Té equips de futbol base i havia tingut …
Aeroclub de l’Empordà
Esports aeris
Club d’aviació de Castelló d’Empúries.
Fundat el 1977 per Tomàs Oriol Bartrina, nou propietari de l’Aeròdrom d’Empuriabrava, desplaçà l’Aeroclub de Girona com a entitat organitzadora de més vols esportius i formadora de més pilots de la província Tenia les seccions de vol amb motor, vol a vela, paracaigudisme i una gran vida social Fou present al Campionat de Catalunya de Paracaigudisme 1978 A causa de la crisi del sector de principi dels anys vuitanta i la manca de suport institucional, fou venut a David Bowen el 1984, recordat per la seva gestió polèmica i que morí el 1987 en accident d’avioneta L’aviació civil,…
Futbol Club Martinenc

Equip del Futbol Club Martinenc
FC Martinenc
Esport general
Club poliesportiu del barri del Guinardó de Barcelona.
Fundat l’any 1909 amb el nom de FC Martinense Considerat un dels històrics del futbol barceloní i ubicat inicialment a la barriada de Sant Martí de Provençals, l’any 1917 es fusionà amb el Centre d’Esports Martinenc, fundat tres anys abans, i adoptà el nom actual S’inicià en les competicions de la federació catalana la temporada 1910-11 a la Copa Catalunya júnior i, a la següent, al Campionat de Catalunya de segona categoria El 1920 ascendí a primera categoria B, de la qual es proclamà campió 1923 Després jugà el Campionat d’Espanya de la sèrie B i fou campió en vèncer l’Esperanza de Sant…
parafina
Química
Sòlid translúcid blanc amb consistència cerosa, inodor i insípid, constituït principalment per una barreja d’hidrocarburs saturats.
És soluble en benzè, ligroïna, cloroform i disulfur de carboni, i insoluble en l’aigua Té una densitat entorn de 0,9 i es fon a 40-70°C Hom l’obté de la destillació del petroli Les seves propietats inèrcia química, no-toxicitat, poder hidrofòbic, resistivitat elèctrica, capacitat lubrificant, etc justifiquen la seva aplicació en la manufactura de ceres, paper parafinat, llumins, discs fonogràfics i diverses ceres protectores És emprat també com a aïllant elèctric, impermeabilitzant, en medicina i perfumeria i com a agent preservador d’un gran nombre de substàncies En microscòpia és usat per a…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina