Resultats de la cerca
Es mostren 1979 resultats
Lluís Montané i Mollfulleda
Escultura
Escultor.
Estudià a Llotja Deixeble d’Antoni Alsina i Amils i del pintor Borràs Abella, treballà al taller d’Eusebi Arnau El 1928 fou pensionat a Itàlia i féu també viatges d’estudis a Bèlgica i a París Primer premi d’escultura del concurs Sant Jordi de la Diputació de Barcelona 1954 amb Maternal , medalla d’or en el concurs del Reial Cercle Artístic de Barcelona 1955 i segon premi d’escultura en l’Exposición Nacional de Bellas Artes 1960, fou vocal de la junta del Cercle Artístic i de l’Ateneu Barcelonès, on també exercí la docència Conreà així mateix el dibuix i la pintura
Tilman Riemenschneider
Escultura
Escultor alemany.
Molt jove anà a Würzburg, on aconseguí un gran prestigi, no sols com a artista, sinó com a membre del consell ciutadà La seva tasca plàstica, endinsada encara en el gòtic tardà, però lliure del dramatisme i l’expressionisme que aquest tingué als països germànics, és difícilment separable de les nombroses obres produïdes en el seu taller Cal esmentar l' Eva 1491, la Tomba del bisbe Rudolf von Scherenberg 1496-99, ambdues per a la catedral de Würzburg, el Retaule de la Sagrada Sang 1499-1505 per a la Jacobskirche de Rothenburg i el Retaule de la Mare de Déu 1505-10 per a la…
Paul-Élie Ranson
Paisatge nabí , per Paul-Élie Ranson
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor llemosí.
A París exposà amb els nabís, entre el 1892 i el 1896, i el seu taller fou el lloc de reunió del grup Féu pintura decorativa i de cavallet El Crist i el Buda coll particular, ambdós del 1890 cartons per a tapissos Dones en blanc 1895, Musée National d’Art Moderne, París illustració a la Revue Blanche i ceràmica Tècnicament la seva obra és sintetista Gran coneixedor de les cultures orientals i de l’esoterisme, n'és clara la influència en el simbolisme de la seva obra Fundà l’Académie Ranson 1908, on, a la seva mort, ensenyaren molts dels seus amics nabís
Pedro de Mena
Escultura
Escultor barroc andalús, deixeble del seu pare, també escultor, Alonso de Mena, i d’A.Cano, el qual l’influí en gran manera.
El 1658 s’establí definitivament a Màlaga, d’on sortí només el 1663, per anar a Madrid i a Toledo, i el 1675, per anar a Granada Allà féu una part del cadirat del cor de la catedral i establí un important taller Els seus temes preferits, que repetí diverses vegades, foren la Dolorosa, místics i sants ascetes, tractats tots amb un gran realisme i sovint d’un patetisme que l’aparta de la serenitat de Cano Cal destacar-ne el Sant Francesc d’Assís catedral de Toledo, la Magdalena penitent Museo Nacional de Escultura Policromada, Valladolid i la Dolorosa Museo de Bellas Artes de San…
Miquel Massot i Tetas
Arts decoratives
Pintura
Pintor i decorador.
Format a Llotja i a París És autor de l’única pintura mural del Palau de la Música Catalana, la titulada La ciència musical vers la inspiració 1910, que palesa una personalitat decorativista independent però influïda per classicisme noucentista Era soci del Cercle Artístic de Sant Lluc Presentà natures mortes, figures, flors i paisatges a les Exposicions de Belles Arts de Barcelona dels anys 1911, 1919, 1922, 1923 i a les de Primavera del 1935 i el 1936 Fou el millor collaborador de Josep Maria Sert, a la mort del qual acabà la decoració mural de la seu de Vic i continuà el seu taller…
Josep Trilles i Badenes
Escultura
Escultor.
Deixeble de JPiquer i de l’Academia de San Fernando, on fou cap del taller de buidatge Féu un Sant Francesc predicant i diversos busts de personatges de la cort Collaborà a la restauració de San Jerónimo el Real 1880 i treballà a Las Calatravas, la Biblioteca Nacional, el Banco d’España, etc El seu fill, Miguel Ángel Trilles Soriano Madrid 1866 — 1936, també escultor, es formà a San Fernando i, pensionat, a Roma 1895-99 de les seves obres, eclèctiques, d’ampullositat barroca i esperit classicitzant, sobresurten Leònides, Perseu i Andròmeda primera medalla a Madrid el 1904 i el…
Santalínea
Família d’orfebres valencians.
Bernat Santalínea ~1360-1437 es formà a València i encapçalà després un important taller a Morella És autor de la creu processional de Traiguera Baix Maestrat, la creu de la catedral de Tortosa i la custòdia de Tronchón Aragó Potser fill seu fou Bartomeu Santalínea , actiu entre el 1412 i el 1449, autor del reliquiari de la Jana Baix Maestrat i d’un Sant Miquel a la catedral de València De la mateixa família seria Gaspar Santalínea s XVI, actiu a Morella, autor de les creus processionals d’Ares del Maestrat i de Vistabella del Maestrat i de la custòdia de Vinaròs Baix Maestrat
Giovanni Martino Casale Spanzotti
Pintura
Pintor italià.
Documentat al Piemont des del 1490, es formà al taller del seu pare A Milà rebé l’influx de VFoppa, palès en el tríptic de la Mare de Déu amb el Nen Galleria Sabauda, Torí Autor dels frescs de la Vida de Crist San Bernardino, Ivrea, d’una Nativitat Museo Civico, Torí i d’una Pietat Castel Sant'Angelo, Roma, el seu estil es caracteritzà per la sobrietat compositiva i per la utilització primer de colors pàllids i després d’una gamma cromàtica sumptuosa, que juntament amb el gust pel detall assenyala un coneixement de la pintura flamenca Realitzà també vitralls Anunciació ,…
Pasqual Fort i Pascual
Disseny i arts gràfiques
Arts decoratives
Esmaltador i gravador.
Fill de joiers, tingué una formació autodidàctica en diverses disciplines artístiques Es traslladà a Tarragona, on el 1962 creà a l’Escola Taller d’Art l’especialització d’esmalts Residí a Nova York 1970 i posteriorment s’establí a Barcelona De caràcter emprenedor, s’arriscà en empreses artístiques de gran volada Guanyà el primer premi d’esmalts en la III Biennal Internacional de Llemotges i el primer premi del Museu a Brooklyn EUA Pel que fa al gravat, creà el Mini-Print Internacional de Gravat a Cadaqués i la Primera biennal internacional COPY-ART La seva obra està repartida en…
John Lautner
Arquitectura
Arquitecte nord-americà.
Collaborà estretament amb Frank Lloyd Wright al seu taller de Taliesin entre el 1934 i el 1940, any en què inicià la seva pròpia obra, constituïda per una heterogènia sèrie de residències unifamiliars i que culminà en projectes espectaculars com la casa Arango a Acapulco 1973 o la casa Sheats a Los Angeles 1963, i la seva remodelació el 1989 En aquestes cases se n'aprofita la situació excepcional per produir una fusió de l’espai habitable amb el paisatge, i les agosarades solucions estructurals, les geometries que defugen l’ortogonalitat, les grans obertures panoràmiques i la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina