Resultats de la cerca

Els materials són sedimentaris Té una longitud de 350 km, una amplada que varia entre els 6 i els 29 km i una alçada que oscilla segons els llocs entre els 750 i 1700 m Té un indubtable interès turístic i fou declarat parc nacional el 1919 en una extensió de 2610 km 2 A les seves parets es comptabilitzen més de 1000 coves, de les quals només unes 300 han estat catalogades Vista aèria del Gran Canyó CC Wonderful Pics Per la grandària i per les estalactites i estalagmites que s'hi conserven, algunes coves, com la Domes, estan obertes a la visita de turistes

Resident a Torroella de Montgrí, fou un popular i conegut ballador de contrapassos i sardanes, marxant i botiguer de professió La seva habilitat el feu famós com a cap contrapassaire i com a codificador del sistema de repartició de la sardana llarga, que exposà en el Mètodo per apendre de ballar sardanas llargas , obra publicada a Figueres l’any 1850 i reeditada a la Bisbal el 1878 Sovint acompanyava la cobla de Pep Ventura amb una colla de dansaires És coneguda la seva exhibició davant d’Isabel II en la visita que feu la reina a Montserrat el 30 de setembre i l’1 d’octubre de…

Té algunes indústries, però és sobretot una ciutat residencial i balneària Centre d’ensenyament superior té una universitat Els romans l’anomenaren Aquae Sulis , i hi bastiren una estació termal Després del 1702 visita de la reina Anna esdevingué un centre de moda És una de les ciutats més belles d’Anglaterra Entre els seus monuments sobresurten les installacions termals romanes i l’església abacial, reconstruïda al s XVI en l’estil gòtic perpendicular Des del 1725 la ciutat fou eixamplada al nord-oest Excelliren en les noves construccions l’arquitecte John Wood i el seu fill…

El llogaret d’Estall es troba als vessants meridionals del Montsec d’Estall o de Montgai 866 m La seva església parroquial presideix el petit grup de cases Les referències documentals sobre l’indret són gairebé nulles L’església de Santa Maria formava part del bisbat d’Urgell i depenia de la parròquia de Girbeta Això se sap gràcies a l’acta de la visita papal a les parròquies del bisbat d’Urgell de l’any 1372, on consta que el rector de Girbeta governava també l’església de Stayll Fins fa ben poc es conservaven vora l’entrada les antigues piques dels delmes

Aquesta església és situada en l’antic terme del castell de Jorba No sembla que tingués cap altra funció que la de sufragània de la parròquia de Jorba El terme de Jorba es documenta a partir de l’any 960 Tanmateix l’església apareix per primera vegada en la documentació l’any 1137 La seva funció com a sufragània es constata l’any 1685, data en la qual el bisbe Pasqual de Vic visità la parròquia de Jorba i feu constar que tenia l’església de Sant Genís com a sufragània Actualment continua tenint culte per als habitants del poble de Sant Genís, vinculada a la parròquia de Jorba

L’any 1323 Joan XXII el nomenà bisbe de Neopàtria Grècia catalana, on no arribà a anar Fou bisbe de Mazzara Sicília el 1330, i, finalment, fou nomenat bisbe de Barcelona el 1335 Durant el seu pontificat foren traslladades les relíquies de Santa Eulàlia a la cripta de la catedral i fou celebrat un sínode el 1339, les constitucions del qual foren publicades el mateix any Impulsà les obres de la catedral, i el 1337 en consagrà l’altar major Establí l’ordenament de la casa de l’Almoina Morí el 1344 tot fent la visita pastoral al deganat del Penedès amb motiu de la presència de nuclis…

Residí a la Toscana, escenari d’una gran part de la seva obra narrativa Es donà a conèixer com a contista amb La visita i Alla periferia 1942 La seva participació en la Resistència, durant la Segona Guerra Mundial, li inspirà Fausto e Anna 1952, I vecchi compagni 1953, La casa di via Valadier 1956 i, sobretot, La ragazza di Bube 1960, la seva novella més coneguda Unes altres novelles són Il taglio del bosco 1959, Un cuore arido 1961, Ferrovia locale 1968, Una relazione 1968, Paura e tristezza 1970, L’uomo e il cane 1977, Il superstite 1978, Vita d’artista 1980, etc

Estudià a Harvard, Cambridge i Göttingen Fou nomenat professor de lògica matemàtica al MIT 1932 Hom el considera el creador de la cibernètica , les bases de la qual exposà en l’obra Cybernetics 1948, les quals han donat lloc posteriorment a un gran nombre d’aplicacions Poc després publicà Human Use of Human Beings Cybernetics and Society 1950, que ha estat traduïda al català Cibernètica i Societat , 1969, i I am a Mathematician 1956 Són notables, també, les seves recerques sobre teoria de probabilitats, integrals de Fourier, anàlisi harmònica, espais vectorials, moviment brownià, etc El 1962…

Exposà a l’Academia de San Fernando el 1841 Cap al 1884 visità París Tingué una participació important en la decoració del Teatro Real de Madrid 1850 Fou tinent de la Milicia Nacional 1856 Vigorosament romàntic, fou un bon retratista al marge del món acadèmic, però sobresortí per les seves escenes populars, en les quals hom sovint aprecia l’influx de Goya, a qui han estat atribuïdes, erròniament, obres seves Mal estudiat fins a una època recent, hom l’havia cregut d’Alcalá de Henares, més jove i amb el segon cognom de Padilla El seu fill Eugenio Lucas Villamil Madrid 1858 — 1918 també fou…

Fill petit de Jaume I i de Violant d’Hongria, li foren concedits, infant encara, els càrrecs d’ardiaca de Belchite, d’abat de Valladolid i de canonge sagristà de Lleida 1254 Ateses les bones relacions de Jaume I amb el seu gendre Alfons X, casat amb Violant d’Aragó el 1266, li fou atorgat l’arquebisbat de Toledo En prendre possessió d’aquest càrrec el visità Jaume I pel Nadal del 1268 El 1274 féu costat al seu pare en la preparació de la fracassada croada a Terra Santa El 1275, amb motiu d’una ofensiva dels àrabs contra Jaén, hi acudí per deturar-la i hi trobà la mort