Resultats de la cerca
Es mostren 5087 resultats
projecció cònica múltiple
Cartografia
Tipus de projecció en què hom divideix un hemisferi en franges determinades longitudinalment a banda i banda d’uns determinats paral·lels, els quals són emprats com a paral·lels de referència de sengles projeccions còniques simples.
Tot i que aquesta projecció no és ni conforme ni equivalent, les distorsions en les zones centrals poden fer-se suficientment petites que permeten de realitzar mapes nacionals a gran escala o fulls topogràfics
monts Sibil·lins
Massís
Grup muntanyós de la serralada dels Apenins, Itàlia, entre l’Úmbria i les Marques.
És format per calcàries i margues cretàcies i és una de les zones més característiques de la serralada per la seva altitud mitjana i que assoleix la màxima al mont Vettore 2 478 m
imatges d’alt rang dinàmic
Fotografia
Tècnica fotogràfica basada en la superposició de diferents fotografies d’una mateixa escena, fetes des del mateix punt i amb el mateix enquadrament, però amb exposicions diferents.
Permet aconseguir el màxim detall tant a les zones de llums altes com a les de llums baixes i superar, d’aquesta manera, les limitacions dels sensors digitals per captar imatges amb alt contrast
sàlvia
Botànica
Farmàcia
Mata de la família de les labiades, de 30 a 60 cm d’alçada, aromàtica, de fulles oblongues o lanceolades, oposades i peciolades, i de flors generalment d’un blau violat, grosses i de corol·la bilabiada, disposades en verticil·lastres.
Creix en brolles, en algunes zones àrides de l’Europa meridional Té molta fama com a planta medicinal, i és emprada contra les suors febrils, per a disminuir la glucèmia, com a regulador menstrual, etc
lumaquel·la
Mineralogia i petrografia
Roca clàstica o bretxa formada essencialment per fragments de closques de lamel·libranquis i gastròpodes, units per ciment de natura variada.
La seva formació és deguda a dipòsits que deixa l’aigua en successives inundacions i dessecacions per això les lumaquelles són generalment roques d’esculls a les zones de flux i reflux de la mar
concili de Jerusalem
Assemblea apostòlica celebrada a Jerusalem l’any 49 o 50, anomenada també ‘‘concili apostòlic‘ i referida pels Actes dels Apòstols
.
Hi intervingueren Pau i Bernabé, i, a més de repartir les zones d’apostolat per als gentils i els jueus, hom acordà que els cristians procedents del paganisme no eren obligats per la llei mosaica
depressió càlida
Meteorologia
Depressió que presenta una estructura amb nucli càlid, és a dir, que l’aire de la part central té una temperatura superior a la de l’aire circumdant.
Els ciclons i les tempestes tropicals són exemples d’aquest tipus de depressions També ho són les depressions o baixes tèrmiques, produïdes durant l’estiu per l’escalfament solar de l’aire de zones continentals
brochantita
Mineralogia i petrografia
Sulfat hidratat de coure, Cu4(SO4)(OH)6.
Varietat de color verd maragda de la calcantita, freqüent a les zones d’oxidació dels jaciments de minerals de coure Cristallitza en el sistema monoclínic té duresa 3,5-4 i pes específic 3,8
autopista
L’aautopista A-2 a la sortida de Montmeló (Vallès Oriental)
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Carretera de quatre o més vies amb sentits de circulació separats per una mitjana central, amb control total d’accés i projectada per a circular-hi a velocitats elevades.
Les obres d’esplanació no difereixen de les d’una carretera a vegades, però, calçades independents a un nivell diferent permeten una reducció important del moviment de terres el paviment ha d’ésser d’alta qualitat Els encreuaments amb altres vies de comunicació són fets amb passos a diferent nivell i a vegades calen viaductes per a guanyar zones urbanes, depressions importants, etc Els enllaços permeten l’accés dels vehicles a una carretera i viceversa En projectar una autopista hom té en compte, entre altres factors, la intensitat de trànsit, les velocitats previstes desitjades…
Martinet blanc
El martinet blanc Egretta garzetta es diferencia de l’esplugabous per la seva silueta estilitzada i per la llargada del coll i la del bec Per les seves dimensions de 64 a 56 cm, es pot dir que dins dels ardeids és un ocell de mida mitjana José Damián Navarro El martinet blanc és un ocell freqüent als Països Catalans, llevat d’Andorra, on no és citat A la Catalunya Nord és abundant en pas, escàs a l’hivern i regular a l’estiu pels estanys del litoral A Catalunya i el País Valencià s’observa tot l’any, freqüent en migració i local com a reproductor i hivernant A les Balears és regular i comú…