Resultats de la cerca
Es mostren 336 resultats
Zapovednik ostrov Vrandelja
Espai natural
Reserva natural de la illa de Vrangelja a l’Okrug Autònom dels Txuktxis (Rússia).
Neizvestnaja
Riu
Curs fluvial de la illa de Vrangelja a l’Okrug Autònom dels Txuktxis (Rússia).
Klark
Riu
Curs fluvial de la illa de Vrangelja a l’Okrug Autònom dels Txuktxis (Rússia).
Ecologia i medi ambient 2015
Ecologia
Acords de la cimera de París El secretari general de l’ONU, Ban Ki-moon esquerra, amb Laurent Fabius, president de la COP 21 centre, i François Hollande dreta, president de França, a la conferència sobre l’acord signat a París pel canvi climàtic © UN Photo / Mark Garten El 12 de desembre de 2015 passarà a la història com la data d'aprovació del que pot ser considerat el primer acord global de lluita contra el canvi climàtic entenent que el Protocol de Kyoto només comprometia els països més industrialitzats Després de 13 dies de negociacions, els representants dels 195 països participants en…
Àrtida

Ilulissat a l’estiu (Grenlandia Occidental, Àrtida )
Greenland Travel (CC BY 2.0)
Nom que hom dona a les terres insulars i continentals i als mars i oceans situats a l’interior del cercle polar àrtic (66° 17’ N de latitud).
La geografia La part central de la regió àrtica és ocupada per l’oceà Àrtic, mar interior que només comunica àmpliament amb l’Atlàntic Allò que dona unitat a aquesta regió, delimitada per la isoterma de 10° corresponent al mes més càlid, és el clima caracteritzat per la continuïtat del fred Hom pot distingir una zona de clima polar oceànic a la regió on l’Àrtic s’obre a l’oceà Atlàntic, amb un règim de ciclons i de clima humit i fred, però no extrem, i on es registren algunes precipitacions i una zona de clima polar continental on les temperatures del mes més fred poden arribar a -30°C, i hi…
Els conflictes de gestió i els problemes ambientals de la tundra
Una humanització poc intensa, però antiga L’escassa densitat demogràfica humana del bioma i les limitacions que les condicions climàtiques imposen a l’activitat dels humans han fet que la tundra, fins a mitjan segle XX, no hagi experimentat més alteracions que els d’estralls, molt localitzats, de caçadors, pescadors o buscadors d’or Sota el signe de l’estel polar En la segona meitat del segle XX, però, les transformacions dels ecosistemes de la tundra provocades per les noves tecnologies, les troballes de nous recursos minerals i energètics i els canvis climàtics globals han fet de la tundra…
txuktxi
Etnologia
Lingüística i sociolingüística
Individu d’un poble paleoasiàtic, de raça sibírida, amb no poques relacions amb l’esquímida, establert a l’extrem nord-oriental de Sibèria, en un territori que constitueix actualment l’Okrug Autònom dels Txuktxis
.
Els grups costaners practiquen la pesca dels cetacis, mentre que els de l’interior es dediquen a la cria de rens Nòmades, viuen disseminats en petits grups de règim patriarcal, practiquen l’endogàmia i el levirat Llur llengua, juntament amb el koriak i el kamtxadal, amb les quals és relacionada, pertany al grup luorawetlan de les llengües paleosiberianes D’estructura morfològica aglutinant, caracteritzada per la polisíntesi, ofereix dues variants dialectals corresponents als dos grups tribals
Les zones protegides i les reserves de biosfera en l’àmbit de la tundra
Els parcs i les àrees protegides Fins fa poc temps, les extremes condicions climàtiques de les tundres d’Europa septentrional, Rússia, Canadà, Alaska, Grenlàndia i Islàndia eren les responsables del feble impacte humà que havia de suportar aquest bioma Tanmateix, la situació ha canviat a mesura que la tecnologia n’ha permès l’explotació intensiva, de manera que també les àrees protegides van esdevenint cada cop més amenaçades pels interessos comercials, en particular aquelles que inclouen zones amb el subsòl ric de recursos miners, gas o petroli En general, la gestió de les àrees protegides…