Resultats de la cerca

Besnet de Jaume I el Conqueridor i de Teresa Gil de Vidaure Professà al convent franciscà de Saragossa i ocupà càrrecs importants dins l’orde Tenia fama d’orador i de teòleg Fou mestre i conseller d’Alfons III el Benigne Pere III l’envià d’ambaixador al papa Benet X d’Avinyó Bisbe de Tarassona 1344-47, a instàncies del papa Climent VI, i arquebisbe de Tarragona 1346-57, celebrà quatre concilis provincials 1349-51, 1354 i 1357, dels quals restà una relació global escrita Hi donà normes sobre la datació pels anys de la nativitat i pel numeral dels dies del mes, en comptes de l’antic sistema de…

Anomenat sempre en primer lloc, ha estat considerat més gran que el seu germà Berenguer, bé que aquest tingué l’herència paterna i ell, també sota la tutoria de Gombau d’Entença, fou destinat als estudis i no figurà en el testament del germà gran, Rogeró Residí a Calàbria, amb la seva mare Restablí la pau a l’illa de Gerba, alterada per una rebellió en la qual intervingué el rei de Tunis Tingué un fill, Francesc o Rogeró, mort en la infantesa, i una filla, Teresa, que es casà amb Pau Descalç o d’Escalç, fill d’Albert Descalç i d’Elisa Romeu i besnet de Pere II Tingué possessions a la vall de…

Guàrdia de corps de Maria Teresa d’Àustria entre 1765 i 1773, fundà a Viena un cercle literari Formulà el seu projecte cultural nacional a l’opuscle Magyarság ‘El tarannà dels hongaresos’, 1778, en el qual assenyalà com a condicions indispensables per a la supervivència del poble magiar el desenvolupament conscient de la seva llengua i l’expansió generalitzada de la cultura És autor de dos drames importants en el procés històric de les lletres hongareses Ágis tragédiája ‘La tragèdia d’Agis’, 1772 i A filozófus ‘El filòsof’, 1777 Els ideals de la Illustració, que deixaren llur empremta en tota…

Estudià al Conservatori Superior de Música de Madrid amb José Trago piano, Bartolomé Pérez Casas i Conrado del Campo harmonia i composició Posteriorment ho feu a París amb Josep Iturbi i Alfred Cortot Com a solista oferí concerts a destacades ciutats europees i d’Amèrica A partir del 1944 fou professor de piano al Conservatori de Madrid i dos anys més tard hi rebé el Premio Nacional de Piano Com a compositor sobresortí en obres per a piano, entre d’altres un concert Fou autor de l' Ensayo sobre la técnica trascendente del piano 1944 i enregistrà diversos discos, alguns amb la també pianista…

De molt jove ja mostrà bones aptituds per a la música Tingué com a mestre de piano i solfeig Ramon Vilanova El 1852 estudià cant a París i el 1854, malgrat l’oposició familiar, es traslladà a Milà, on inicià la seva carrera Allí amplià estudis de cant amb F Lamperti, entre altres El 1857 debutà al Teatro Carcano de Milà interpretant el paper d’Eleonora en Torcuato Tasso , i el 1858 cantà per primera vegada amb molt d’èxit al Teatro alla Scala Actuà durant tres temporades a Mòdena, i cantà als teatres de Perusa i Casalmaggiore i també a Madrid, Barcelona, Nova York i París Fou comparada amb la…

Fundat el 1994 i impulsat per Àngel Viñeta, es constituí oficialment el 2002 Participa en competicions estatals i internacionals Des del 2002 obtingué èxits destacats en triatlons, triatlons d’hivern ironmans, raids d’aventura i curses de muntanya, destacant sobretot en duatlons Organitzà un Campionat d’Espanya per equips 2000, un Campionat d’Espanya de seleccions autonòmiques 2004 i sis Campionats de Catalunya Des del 1994 organitza el duatló de carretera de Sant Joan, i posteriorment organitzà l’edició de muntanya Coorganitza el duatló Cros de Vallfogona del Ripollès, l’aquatló de Badalona…

Dirigit inicialment per Antoni Pellicer Paraire i Pere Esteve, tingué la collaboració regular de R Farga i Pellicer, Joan Montseny, Anselmo Lorenzo, Josep Llunàs i Pujals, Cels Gomis, Ricardo Mella, etc Assolí una gran importància teòrica, puix que presidí el pas de l’anarcocollectivisme català polèmica amb “Le Revolté” de Ginebra a “l’anarquisme sense adjectius” i la revisió de l’obra de la FTRE Arribà a fer de 6 000 a 7 000 exemplars Posteriorment Joan Baptista Esteve Leopoldo Bonafulla en féu aparèixer una segona època 1901-06, amb Josep Prat, Teresa Claramunt, Llorenç Pahissa, Ricardo…

A causa de les dificultats per a construir un port, hom utilitza el de Salaverry per a donar sortida als productes provinents de la vall de Santa Catalina Hi ha indústries de licors, de sabó i adobament de pells Té universitat, i hi passa la carretera Panamericana Fundada per Diego de Almagro 1534, desenvolupà una gran activitat durant l’època colonial El 1820 fou seu de la proclamació de la independència del Perú, i hi residí el govern oposat a Bolívar 1823 Entre els edificis barrocs més notables s XVII i XVIII cal destacar la catedral, l’església de l’antic Hospital de Belén i les del…

Al segle XIII, pertanyia a Vallés de Bergua, el qual adoptà el cognom d’Antillón Una neta seva, Blanca de Antillón, fou amistançada de Jaume I de Catalunya-Aragó L’hereva de la baronia, Constanza de Antillón, hereva també del comte d’Urgell, es casà amb Gombau d’Entença, i llur filla Teresa aportà aquests feus al seu marit, l’infant Alfons, futur rei de Catalunya-Aragó En ésser confiscats tots els béns del darrer comte d’Urgell per Ferran I, aquest monarca concedí la baronia d’Antillón a Berenguer de Bardaixí i López de Sesé, baró de La…

Estudià tècniques de cinema a París i el 1929 anà als EUA, on destacà pel contingut crític de les seves pellícules De la seva filmografia cal esmentar The Search 1948, The Men 1950, Teresa 1951, High Noon 1952, From Here to Eternity 1953 Oscar al millor film i a la millor direcció, Oklahoma 1955, A Hatful of Rain 1957, The Nun's Story 1958, A Man of all Seasons 1956 Oscar al millor film i a la millor direcció, The Day of the Jackal 1973, Julia 1977 i Five Days on Summer 1982 Behold a Pale Horse 1964, sobre el retorn d’un exiliat polític espanyol, provocà, per part del govern espanyol, la…