Resultats de la cerca

Vida Filla d’un bidell de la Universitat de Barcelona, des de molt jove mostrà uns grans dots per al cant, que foren descoberts per M Plantada A catorze anys ingressà en el Conservatori de Música del Liceu, on estudià cant amb D Frau Aconsellada per N Annovazzi, abandonà la tessitura de soprano dramàtica i se centrà en el repertori líric, a més d’estudiar guitarra amb G Tarragó Formà part d’Ars Musicae abans de debutar en un recital al Palau de la Música Catalana organitzat per l’Agrupació de Cultura Musical de Barcelona 1944 Un any després es presentà al Gran Teatre del Liceu…

Filla d’un destacat baríton i d’una actriu, des de la infantesa estigué vinculada amb el món teatral com a ballarina i actriu, i alhora es formà com a cantant El 1821 debutà a Viena en el paper de Pamina, i a partir de llavors treballà en teatres de Viena, Dresden, Berlín, París i Londres Fou una figura cabdal en el panorama de l’òpera romàntica alemanya Beethoven, que hi treballà per a les funcions de Fidelio , agraí sempre la seva contribució al paper de Leonore CM von Weber n’opinava que havia estat la millor intèrpret d’Agathe en Der Freischütz 'El caçador furtiu' I Moscheles la valorava…

Estudià cant a la seva ciutat natal, i hi debutà el 1945 com a Ulrica Un ballo in maschera Romangué a l’Òpera de Graz fins el 1952, on interpretà, entre d’altres, el paper de lady Macbeth El 1951 es presentà al Festival de Bayreuth, escenari que visità en edicions successives amb diversos personatges wagnerians Entre el 1952 i el 1972 actuà a l’Òpera de Munic, on debutà amb el paper d’Octavian El cavaller de la rosa i amb la companyia de la qual actuà amb gran èxit al Covent Garden de Londres 1953 A més cantà a l’Òpera de San Francisco 1960 i al Metropolitan de Nova York 1962 El seu…

Estudià amb Domenico Foroni a Verona i des d’un principi s’interessà especialment per la composició d’òperes Lina , 1840 Es traslladà a Amsterdam, on dirigí el Teatre Italià fins el 1845, any en què retornà a Itàlia per dedicar-se bàsicament a la docència i a la composició Fiorina , 1850 Tutti in maschera , 1856 A partir del 1868 treballà a Torí com a director del Liceo Musicale i de l’Orquestra del Teatre Regio, on portà a terme algunes estrenes italianes d’òperes de J Massenet, K Goldmark, Ch Gounod, etc El 1872 fundà els Concerti Sinfonici Popolari, per mitjà dels quals divulgà la música…

Inicià els estudis musicals a Atenes i després els continuà a Constantinoble Decidit a obtenir una formació musical sòlida, el 1901 se n’anà a Viena, on romangué fins el 1906 Allí amplià els seus coneixements, sobretot en les disciplines de piano, teoria, composició i història de la música Professor d’harmonia i contrapunt del Conservatori d’Atenes 1911-19, fou fundador del Conservatori Hellènic 1919 i del Consevatori Nacional 1926 Fou president de la Unió de Compositors Grecs, i del 1944 al 1945, director general de l’Òpera d’Atenes La seva obra musical palesa, d’una banda, la forta…

S’inicià musicalment amb el seu pare, que el dugué a F Liszt quan Karol tenia catorze anys Amb Liszt aprengué contrapunt, composició, instrumentació i piano Debutà en un concert a Berlín, el 1858, dirigit per H von Bülow L’any següent feu una gira de concerts per Alemanya, i el 1862 anà a Viena i hi oferí concerts orquestrals El 1865 s’installà a Berlín Després de nombrosos èxits, provà durant algun temps l’ensenyament del piano Morí prematurament, de tifus Fou admirat per la seva manera apassionada i impulsiva de tocar, i el mateix Liszt qualificà els seus dits de "metàllics" Dominava un…

Inicià els seus estudis a Varsòvia i el 1895 es traslladà a Berlín, on es formà amb H Urban El 1900 retornà a Varsòvia i es convertí en un element dinamitzador important de la vida musical a la capital polonesa Dirigí la Societat Filharmònica i també la Societat de Música de Varsòvia S’interessà per l’obra de F Chopin, sobre el qual reuní abundant documentació A més, estudià direcció d’orquestra amb el director hongarès A Nikisch Entre les seves obres, inserides de ple en el nacionalisme musical, destaquen diverses composicions orquestrals, com els poemes simfònics Les onades que tornen 1907…

Rebé les primeres lliçons musicals dels seus pares i també de Gustav Helsted orgue, Christian Petersen violí i CFE Hornemann teoria Començà a compondre de molt jove, i destacà ben aviat com a organista El 1908 estrenà la seva primera obra, la cantata Musae triumphantes 1906, i cinc anys després presentà a Berlín la Simfonia número 1 Durant aquesta primera etapa juvenil, estigué fortament influït per la música romàntica i postromàntica, especialment la de F Liszt, R Wagner, A Bruckner i G Mahler Més tard la seva obra revela la influència de C Nielsen i evolucionà cap a l’…

El seu nom està vinculat a la gran tasca que exercí a Zuric Fill d’un editor de música de Basilea, estudià a la seva ciutat nadiua i a Leipzig, on fou alhora violinista a la Gewandhaus, lloc on es pogué formar en direcció orquestral També fou concertino a l’Orquestra Bisle de Varsòvia, fins que el 1862 T Kirchner li proposà d’establir-se a Zuric Allí, com a director de cor, transformà les Liedertafel en agrupacions corals amb unes fites que anaven més enllà del simple passatemps, dirigí diferents entitats corals i intervingué en la fundació de l’escola de música, de la qual fou director La…

Des de la seva infantesa es relacionà amb els cercles musicals més influents del seu país Després d’estrenar les primeres composicions, el 1862 es traslladà a Berlín, on estudià amb H von Bülow En aquest moment devia ser prou conegut, perquè Wagner el convidà a traslladar-se a Munic L’esclat de la guerra entre Alemanya i Dinamarca el feu abandonar les terres germàniques, i anà a estudiar amb H Berlioz a París Seguint les tècniques orquestrals de Berlioz compongué un Himne de la pau per a gran orquestra, dos orgues, catorze arpes i campanes, estrenat a l’exposició de París del…