Resultats de la cerca

Glenn Theodore Seaborg postulà una estreta correspondència entre lantànids i actínids, i admeté que cada actínid era l’homòleg del lantànid corresponent Aquesta idea, encara que no sempre rigorosament vàlida, ha estat molt útil per a la identificació i estudi dels elements transplutònics L’homogeneïtat de propietats dels actínids prové, com en els lantànids, de la configuració electrònica Tots ells tenen dos electrons 7s, però el nivell més extern cessa d’omplir-se i a partir del protactini els electrons addicionals passen a omplir el nivell intern 5f Segons les regles de nomenclatura…

Estudià guitarra, piano, composició i direcció a la seva ciutat natal i, més tard, al teatre Colón de Buenos Aires, del cor del qual formà part El 1991 es traslladà a Europa i dos anys després debutà com a protagonista al teatre Verdi de Trieste Itàlia, amb Signorina Julia , d’Antonio Bibalo El 1995 ho féu al Covent Garden i a l’Òpera de París, el 1996 a Viena i el 1997 a La Scala de Milà Aquell mateix 1997 cantà per primera vegada Otello , un dels seus grans personatges, a Torí, amb Claudio Abbado i l’Orquestra Filharmònica de Berlín També s’ha distingit per tenir una…

En collaboració amb la seva germana Carolina 1870-1945, el 1892 a Mompiano Brescia intentà de convertir una antiga escola de pàrvuls, amb gran quantitat de nens i pocs mitjans econòmics, en un jardí d’infants segons les idees de Fröbel sota la direcció de Pietro Pasquali, fixà un mètode mètode Agazzi sorgit de l’observació i l’experiència diàries, presentat al Congrés Nacional de Pedagogia de Torí 1898, on també participà per primera vegada Maria Montessori El mètode fou ben acollit, però passat el congrés restà oblidat El mateix any publicà La lingua parlata Afeccionada a la…

Llicenciat el 1922, fou professor d’història de la filosofia a la Universitat de Torí de 1936 a 1976 Fou cofundador de la revista Quaderni di Sociologia 1950 i codirector, amb Norberto Bobbio, de Rivista di Filosofia des del 1952 Als anys cinquanta fou el principal impulsor del corrent filosofic anomenat neoilluminismo , en el qual convergiren l’existencialisme europeu de postguerra, el pragmatisme de John Dewey i la filosofia analítica S'interessà també per la sociologia i collaborà a la premsa diària a La Stampa' des del 1964 i al Giornale' des del 1972 D’entre les seves obres…

Anteriorment havia exercit altres càrrecs polítics a Pinerolo, plaça francesa del Piemont, i a Rouen Normandia Establí el 1708 una fira bisetmanal a Bellaguarda, Montlluís i al fort dels Banys per al proveïment dels soldats d’aquestes guarnicions És autor d’una Mémoire de la Généralité de Perpignan ou province de Roussillon 1710 Durant la seva intendència fou introduït l’ús de la llengua francesa en els actes públics El seu fill Antoine-Marie de Ponte d’Albaret Pinerolo 1691 — Perpinyà 1750 fou cavaller del rei de França i exercí igualment el càrrec de primer president, per renúncia del seu…

Comte de Marchin Lluità a Alemanya en la guerra dels Trenta Anys, a l’exèrcit imperial, sota el comandament de Tilly Més tard passà al bàndol francès Ascendit a tinent general per Lluís XIV de França 1647, fou nomenat lloctinent de l’exèrcit francès de Catalunya participà en la conquesta de Tortosa 1648, i n'organitzà el saqueig Implicat en el moviment de la Fronda, fou empresonat per ordre de Mazzarino 1650, però fou rehabilitat i nomenat lloctinent interí de Catalunya 1651 Acabada la guerra dels Segadors passà al servei de Castella, però fou derrotat a la guerra de Devolució Gant, 1667 El…

Estudià al Conservatori de l’Estat de Bulgària, i debutà a Sofia el 1957 amb Eugeni Oneguin Després d’haver ampliat estudis a Itàlia, el 1961 es presentà a la Scala de Milà amb Beatrice di Tenda , i un any després ho feu a San Francisco i al Metropolitan de Nova York Després d’actuar a Salzburg, Londres i Moscou, el 1973 cantà a Torí Les vespres sicilianes , de G Verdi, amb motiu de la reobertura del Regio Teatro de la ciutat Especialitzada en el repertori dels autors veristes, s’ha convertit en la intèrpret de referència dels papers de Cio-Cio San Madama Butterfly , Tosca i Manon Lescaut…

Fou nen cantor a la catedral de Vercelli Després de ser ordenat de sacerdot el 1595, es traslladà a Torí, on entrà al servei de la cort de Savoia L’any següent tornà a Vercelli i fou nomenat mestre de capella de la catedral El 1623 viatjà a Roma i participà, com a organista, en la consagració de la basílica de Sant Pere, juntament amb G Frescobaldi i altres eminents músics Treballà a la Capella Sixtina fins el 1629 i arribà a ser mestre de capella del Seminari Romà i de la Chiesa del Gesù El seu coneixement de la teoria i de la pràctica compositiva fou admirat per GB Doni i P…

Probablement tingué alguna relació amb C Festa Se li atribueix la compilació del manuscrit Rusconi , datat el 10 de juny de 1518 Pels continguts d’aquest document degué viure a la regió de l’Emília-Romanya durant aquells anys, potser ja al servei de la família Fieschi, alguns membres de la qual ocuparen diversos càrrecs al servei del papa Lleó X Situat a l’entorn d’aquest papa, se li concedí un càrrec a la catedral de Torí el 13 d’abril de 1520, però no hi ha evidències de la seva estada allí, perquè sembla que confià els seus afers en aquella ciutat al seu pare, Jacobinus Festa…

Músic al servei de la capella reial de Torí 1775, féu una gira de concerts per Suïssa, Alemanya, Polònia i Rússia 1780, 1781 a París 1782 obtingué el seu èxit més gran, amb la participació en el Concert Spirituel A partir del 1783 deixà l’activitat de concertista i es convertí en director d’orquestra, però fracassà econòmicament en diversos teatres, fins que Lluís XVIII li confià la direcció de l’Opéra de París 1818-1822 Considerat durant els dos últims decennis del s XVIII el violinista més important d’Europa, fou, com a compositor, un continuador de l’estil rococó italià És…