Resultats de la cerca
Es mostren 3185 resultats
morell cap-roig
Ornitologia
Avicultura
Ànec cabussador, de colors grisos, amb el cap bru i el pit blanc.
La femella té una franja blava entorn el bec Viu vora els mars i llacunes, rarament al mar N'hi ha que hivernen als Països Catalans
paitida
Folklore
Fada d’aigua.
El mot, d’origen incert, fou recollit per Guerau de Liost a Viladrau, on és viu el topònim del veïnat i la font de les Paitides
Les coprinàcies: bolets de tinta i afins
Els bolets de tinta s’anomenen així perquè llurs làmines es converteixen en un líquid negre, carregat d’espores, que s’havia emprat com a tinta El més conegut, el bolet de tinta pelut 1 Coprinus comatus , és un excellent comestible quan és jove El dibuix en presenta dues etapes diferents de creixement 1a, 1b en l’exemplar jove 1a , les làmines comencen a madurar per la part baixa 1a’ en secció després 1b el peu s’estira i les làmines es converteixen en tinta El bolet de tinta tòxic o pixacà 2 C atramentarius presenta un barret plisat i amb marge lobulat 2’ secció sagital resulta…
O Vicedo
Municipi
Municipi de la província de Lugo, Galícia, situat al sector E de la ria do Barqueiro.
Nucli pesquer i agrícola La població hi viu majoritàriament disseminada L’illa de Coelleira, al N del terme, és lloc de pas per a diverses aus migratòries
jonc negre
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les ciperàcies, de 15 a 70 cm d’alçària, de fulles basals, linears i canaliculades i flors agrupades en inflorescències de color negrós.
Creix formant una gespa densa, i viu a les jonqueres i a les maresmes litorals, i també en zones humides de l’interior, preferentment en aigües alcalines
botzina
Malacologia
Mol·lusc gastròpode marí, de la subclasse dels prosobranquis, que té la conquilla cònica, de colors clars, d’uns 40 cm de longitud i amb espires regulars.
Viu a les marscàlides i temperades i es el gastròpode més gros de la Mediterrània La conquilla, amb el vèrtex truncat, ha estat utilitzada com a corn
cargolet
cargolet
© Fototeca.cat
Ornitologia
Moixó insectívor de la família dels troglodítids, molt petit (ateny uns 9 cm), de cos arrodonit, amb la cua curta i sovint aixecada.
El plomatge és de color castany, més clar el ventre Viu en llocs ombrívols i humits, a les penyes, entre les bardisses És sedentari als Països Catalans
biomicroscòpia
Examen microscòpic dels teixits vius.
En oftalmologia, mitjançant la làmpada de fenedura, hom pot examinar diverses zones de l’ull viu per tal de diagnosticar precoçment el tracoma i altres afeccions oculars
cargola de Montserrat
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les geraniàcies, de 5 a 10 cm d’alçada, amb rizoma llenyós d’on parteixen nombroses fulles molt dividides, piloses i blanquinoses per sobre, amb flors rosades, més petites que en la cargola.
És inodora, i viu a les escletxes dels conglomerats, principalment als de la part alta de Montserrat Hom atribuïa a la decocció del rizoma nombroses virtuts curatives
cargol vermiforme
cargol veriforme
© Fototeca.cat
Malacologia
Mol·lusc gastròpode marí, de la subclasse del prosobranquis, amb la conquilla allargada en forma d’una espiral desenrotllada, semblant als tubs d’alguns poliquets sedentaris.
El cos és vermiforme, amb el cap indiferenciat i proveït de quatre tentacles Viu adherit a les roques de les zones costaneres i en els fons corallins