Resultats de la cerca

Començà a competir en la modalitat F3A-B el 1983 Es proclamà campió d’Espanya en F3A en tres ocasions 1989, 1993, 2003, fou quatre vegades segon i onze vegades tercer Participà en nou Campionats del Món entre el 1987 i el 2005 i en tres Campionats d’Europa entre el 2002 i el 2006 Fou Team Manager de l’equip estatal i vocal de la Reial Federació Aeronàutica Espanyola 2005-08 És jutge estatal de F3A i F3P

Membre de la Societat de Caçadors La Marta de Martorelles, que presidí durant uns anys, el 1997 s’integrà com a vocal a la junta directiva de la representació territorial de la Federació Catalana de Caça a Barcelona Ocupà el càrrec de president de la representació territorial de Barcelona 2001-05, fins que arribà a la presidència de la Federació Catalana de Caça 2005-07 També fou vicepresident de la Reial Federació Espanyola de Caça 2006-07 i conseller de Mutuasport

Entrà com a vocal a la junta directiva de la Federació Espanyola de Patinatge quan aquesta es constituí l’any 1954 Després de ser nomenat president del comitè tècnic d’hoquei sobre patins, el 1962 accedí al càrrec de seleccionador espanyol i es proclamà subcampió del món Romangué només uns mesos en el càrrec, i tornà a la junta directiva de la federació espanyola, en la qual, al final dels anys seixanta, fou també el delegat responsable de l’hoquei sobre gel

Es doctorà en dret civil i canònic 1763 S'establí a Madrid 1771, on exercí càrrecs públics Ingressà a l’Academia de Derecho Público 1772 Posteriorment fou alcalde d’Oriola 1787 i de Tortosa, i oïdor de l’audiència de Mallorca Es mostrà contrari a la pena de mort Durant les guerres napoleòniques fou vocal de la Junta Suprema de Mallorca Uns versos publicats durant el Trienni Constitucional li valgueren una sanció del règim absolutista Posseí una de les millors biblioteques mallorquines

Concertista de fama universal, actuà a Londres, Dresden, Praga, etc La seva producció vocal comprèn oratoris, cantates i cinc òperes Adriano 1735, La clemenza di Tito 1737, Partenio 1738, Roselinda i L’errore di Salomone 1744/> Deixà també música instrumental tres colleccions de sonates per a violí i baix continu i diversos concerts El seu oncle Antonio Veracini Florència ~1659 — 1733 fou també un dels violinistes més considerats del seu temps Compongué tres oratoris i publicà tres reculls de música instrumental

Convidat per Jurij Ljubimov, s’installà al teatre Taganka, a Moscou, el 1981, on creà El cèrcol , sobre texts de Viktor Stlavkin La seva versió de Sis personatges en busca d’autor , de Pirandello, realitzada amb l’Escola d’Art Dramàtic de Moscou —representada també a Barcelona—, fou qualificada de sublim per AVitez, com també Les lamentacions de Jeremies premi Màscara d’Or 1997, amb música de Vladimir Martinov i amb la collaboració del conjunt vocal de música religiosa russa Sirine

Corresponsal de guerra a la campanya del Marroc 1859-60, collaborà a diversos periòdics madrilenys Fou vocal de la junta revolucionària de Madrid 1868 Afiliat a la Unión Liberal, fou sovint diputat a corts entre el 1861 i el 1881, governador civil de les Balears 1864 i ministre de foment 1875, 1884-86 Publicà Ensayos poéticos 1851, Poesías 1857, Las crisis de España 1870, Notas dispersas 1893 i les biografies O'Donnell y su tiempo 1869 i El Cardenal Cisneros 1869

El 1943 fou nomenat vicepresident de la Societat de Caçadors La Protectora El 1958 es proclamà campió d’Espanya novell de tir i guanyà també el gran premi de Barcelona Fou president de la Federació de Caça de Tarragona 1972-92, sotspresident del consell territorial, vocal del consell català i delegat territorial d’esports a Tarragona de la Generalitat de Catalunya 1990-94Organitzà i fou jurat de nombroses competicions de caça Fou distingit amb la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya

Autor de cançons d'expressió castellana, des del 1939 residí a París on estudià guitarra clàssica i participà en algun grup de música vocal L'any 1967 es donà a conèixer a l'Estat espanyol i el 1968 enregistrà el primer disc, ja publicat a l'Estat francès, amb poemes de L de Góngora i F García Lorca La força expressiva de la seva veu i la capacitat de mobilització que palesà el feren un cantant incòmode al règim franquista

Se n’estengué l’ús a Itàlia segles XVII-XIX, motivat per la prohibició papal que les dones cantessin a l’església i, als Estats Pontificis, que actuessin en escenaris Alhora, el gust musical barroc pel virtuosisme vocal més exacerbat n’estengué l’ús per tot Europa, especialment en l’òpera, on perdurà fins a mitjan segle XIX En el cant sacre fou prohibit pel papa Pius X el 1903 Un dels castrats més celebrats fou Carlo Broschi , anomenat Farinelli 1705-82