Resultats de la cerca
Es mostren 817 resultats
passacamins
Passacamins
© Fototeca.cat
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia anual, de la família de les poligonàcies, de tiges primes, ajagudes, de 10 a 80 cm de llargària, de fulles lanceolades, de flors petites, blanques o roses, i de fruits en núcula, trígons.
Creix en camins, erms, camps, etc Té virtuts astringents, antidiarreiques i diürètiques
donzell
Donzell
© Fototeca.cat
Botànica
Planta herbàcia, de la família de les compostes, de 40 a 60 cm d’alçada, de tiges dretes, pubescents, molt ramificades, amb fulles bipinnatisectes, d’un verd blanquinós, i amb capítols penjants, disposats en panícules.
Es fa en llocs incultes i pedregosos, sobretot a muntanya Té fortes propietats aperitives i és la base del vermut
borró
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les gramínies, de rizoma horitzontal i tiges dretes, de 50 a 100 cm, fulles llargues, cargolades i junciformes, i flors en panícula cilíndrica, llarga, d’un blanc groguenc.
Viu a les dunes i platges del litoral, on, gràcies al seu rizoma, resisteix bé el moviment de la sorra ha estat molt emprada en la fixació de dunes
roja
Botànica
Farmàcia
Química
Planta herbàcia vivaç, d’arrel gruixuda, de tiges arrapadisses de fins a 1 m, de fulles lanceolades i verticil·lades, de flors d’un groc verdós, agrupades en inflorescències cimoses, i de fruits en baia negra.
Oriünda de l’Àsia occidental, és naturalitzada a la regió mediterrània, on era molt conreada com a planta tintòria L’arrel, anomenada alitzari, forneix un tint de color vermell o carmesí, que també és oficinal, amb virtuts diürètiques i anticatarrals Al s XVIII, Joan Pau Canals i Martí n'estengué i millorà el conreu i el divulgà en publicacions en català i castellà, puix que era una substància vital per a la fabricació d’indianes —ell n'era un dels principals fabricants— Carles III li ho recompensà amb el títol de baró de la Vall-roja
broida
Botànica
Planta subarbustiva perenne, de la família de les compostes, de fulles molt dividides, amb lacínies filiformes, tiges molt ramificades de 60 a 120 cm, i un gran nombre de petits capítols pènduls, agrupats en raïm.
Tota la planta desprèn una olor de llimona D’origen europeu imprecís, és desconeguda actualment en estat silvestre i ha estat estesa per l’home, des de temps antic, com a planta de jardí, a la regió mediterrània Ha estat emprada com a vermífuga, en medicina popular
arpell
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les compostes, de 40-60 cm d’alçada, amb fulles i tiges cobertes de pèls rígids i aspres, i capítols grocs, protegits per un involucre de bràctees amples.
Es fa en terres humides
escarabat de la col
Entomologia
Nom donat a diversos gèneres d’escarabats, com Haltica, Chaectonema, Psillioides, Phyllotrea, Sphaeroderma, etc, que ataquen la col i altres plantes d’horta i es nodreixen de teixits verds, tiges o altres parts dels vegetals.
Els ecosistemes d’alta muntanya
Consideracions generals Tractarem en aquest apartat alguns tipus d’ecosistemes sotmesos a condicions molt dures del medi físic, sobretot pel que fa al clima, com a resultat de l’altitud o del peculiar i extremat microclima de les zones culminals en muntanyes d’alçada mitjana En aquestes situacions trobem una varietat considerable de tipus d’ecosistemes estructuralment diferenciats En destacarem aquí únicament alguns aspectes El límit del bosc El límit altitudinal del bosc a Catalunya el marca normalment la substitució dels boscos de pi negre Pinus uncinata per prats alpins És el que recull…
Sant Cebrià de Pujarnol (Porqueres)
Art romànic
Situació Parròquia rural al sector muntanyós del Pla de l’Estany, amb el nucli format per l’església, el cementiri i la casa senyorial de la Torre de Pujarnol F Tur L’església de Pujarnol és situada a l’origen de la vall de Matamors, entre les serres de Sant Patllari Mapa L38-12295 Situació 31TDG764613 Per arribar-hi cal prendre la carretera de Banyoles a Olot per Mieres i Santa Pau Just a la sortida de la població, després del paratge de la Fontpudosa cal agafar a l’esquerra una carretera asfaltada i senyalitzada que en uns 5 km mena al peu de l’església i que continua fins a Rocacorba JMC-…
Sant Julià i Santa Basilissa de Jújols
Art romànic
Situació Petita església parroquial situada en ple Alt Conflent, enfilada a la riba esquerra de la Tet ECSA - A Roura Capçalera de l’església amb l’absis primitiu I un cos adossat a la part de migdia, sobre el qual s’ha construït la moderna espadanya ECSA - A Roura L’església parroquial de Sant Julià i Santa Basilissa és al costat del cementiri, a l’extrem sud-oest de la població Mapa IGN-2249 Situació Lat 42° 34’ 15” N - Long 2° 17’ 44” E Per a arribar-hi cal prendre la carretera D-57, que arrenca, a mà dreta, de la N-116, poc abans d’Oleta venint de Vilafranca de Conflent JAA Història El…