Resultats de la cerca

Comprèn, doncs, el Camp de Morvedre, l’Horta i la Ribera Alta, i inclou, per tant, la capital del País i les ciutats de Sagunt i d’Alzira El parlar apitxat ensordeix les articulacions següents la prepalatal africada sonora ž en l’ortografia tj o j , l’alveolar fricativa sonora z en l’ortografia, entre altres posicions, s o z darrera consonant i l’alveolar africada sonora z ortografia tz aquests sons són identificats amb els sords corresponents s ortografia tx , s ortografia s o -ss- i ŝ ortografia ts Així mateix, la v etimològica i ortogràfica es pronuncia bilabial, oclusiva b o fricativa…

Vida i obra De molt petita entrà a la cort de Maria de Castella, muller del rei Alfons IV el Magnànim , de la qual era cosina segona El 1445 professà en l’orde de Santa Clara, i el 1463 fou elegida abadessa del convent de la Trinitat de València, càrrec que exercí fins el 1490, any de la seva mort víctima d’una epidèmia Ja en la seva època, posseïa fama de dona culta i gaudí d’un cert prestigi entre els escriptors valencians coetanis, de manera que en El Passí en cobles València, 1493 l’elogien Bernat Fenollar i Pere Martines, i Miquel Peres li dedicà la seva traducció de la…

Vida i obra De família originària de Gènova, estudià arts i teologia a la Universitat de València Vinculat a les classes dirigents civils i eclesiàstiques de València i sobretot a la casa dels comtes d’Oliva, estigué al servei de Serafí de Centelles, fou preceptor del seu fill, Francesc Gilabert de Centelles, exercí de predicador dels vassalls moriscs de la Vall d’Aiora, i la seva obra fou publicada a expenses de Francesc Gilabert, deixeble seu Personalment dividit en les convulsions de les Germanies de València 1519-23, es decantà finalment pel partit aristocràtic, mantenint la fidelitat a…

Se situa al peu dels relleus prebètics valencians extrems, que atenyen l’altitud màxima al mont Cabal 596 m i als Recingles, que empalmen amb la serra de Migdia que separa el terme de les valls de Pego al N, l’abrupte sector del port de Sagra camí de Pego enclou l’Aspre de la Foia Roja Les pastures ocupen unes 300 ha als conreus, hi ha unes 100 ha regades més de la meitat amb aigua de peu de les 150 ha encadastrades com a secà, només se’n sembren unes 90 Les especialitats agrícoles són variades predominen els cítrics una cinquena part, segueixen l’horta 17% i els garrofers, ametllers i…

Fou catedràtic de la Universitat de València des del 1955, on fundà el departament de geografia, encapçalant una escola valenciana , caracteritzada pel rigor i la sobrietat, el manteniment de la unitat de la ciència geogràfica i la valoració de l’enfocament físic Especialitzat en qüestions agràries —sobretot en regadiu— i climatològiques, forní una nombrosíssima bibliografia i dirigí una munió d’investigacions Fou fundador de “Cuadernos de Geografía”, revista del departament de geografia de la Universitat de València 1964 Quant al País Valencià, la seva aportació global més important és La…

Fill de Teodor Llorente i Olivares Es llicencià en dret l’any 1901, però no exercí Treballà des de jove a Las Provincias , diari que dirigí 1911-49 Fou secretari de la societat Lo Rat Penat, director degà del Centre de Cultura Valenciana 1940-49 i cronista provincial Escriví el volum de narracions Ráfagas del campo 1909, les versions de rondalles mallorquines aplegades per Antoni M Alcover, Cuentos maravillosos 1913 i Nuevos cuentos maravillosos 1928, la biografia Eduardo Escalante 1934 i l’estudi Mistral i Llorente Recull de notícies i impressions 1932 També publicà els reculls d’articles…

Jesuïta, es doctorà en història medieval a Baltimore EUA i en història moderna i etnogràfica a Friburg Suïssa Professor a la Universitat de San Francisco del 1947 al 1976 i posteriorment a la de Los Angeles Membre de la junta de la North American Catalan Society i de la Medieval Academy of America, els seus estudis se centraren sobretot en la conquesta, la colonització i la integració del territori del País Valencià a la corona d’Aragó Jaume I i els Valencians del s XIII 1981, Colonialisme medieval 1987, Moros, cristians i jueus 1987, Societat i documentació 1989, Los mundos de…

Llicenciat en dret per la Universitat de València, dedicà gairebé tota la seva trajectòria professional a defensar el comerç del sector dels cítrics valencians El 1943 fou elegit president de la Unión de Cooperativas Agrarias, i posteriorment dirigí el sindicat de fruites i hortalisses, a més d’ésser soci i conseller d’Agruna, una empresa dedicada a l’exportació de cítrics Entre el 1972 i el 1992 fou el primer president del Comitè de Gestió per a l’Exportació de Cítrics, i més tard presidí el Comitè d’Enllaç dels Països Citricultors de la Mediterrània CLAM També fou procurador en…

El 1399 era alcaid del castell de Sogorb i uixer d’armes del rei Martí, de qui fou després camarlenc 1407 A la darreria del regnat d’aquest encapçalà un dels bàndols valencians contra Berenguer de Vilaragut aquest enfrontament rebrotà el 1412 contra Ramon de Vilaragut en produir-se l’Interregne s’inclinà pel partit antiurgellista, atès que els Vilaragut eren urgellistes El Parlament valencià l’envià a Casp el 1412 perquè defensés davant els compromissaris els drets de Frederic d’Aragó i de Sicília, comte de Luna, a qui Ferran d’Antequera, esdevingut rei, nomenà procurador, atès…

El seu primer poemari fou Flexo 1988, premi Senyoriu d’Ausiàs March 1987, al qual han seguit Les hores 1988, premi Vicent Andrés Estellés, Arena 1992, Curriculum Vitae 1996,  El temps en ordre 2002, finalista del Carles Riba 2000 i premi Crítica Serra d’Or 2003,  Rebellió de la sal  2008, premis de la Crítica Catalana de poesia 2009 i de la Crítica dels Escriptors Valencians ex aequo de poesia 2009,  Herències 2011, premi Manel Garcia Grau 2011, amb Àngels Gregori,  València Nord 2014,  Vertical 2019, premi Ausiàs March 2018 i  Tot passa baix 2022, premi Lletra d’Or 2023 La seva…