Resultats de la cerca

S’especialitzà en salt d’alçada, tot i que també destacà en les tanques i en les proves combinades S’inicià en l’atletisme al Club Atlètic Granollers Posteriorment competí amb diversos clubs de Barcelona el Centre Gimnàstic Barcelonès, el Futbol Club Barcelona i el Club Natació Barcelona A la capital catalana es preparà a les ordres de Miguel Ángel Torralba i Miguel Vélez Fou set vegades campiona de Catalunya de salt d’alçada a l’aire lliure 1976, 1980, 1982, 1984-87, i en pista coberta assolí un títol de 50 m tanques 1977 i dos de salt d’alçada 1978, 1984 Establí diversos rècords de…

Benedictí, professà al monestir de Sant Feliu de Guíxols 1689 i féu els estudis de filosofia i teologia a Santo Estevo de Ribas de Sil i a Salamanca Fou abat de Sant Feliu de Guíxols 1705-17, abat general de la congregació de Valladolid 1717-21 i del monestir de Montserrat a Madrid 1721-27 Felip V, del qual era fervent partidari, el nomenà bisbe de Mallorca 1730 construí una capella de Sant Benet i fundà una confraria de la Mare de Déu de Montserrat a la seu de Mallorca, on fou enterrat Féu quantioses donacions al monestir de Sant Feliu de Guíxols i aplegà una notable biblioteca, conservada…

Professà a la cartoixa d’Escaladei el 1595, que decorà com també decorà les cartoixes de Montalegre, Portaceli i Las Cuevas Andalusia, on pintà dues sèries de les vides de la Mare de Déu i de sant Bru aquesta fou copiada en vida de l’artista i enviada a la Grande Chartreuse Tingué una gran anomenada al seu temps segons Pacheco fou el millor intèrpret del tema de la Puríssima de la seva època Hom intentà que decorés una capella de Santa Maria la Major de Roma el 1608, però Guido Reni s’hi oposà L’única obra documentada d’ell fins ara és el retaule de Sant Martí de Teià 1617 Intervingué també…

Vida i obra Advocat i doctor en filosofia i lletres, fou catedràtic de geografia històrica d’Espanya a la Universitat de Barcelona i publicà manuals relacionats amb aquesta matèria El universo , 1877 Los planetas , 1878, altres obres per a l’ensenyament Elocuencia y poesía castellana , 1875, molt reeditada, unes Consideraciones sobre la literatura popular catalana 1879, diversos estudis biogràfics sobre Antoni de Capmany — Capmany Apuntes crítico-biográficos , 1873—, Joan Cortada i Manuel Milà i Fontanals, una Reseña histórica de la Universidad Literaria de Barcelona 1881 i un notable…

Estudià d’infermera, de llevadora i de practicant La seva novella autobiogràfica Nit de reis 1966 recull les experiències d’una infermera joveníssima a la guerra i la postguerra Com neixen els catalans 1972 és un dietari professional on planteja, entre altres problemes, els de la seguretat social i la immigració El 1994 hom recollí la seva obra poètica en el llibre Antologia

Cursà la carrera eclesiàstica 1923-35 i la de ciències naturals 1945-51 i, l’any 1959, es doctorà a la Universitat de Barcelona Fou continuador de l’escola geològica del Seminari Conciliar de Barcelona i de la direcció del Museu Geològic fundat pel canonge Jaume Almera 1845-1919, al qual succeïren Font i Sagué, MFaura i Sans i JRBataller Amb aquest darrer, s’inicià en la paleontologia, i s’especialitzà tot seguit en carcinologia fòssil Fou nomenat sotspresident del Grup Europeu de Recerca de l’Evolució dels Malacostracis Treballà en altres temes de paleontologia, com són les faunes triàsiques…

S’establí molt aviat a Reus, on exercí de metge Participà en la gestió de la revista La Columna de Foc  1918, vinculada a l’herència modernista, i en la de Llaç  1919, més propera a l’estètica noucentista Fou traductor al català d’autors, sobretot teatrals Cocteau La veu humana , T Williams Figuretes de vidre , Camus Callígula , Racine Fedra , Ionesco La cantant calba , Pirandello Sis personatges en cerca d’un autor , Anouilh Becket o l’honor de Déu , Molière Tartuf , L’avar , Sartre Les mans brutes , Muset Lorenzaccio , Betti, Pavese i d’altres, moltes de les quals inèdites El 1955…

Ordenat sacerdot l’any 1956, es llicencià en teologia i feu estudis de catequètica a Roma i a París Molt influït per Joan Batlles , fou vicari de les parròquies de Sant Sadurní i de Sants Fou consiliari d’Acció Catòlica i fundador i secretari del Centre d’Estudis Pastorals de Barcelona 1968 Cofundador 1969, amb Josep Junyent, Joan Carrera i Plana i d’altres, de la revista bimensual Quaderns de Pastoral , publicació durant molt de temps afí a les directrius del concili II del Vaticà  i de la qual fou director fins el 1993 Fou un dels capdavanters de la lluita per una Església catalana a la…

Pèrit agrícola, doctorat en dret 1897 i llicenciat en farmàcia 1911 Fou professor de l’Escola Provincial d’Agricultura i participà en la creació de l’Escola Superior d’Agricultura de la Mancomunitat de Catalunya Fou president 1928 de la Federació Agrícola Catalanobalear Dirigí, des del 1918, la Revista de l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre  i fou vocal de la biblioteca de la institució, càrrec que li permeté l’organització definitiva i la publicació del catàleg 1919 El 1924, la Dictadura de Primo de Rivera el desposseí de la càtedra de comptabilitat agrícola de la Universitat Nova de…

Emigrà a l’Argentina el 1920, on fou un dels principals promotors de la cultura catalana Fou director de la revista Catalunya de Buenos Aires i editor dels sis llibres que la revista publicà, en català i d’autors exiliats 1939-41, sota el patrocini de l’Associació d’Ajut a la Cultura Catalana