Resultats de la cerca

Provinent del teatre, es destacà en el film Suez 1938 Més tard interpretà Mark of Zorro 1940, Blood and Sand 1941, The Razor's Edge 1946, Witness for the Prosecution 1957 i la biografia The Eddie Duchin Story 1956

Afiliat al partit socialdemòcrata 1898, més tard passà als bolxevics 1903 Representant del primer govern soviètic a la Gran Bretanya 1917 Comissari d’afers estrangers 1930-39, aconseguí el reconeixement de l’URSS a la Societat de Nacions 1935

Fill d’Aleix I i membre de la família dels Comnè, no reeixí a sostreure's al domini dels turcs seljúcides ni tampoc al dels mongols A Trebisonda construí l’església de Santa Sofia, convertida més tard en mesquita

Si el desenvolupament és normal, del camp vegetatiu deriven les capes cellulars vegetatiu 1, vegetatiu 2, i micròmers en l’estadi de blàstula, d’on, més tard, donaran lloc a l’endoderm, al mesoderm mesenquimatós i a les espícules calcàries

Fou donat originàriament al lloctinent del sobirà en un país o província Més tard foren les províncies mateixes les qui el nomenaren com a cap suprem dels exèrcits, i es féu hereditari en els Nassau-Orange fins que esdevingueren reis

Originari d’Anglaterra, el prototip s’estengué per totes les regions europees on es construïen rellotges Generalment, només tenen una sola busca i disposen de soneria d’hores Els primers exemplars eren de foliot, i més tard de pèndola curta

Pere el Cerimoniós elegeix el monestir de Poblet com a lloc de repòs del seu sepulcre Els encarregats de la seva construcció són els mestres escultors Aloi de Montbrai i Pere de Guines, reemplaçat més tard per Jaume Cascalls de Berga

Al segle XVI fou emprada en obres instrumentals durant l’època barroca formà part de la suite i, més tard, com a temps final, de la sonata i àdhuc de la simfonia Al segle XVIII n'anà decaient l’ús

Antiga senyoria de l’abadia de Fontclara Llenguadoc, passà als Blanes 1434 i als Vila-rasa 1526 el títol baronial fou concedit el 1614 a Joan de Vila-rasa i Cabanyelles Més tard passà als Saavedra, comtes de l’Alcúdia

Hi collaboraren Xavier Nogués amb una sèrie de dibuixos que continuà més tard a La Catalunya pintoresca , Feliu Elias, Ramon Reventós i altres Cessà d’aparèixer el mateix any 1914 Reaparegué maig-desembre del 1916 amb un to més popular